El TSJC anul·la l'adjudicació de l'empresa ATLL
El tribunal suspèn la concessió de la gestió de l'empresa pública d'aigües a Acciona, com volia Agbar
Afirma que Territori va crear una “confusió greu” en canviar el pla d'obres
La resolució no és ferma
Penúltim episodi de la batalla legal entre els grups liderats per Acciona i Agbar per obtenir la gestió de l'empresa pública d'abastament de l'aigua Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar ahir, en tres sentències diferents –per donar resposta unificada als recursos de les dues empreses i de la Generalitat–, que declara nul·la l'adjudicació del contracte de gestió d'ATLL a Acciona, tal com exigia Agbar des del gener del 2013. Les sentències no són fermes i es podran recórrer davant el Tribunal Suprem (TS).
Tot i el cop a Acciona, els quatre magistrats de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC no accepten l a petició d'Agbar –acordada per l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC)– d'excloure l'oferta presentada pel grup d'Acciona, que va anunciar ahir mateix que no es rendeix i que presentarà recurs al Suprem. Agbar va valorar positivament les resolucions sense descartar recórrer també al Suprem.
En les resolucions, el TSJC afirma que el Departament de Territori i Sostenibilitat va crear una “confusió greu” a les empreses litigants en presentar un plec de clàusules administratives sobre un programa d'obres del qual es desprenia que era “indicatiu” mentre quedessin enllestides en un termini general de deu anys, però quan Agbar en va demanar un aclariment vinculant, es va fixar com “obligatori l'ordre i la seqüència de les obres”. És a dir, una mesura “contradictòria” a la recollida al concurs. Territori va intentar posar llum i va precisar que hi havia una obligació entre les obres relacionades entre elles.
“Alteració il·legítima”
El TSJC exposa que aquests aclariments van ser subscrits pel director de Serveis del Departament de Territori, quan la llei marca que ho ha de fer l'òrgan de contractació. Aquest és un motiu per declarar nul·la l'adjudicació. Per a l'alt tribul català, el principal motiu, però, és que “l'alteració il·legítima del plec de clàusules ha de dur a l'anul·lació de l'acte d'adjudicació en correspondència amb el fet que les parts no van poder formular les seves proposicions amb el coneixement de causa exigibles d'acord amb els principis de transparència, publicitat i igualtat”.
El TSJC insisteix que la infracció d'aquests principis essencials en la contractació administrativa va provocar indefensió a les empreses licitadores; fet –assegura– que es demostra amb “la disparitat de plantejaments i interpretacions” presentats per les parts “en no entendre l'abast exacte de les exigències relatives al programa d'obres”.
El tribunal reitera que “la realització de les obres o actuacions previstes al plec és un contingut nuclear del contracte”. Hi afegeix que la temporització de les obres influeix sobre la tarifa inicial, que és la que es valora en el concurs. Detalla que en el plec es fixava que el primer any s'havien d'executar dinou obres, amb les seves despeses, i Acciona, en aquest cas, oferia iniciar-ne sis, fet que li permetia oferir una millor tarifa mitjana en el concurs.
En conclusió, “les obres afecten la tarifa en els successius exercicis, i la tarifa és un aspecte nuclear del servei”, i la confusió creada amb l'aclariment, segons el tribunal , obliga ara l'administració a repetir aquest concurs, que alguns van batejar com la gran privatització duta a terme pel govern d'Artur Mas, operació xifrada en uns 1.000 milions d'euros.
El govern estudia anar al Suprem
Poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fes públiques les sentències sobre l'adjudicació d'ATLL a Acciona, la nova portaveu del govern de la Generalitat, Neus Munté, va donar a entendre que l'executiu català presentarà recurs al Tribunal Suprem. Munté va comparèixer després de la reunió de l'executiu i va reconèixer que la notificació de la sentència era tan recent que els departaments afectats, Economia i Territori, encara estaven estudiant el seu contingut i, en conseqüència, no es podia pronunciar.
Sí que va puntualitzar, però, que el procés judicial no s'acaba amb la resolució d'ahir i va anunciar que hi ha moltes possibilitats de recurs “no només per part de la Generalitat”. La consellera s'avançava així a l'anunci que Acciona va fer unes hores més tard en el sentit que l'empresa acudirà al Suprem per defensar els seus drets.
Al marge del procés judicial, la sentència va desfermar un seguit de reaccions polítiques. A través d'un comunicat, el PSC va demanar al govern que estudiï de forma “escrupolosa” la sentència i que “reverteixi el cúmul d'errors que la sentència posa en evidència”. El PSC va més enllà en demanar responsabilitats polítiques, ja siguin del conseller Andreu Mas-Colell o del president de la Generalitat, Artur Mas.
El diputat socialista, Jordi Terrades, va advertir que “la sortida més digna del govern és que doni suport a la proposició de llei socialista que el ple del Parlament ha de debatre la setmana que ve i que permetria garantir la titularitat pública de l'empresa de subministrament d'aigua”. Terrades també va emplaçar el govern, que “pràcticament està en funcions, que no faci cap altre disbarat en aquest contracte, que ja ens han costat suficient diners”.
Des d'ICV es va insistir en el caràcter de privatització del concurs. El diputat Salvador Milà va afirmar que la resolució “obre la porta a retornar ATLL al control públic de l'Agència Catalana de l'Aigua”. Segons Milà, el gran responsable d'aquest “nyap” és el conseller Mas-Colell. Per Milà, “com més triguin a revertir el procés irregular i irresponsable de privatització del sistema d'abastament d'aigua Ter-Llobregat més costarà a tots els consumidors i usuaris, per raó de les indemnitzacions que s'hauran de pagar”.
Una de les incògnites que s'amaguen rere les resolucions judicials és la quantitat que la Generalitat haurà de pagar per fer marxa enrere en el concurs. Aquesta és una de les preguntes que ahir es van fer a la consellera Munté i que aquesta va deixar sense una resposta concisa.
Des de la plataforma Aigua és Vida es va recordar que ara torna a dependre de la Generalitat que es faci marxa enrere en el “procés de privatització de l'aigua”.
