Societat

Societat

Si ets de Tortellà, ets músic

Robert Roqué publica un llibre en què es recullen tots els grups i tots els músics que han sortit d'aquest poble

Hi consten 9 orquestres i 88 intèrprets

El municipi garrotxí de Tortellà té fama d'haver estat –i ser-ho encara, però menys– el bressol de molts músics. Per comprovar la veracitat d'aquesta creença, ara podem llegir el nou volum de la col·lecció Mos del Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya (GISC), i que ha escrit Robert Roqué. A Els músics de Tortellà surten 9 cobles i 88 músics; amb això està tot dit.

Hi llegim que la cobla més antiga sorgida d'aquest poble va ser La Vella, coneguda també com “la d'en Santaló”, fundada el 1875 i desapareguda vint anys més tard. A tall d'anècdota, Roqué explica que, per aquella època (concretament, el 1888), una cobla cobrava entre15 cèntims de pesseta per tocar una sardana curta i 3 pessetes per tot un ball de nit. La formació més notable que va tenir Tortellà va ser La Principal de Tortellà, creada pel llegendari Josep Saderra el 1910 i que va actuar fins al 1965. Avui, de grups musicals que tinguin la seu a Tortellà només hi ha els Tortellinis, formada per joves el 2013.

Quant a músics, Roqué assenyala que el més antic conegut és Jaume March, un paraire que probablement tocava el violí a finals del segle XVII i principis del XVIII. “Però creiem que qui encetà d'una manera ferma la formació de músics a Tortellà foren els Conde, una família procedent de Xàtiva que s'establí aquí el 1876”, assenyala l'autor del llibre, referint-se al fet que van ser ells els que van començar a fer classes de música a la mainada i, així, van posar la llavor de la fama que té el poble. A finals del segle XIX, hi consten una vintena de músics, que, tenint en compte el que es pagava per tocar, eren homes que combinaven aquesta activitat amb un altre ofici, com ara culleraire (l'altre ofici típic de Tortellà), espardenyer, taper o fuster.

Si hi ha uns cognoms que destaquen sobre la resta de músics que ha donat el poble són, sens dubte, els Saderra i Puigferrer. Josep (1883-1970), esmentat anteriorment, era intèrpret de fiscorn i, sobretot, un compositor molt prolífic i el germà petit (d'onze), Manel (1908-2000), autor de la cèlebre sardana Sincerament somni, va ser tan o més famós que ell. Altres nissagues que Roquer ressenya són els Juanola, els Mulí, els Oliveras, els Puntí i els Sabaté.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona