Societat

El TSJC anul·la l'adjudicació de l'empresa ATLL

El tribunal suspèn la concessió de la gestió de l'empresa pública d'aigües a Acciona, com volia Agbar

Afirma que Territori va crear una “confusió greu” en canviar el pla d'obres

La resolució no és ferma

Penúltim epi­sodi de la bata­lla legal entre els grups lide­rats per Acci­ona i Agbar per obte­nir la gestió de l'empresa pública d'abas­ta­ment de l'aigua Aigües Ter-Llo­bre­gat (ATLL). El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) va comu­ni­car ahir, en tres sentències dife­rents –per donar res­posta uni­fi­cada als recur­sos de les dues empre­ses i de la Gene­ra­li­tat–, que declara nul·la l'adju­di­cació del con­tracte de gestió d'ATLL a Acci­ona, tal com exi­gia Agbar des del gener del 2013. Les sentències no són fer­mes i es podran recórrer davant el Tri­bu­nal Suprem (TS).

Tot i el cop a Acci­ona, els qua­tre magis­trats de la secció cin­quena de la sala con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva del TSJC no accep­ten l a petició d'Agbar –acor­dada per l'Òrgan Admi­nis­tra­tiu de Recur­sos Con­trac­tu­als de Cata­lu­nya (OARCC)– d'excloure l'oferta pre­sen­tada pel grup d'Acci­ona, que va anun­ciar ahir mateix que no es ren­deix i que pre­sen­tarà recurs al Suprem. Agbar va valo­rar posi­ti­va­ment les reso­lu­ci­ons sense des­car­tar recórrer també al Suprem.

En les reso­lu­ci­ons, el TSJC afirma que el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat va crear una “con­fusió greu” a les empre­ses liti­gants en pre­sen­tar un plec de clàusu­les admi­nis­tra­ti­ves sobre un pro­grama d'obres del qual es des­pre­nia que era “indi­ca­tiu” men­tre que­des­sin enlles­ti­des en un ter­mini gene­ral de deu anys, però quan Agbar en va dema­nar un acla­ri­ment vin­cu­lant, es va fixar com “obli­ga­tori l'ordre i la seqüència de les obres”. És a dir, una mesura “con­tra­dictòria” a la reco­llida al con­curs. Ter­ri­tori va inten­tar posar llum i va pre­ci­sar que hi havia una obli­gació entre les obres rela­ci­o­na­des entre elles.

“Alte­ració il·legítima”

El TSJC exposa que aquests acla­ri­ments van ser subs­crits pel direc­tor de Ser­veis del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori, quan la llei marca que ho ha de fer l'òrgan de con­trac­tació. Aquest és un motiu per decla­rar nul·la l'adju­di­cació. Per a l'alt tri­bul català, el prin­ci­pal motiu, però, és que “l'alte­ració il·legítima del plec de clàusu­les ha de dur a l'anul·lació de l'acte d'adju­di­cació en cor­res­pondència amb el fet que les parts no van poder for­mu­lar les seves pro­po­si­ci­ons amb el conei­xe­ment de causa exi­gi­bles d'acord amb els prin­ci­pis de trans­parència, publi­ci­tat i igual­tat”.

El TSJC insis­teix que la infracció d'aquests prin­ci­pis essen­ci­als en la con­trac­tació admi­nis­tra­tiva va pro­vo­car inde­fensió a les empre­ses lici­ta­do­res; fet –asse­gura– que es demos­tra amb “la dis­pa­ri­tat de plan­te­ja­ments i inter­pre­ta­ci­ons” pre­sen­tats per les parts “en no enten­dre l'abast exacte de les exigències rela­ti­ves al pro­grama d'obres”.

El tri­bu­nal rei­tera que “la rea­lit­zació de les obres o actu­a­ci­ons pre­vis­tes al plec és un con­tin­gut nuclear del con­tracte”. Hi afe­geix que la tem­po­rit­zació de les obres influ­eix sobre la tarifa ini­cial, que és la que es valora en el con­curs. Deta­lla que en el plec es fixava que el pri­mer any s'havien d'exe­cu­tar dinou obres, amb les seves des­pe­ses, i Acci­ona, en aquest cas, ofe­ria ini­ciar-ne sis, fet que li per­me­tia ofe­rir una millor tarifa mit­jana en el con­curs.

En con­clusió, “les obres afec­ten la tarifa en els suc­ces­sius exer­ci­cis, i la tarifa és un aspecte nuclear del ser­vei”, i la con­fusió cre­ada amb l'acla­ri­ment, segons el tri­bu­nal , obliga ara l'admi­nis­tració a repe­tir aquest con­curs, que alguns van bate­jar com la gran pri­va­tit­zació duta a terme pel govern d'Artur Mas, ope­ració xifrada en uns 1.000 mili­ons d'euros.

El govern estudia anar al Suprem

Poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fes públiques les sentències sobre l'adjudicació d'ATLL a Acciona, la nova portaveu del govern de la Generalitat, Neus Munté, va donar a entendre que l'executiu català presentarà recurs al Tribunal Suprem. Munté va comparèixer després de la reunió de l'executiu i va reconèixer que la notificació de la sentència era tan recent que els departaments afectats, Economia i Territori, encara estaven estudiant el seu contingut i, en conseqüència, no es podia pronunciar.

Sí que va puntualitzar, però, que el procés judicial no s'acaba amb la resolució d'ahir i va anunciar que hi ha moltes possibilitats de recurs “no només per part de la Generalitat”. La consellera s'avançava així a l'anunci que Acciona va fer unes hores més tard en el sentit que l'empresa acudirà al Suprem per defensar els seus drets.

Al marge del procés judicial, la sentència va desfermar un seguit de reaccions polítiques. A través d'un comunicat, el PSC va demanar al govern que estudiï de forma “escrupolosa” la sentència i que “reverteixi el cúmul d'errors que la sentència posa en evidència”. El PSC va més enllà en demanar responsabilitats polítiques, ja siguin del conseller Andreu Mas-Colell o del president de la Generalitat, Artur Mas.

El diputat socialista, Jordi Terrades, va advertir que “la sortida més digna del govern és que doni suport a la proposició de llei socialista que el ple del Parlament ha de debatre la setmana que ve i que permetria garantir la titularitat pública de l'empresa de subministrament d'aigua”. Terrades també va emplaçar el govern, que “pràcticament està en funcions, que no faci cap altre disbarat en aquest contracte, que ja ens han costat suficient diners”.

Des d'ICV es va insistir en el caràcter de privatització del concurs. El diputat Salvador Milà va afirmar que la resolució “obre la porta a retornar ATLL al control públic de l'Agència Catalana de l'Aigua”. Segons Milà, el gran responsable d'aquest “nyap” és el conseller Mas-Colell. Per Milà, “com més triguin a revertir el procés irregular i irresponsable de privatització del sistema d'abastament d'aigua Ter-Llobregat més costarà a tots els consumidors i usuaris, per raó de les indemnitzacions que s'hauran de pagar”.

Una de les incògnites que s'amaguen rere les resolucions judicials és la quantitat que la Generalitat haurà de pagar per fer marxa enrere en el concurs. Aquesta és una de les preguntes que ahir es van fer a la consellera Munté i que aquesta va deixar sense una resposta concisa.

Des de la plataforma Aigua és Vida es va recordar que ara torna a dependre de la Generalitat que es faci marxa enrere en el “procés de privatització de l'aigua”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.