Societat

El cabal al tram baix de l'Ebre continua creixent “sense incidents remarcables”

El pantà de Mequinensa arriba al 101% de la seva capacitat i el riu ja assoleix els 1.900 m3/s i una alçada de 5,32 metres al seu pas per Ascó

El territori critica la CHE per “jugar al límit” amb els desembassaments

El cabal del riu Ebre continua pujant per les maniobres de desembassament que es realitzen en els pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix per donar cabuda a la crescuda que arriba d'Aragó i Navarra. Amb tot, de moment no s'han registrar incidents “remarcables”, segons ha informat Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) en un comunicat.

Des d'aquest migdia, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) està buidant els tres pantans a un ritme de 1.800 metres cúbics per segon (m3/s), fet que s'allargarà tota la setmana.

El pantà de Mequinensa ja es troba al 101,15% de la seva capacitat i es manté un cabal de sortida de 1.800 m3/s. La CHE precisa que s'ha superat el 100% de capacitat perquè hi ha un marge de seguretat de tres metres d'alçada per a situacions d'emergència que no es comptabilitza. Aquest dimecres s'han obert quatre de les cinc comportes de la presa.

De la seva banda, l'embassament de Riba-roja està al 98,78% de la seva capacitat.

A les cinc de la tarda d'aquest dimecres els cabal del riu al seu tram baix han arribat als 1.900 m3/s a Ascó i a una alçada de 5,32 metres. A Tortosa el cabal de l'Ebre és de 1.534 m3/s.

La CHE ha informat que almenys durant tota aquesta setmana es registraran aquests cabals destacats de desembassament de 1.800 m3/s i que estan avaluant la suficiència d'aquestes mesures per donar cabuda als cabals de l'Ebre que vénen d'aigües amunt. Fonts de la CHE han assegurat a l'ACN que de moment no hi ha cap canvi en la previsió dels desembassaments malgrat que s'ha arribat als límits de la capacitat dels pantans.

Precaució a zones inundables

Es preveu que en les pròximes hores es produeixin inundacions en camps i zones baixes d'alguns municipis, per la qual cosa Protecció Civil ha recomanat limitar activitats d'oci i professionals en aquests rius.

El director general de l'agència d'emergències, Jordi Aurich, ha fet una crida al “sentit comú” a la població i evitar activitats a les zones de risc.

En declaracions als mitjans després de la reunió del comitè tècnic del pla Inunciat, Aurich ha explicat que el comitè tècnic es manté en contacte a cada moment amb CHE i amb els municipis que podrien estar afectats al llarg del curs del riu. S'espera que el “límit màxim” a Tortosa s'assoleixi aquest dimecres a la nit.

Protecció Civil està en contacte permanent amb els municipis de la ribera de l'Ebre que poden patir afectacions per la crescuda: Amposta, Ascó, Benifallet, Deltebre, Flix, Garcia, Miravent, Móra d'Ebre, Sant Jaume d'Enveja, Tivenys i Tortosa.

Els Ajuntaments han realitzat accions preventives per minimitzar els possibles danys i, per exemple, Flix ha activat el seu Pla municipal de Protecció Civil i ha tancat l'accés a un camí rural que dóna al meandre i el club nàutic.

De la seva banda, Riba-roja d'Ebre ha activat el seu Pla municipal de Protecció Civil; Ascó ha realitzat avisos a la població perquè no es desplaci a la zona d'Es Illes; Amposta ha avisat els habitants del nucli de Balada; Deltebre ha fet el mateix als habitatges de la part baixa del Delta, incloent-hi embarcadors i restaurants a la vora el riu, i Móra la Nova ha informat als veïns que evitin desplaçaments als camps agrícoles a prop del curs.

El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha informat que no hi ha cap incidència en el subministrament d'aigua de consum en les poblacions de la zona. El CAT assegura a més que el servei està garantit durant tres dies encara que hi hagués un tall en la captació d'aigua del riu, fet que no es preveu amb els cabals actuals.

Critiques del territori per la falta de planificació

A Miravet, veïns i mitjans de comunicació continuen esperant que arribi la punta màxima d'aigua i que pot inundar part de la plaça de l'Arenal. L'anunci de la CHE d'incrementar fins els 1.800 metres cúbics per segon el cabal de desembassament per retenir l'avinguda que baixa pel tronc central del riu aixeca inquietud i, sobretot, indignació. Segons l'experiència acumulada d'episodis passats, aquest cabal inundarà finques de fruiters i podria acabar fent arribar el riu als carrers de la façana fluvial de la població. Per això, clamen de nou contra la política de desembassaments de la CHE, perquè creuen que hauria hagut d'alliberar l'aigua de forma més controlada amb antelació.

El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha lamentat també que la CHE hagi “jugat tant al límit”. “Amb els mecanismes de regulació que tenim del riu no cal arribar a jugar tant al límit”, ha dit Pallarès després de conèixer la decisió de la CHE de desembassar 1.800 metres cúbics per segon a partir de les 12 del migdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES