El govern de Barcelona descarta endurir la seva normativa per combatre la prostitució de carrer
CiU i el PP reclamen al consistori que sigui més expeditiu a l'hora de sancionar
Les setmanes passen, però la polèmica no afluixa. Malgrat que hi ha un cert consens polític a l'hora de considerar que la prostitució és un fenomen complex, i que com a tal demana reflexions serenes i mesurades, no hi ha dia que no sorgeixin debats, controvèrsies i propostes vàries per fer front a una realitat que s'ha revelat incòmoda. Ahir, sense anar més lluny, a la comissió de Presidència, Territori i Funció Pública de l'Ajuntament de Barcelona es va viure el penúltim capítol d'aquesta situació. El detonant va ser una proposició plantejada pel PP en què s'instava a modificar l'ordenança de civisme per actuar amb més severitat davant les pràctiques sexuals retribuïdes que es produeixen a l'espai públic. La fórmula per concretar aquest enduriment era retocar l'article 39 de la citada normativa per prohibir explícitament la prostitució al carrer –ara ho fa amb certs matisos–, i alhora refer el 40 per permetre sancionar directament les treballadores sexuals i els clients. Segons la redacció actual, això només es pot produir després que un agent hagi comunicat, reiteradament, que s'està produint una infracció. Per la regidora del PP Àngels Esteller, aquestes mesures permetrien afrontar «un greu problema que està degradant la ciutat», i també va acusar el govern de tenir un discurs «progre i gastat» sobre la qüestió. CiU va ser l'única formació que va donar suport a la iniciativa, i també va aprofitar l'avinentesa per carregar contra el bipartit: «Per què fa tres setmanes vostès negaven aquesta realitat?», es va preguntar el convergent Joaquim Forn, en al·lusió directa a les fotografies que han destapat la caixa dels trons, i va acusar el consistori de ser «permissiu» a l'hora d'afrontar la problemàtica. ERC va ser clau perquè la proposta caigués, amb l'argument que prohibir la prostitució només serviria «per amagar la qüestió sota l'estora», segons va reflexionar la regidora Esther Capella. La rèplica més contundent a l'oposició va anar a càrrec del primer tinent d'alcalde, Carles Martí (PSC), que va qüestionar que canviant només dos articles d'una ordenança s'aconsegueixi eradicar el sexe de pagament al carrer. La regidora de Seguretat, Assumpta Escarp (PSC), també va emfatitzar el contrasentit que suposaria multar un col·lectiu, les prostitutes, «que en un 90% dels casos estan explotades».
Aquest debat es va produir només un dia després que una altra comissió municipal acordés fer campanyes de conscienciació adreçades als clients i, alhora, desestimés la creació de zones vermelles a Barcelona on es tolerin, de manera tàcita, aquestes pràctiques.
L'estratègia de Lleida, qüestionada
d. marín
Lleida va ser la primera ciutat a imitar Barcelona i també persegueix la prostitució al carrer a través de multes municipals als clients i les prostitutes. L'ordenança es va aprovar el mes d'octubre, va entrar en vigor al febrer i no ha estat fins a aquest estiu que l'Ajuntament no ha començat a aplicar les primeres multes.
El resultat de l'experiència, però, és molt qüestionat pel moviment veïnal, que va ser el primer a reclamar la mesura, i per l'oposició municipal. L'associació de veïns del centre històric ha convocat una concentració festiva per dissabte que ve.
Segons es queixen els veïns, l'ordenança ha servit per eradicar la prostitució a les carreteres d'accés a la ciutat, la qual s'ha trasllat a polígons i carreteres de municipis veïns, tota vegada que uns empresaris anunciïn la intenció de muntar un prostíbul en un polígon de Lleida. Però no ha servit per reduir la pràctica de la prostitució al centre històric, on es continuen negociant els serveis a la via pública abans que client i prostituta pugin als pisos amb negocis il·legals que hi ha a determinats carrers.
Trasllat del problema
L'ordenança lleidatana ha provocat un efecte dòmino als municipis veïns. Alguns d'ells, com ara Torrefarrera, Alcarràs i Alcoletge, han aprovat ordenances que prohibeixen la prostitució, per tal de tenir una eina legal per treure les que, procedents de Lleida, s'han instal·lat als seus afores en carreteres i polígons.
Més policia per lligar curt els incívics
La polseguera que s'ha aixecat a Barcelona al voltant de la prostitució no es pot entendre sense referir-nos a un altre debat amb què viu obsessionada la ciutat, que fa referència als comportaments incívics que es produeixen, sobretot, a Ciutat Vella. Són dos vasos comunicants que alimenten una mateixa polèmica política i ciutadana, i que uns dies té com a munició les imatges de turistes orinant al carrer o lluint panxa i, l'endemà, les prostitutes que de nit conquereixen la Rambla. En aquest escenari, la mateixa comissió d'ahir de Presidència, Territori i Funció Pública va aprovar una proposició d'ERC, que va comptar amb l'adhesió del PSC i CiU, en la qual s'acorda posar en marxa un seguit de mesures per intentar resoldre «els conflictes de convivència i civisme a l'espai públic esdevinguts aquest estiu a la ciutat». Per afrontar aquest repte s'aposta, en primera instància, per incrementar la presència policial al carrer per perseguir les conductes potencialment punibles. En segon lloc s'insta als grups municipals a segellar un acord per aplicar, sense fissures, la controvertida ordenança de civisme. Això, però, no serà una empresa fàcil, ja que dins el mateix govern hi ha discrepàncies respecte a aquesta normativa. Cal recordar que ICV-EUiA va votar en contra de l'aprovació i ahir, durant el debat en comissió, tampoc va donar suport a la proposta d'ERC per «coherència» amb els seus postulats. Finalment també es posarà en marxa una comissió de seguiment que vetllarà pel compliment de l'ordenança i també es dotarà de més mitjans l'Agència d'Abordatge Integral del Treball Sexual. Un seguit d'actuacions que el PP, que defensa severitat en la matèria, va qualificar «de brindis al sol». Per tant, abstenció.
