Societat
Si ets de Tortellà, ets músic
Robert Roqué publica un llibre en què es recullen tots els grups i tots els músics que han sortit d'aquest poble
Hi consten 9 orquestres i 88 intèrprets
El municipi garrotxí de Tortellà té fama d'haver estat –i ser-ho encara, però menys– el bressol de molts músics. Per comprovar la veracitat d'aquesta creença, ara podem llegir el nou volum de la col·lecció Mos del Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya (GISC), i que ha escrit Robert Roqué. A Els músics de Tortellà surten 9 cobles i 88 músics; amb això està tot dit.
Hi llegim que la cobla més antiga sorgida d'aquest poble va ser La Vella, coneguda també com “la d'en Santaló”, fundada el 1875 i desapareguda vint anys més tard. A tall d'anècdota, Roqué explica que, per aquella època (concretament, el 1888), una cobla cobrava entre15 cèntims de pesseta per tocar una sardana curta i 3 pessetes per tot un ball de nit. La formació més notable que va tenir Tortellà va ser La Principal de Tortellà, creada pel llegendari Josep Saderra el 1910 i que va actuar fins al 1965. Avui, de grups musicals que tinguin la seu a Tortellà només hi ha els Tortellinis, formada per joves el 2013.
Quant a músics, Roqué assenyala que el més antic conegut és Jaume March, un paraire que probablement tocava el violí a finals del segle XVII i principis del XVIII. “Però creiem que qui encetà d'una manera ferma la formació de músics a Tortellà foren els Conde, una família procedent de Xàtiva que s'establí aquí el 1876”, assenyala l'autor del llibre, referint-se al fet que van ser ells els que van començar a fer classes de música a la mainada i, així, van posar la llavor de la fama que té el poble. A finals del segle XIX, hi consten una vintena de músics, que, tenint en compte el que es pagava per tocar, eren homes que combinaven aquesta activitat amb un altre ofici, com ara culleraire (l'altre ofici típic de Tortellà), espardenyer, taper o fuster.
Si hi ha uns cognoms que destaquen sobre la resta de músics que ha donat el poble són, sens dubte, els Saderra i Puigferrer. Josep (1883-1970), esmentat anteriorment, era intèrpret de fiscorn i, sobretot, un compositor molt prolífic i el germà petit (d'onze), Manel (1908-2000), autor de la cèlebre sardana Sincerament somni, va ser tan o més famós que ell. Altres nissagues que Roquer ressenya són els Juanola, els Mulí, els Oliveras, els Puntí i els Sabaté.
