L'agricultura social demana crear un marc jurídic propi

Un estudi mostra la importància de l'agricultura social, aquella que permet la inserció sociolaboral de moltes persones amb discapacitat i en risc d'exclusió social, per al desenvolupament local i per la seva funció integradora a Catalunya. La recerca, realitzada per un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Fundació del Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (Cedricat), proposa un pla d'acció per impulsar i consolidar aquest fenomen emergent al país.

Per això, l'estudi presentat ahir, en què s'examinaven per primer cop cent experiències d'agricultura social al territori català, conclou que és necessari elaborar un marc jurídic propi consensuat de manera conjunta entre els agents del sector i els òrgans de govern competents. “És necessari crear una normativa específica, hi ha massa llacunes i incerteses, i això frena molts projectes”, afirmava el catedràtic Antoni F. Tulla, professor del departament de geografia de la UAB i investigador principal del projecte que forma part del programa Recercaixa, que impulsen de manera conjunta l'Associació Catalana d'Universitats Públiques i l'Obra Social La Caixa.

En aquest sentit Tulla instava al fet que aquest tipus de legislació hauria d'estar més a prop de les administracions locals i autonòmiques i no pas tant de la Unió Europea.

L'estudi apunta que l'agricultura social contribueix a millorar la qualitat de vida i la salut física i mental de les persones, i a més l'activitat té un impacte positiu sobre l'economia local i el medi ambient. Les prop de cent iniciatives estudiades –gairebé totes, fundacions de caire social– estan formades per un total de 2.257 treballadors en risc d'exclusió social. Una exclusió que la crisi actual ha aguditzat i ha fet extensiva a gent de diferents àmbits, com ara els aturats de llarga durada.