Osona/Ripollès

Adoberies, comptador a zero

La QUAM convida les administracions i els propietaris a repensar el futur del barri . Una rehabilitació amb objectius d’“innovació social” podria buscar ajuts europeus.

És obvi, però a vegades cal que algú ho torni a dir: “No hi ha cap programa que especifiqui quines actuacions s’han de fer a les adoberies”. Ara mateix, paràlisi. L’arquitecte Santiago Cirugeda, director de la QUAM, intervenia divendres en la presentació de les conclusions de cinc dies de treball, per recordar que qualsevol solució no serà convencional. “Hem de pensar que hi ha més agents, a part de l’Ajuntament i els propietaris”. Una societat a la qual s’ha d’implicar d’alguna manera en la recuperació d’aquest patrimoni. I que caldrà anar de mica en mica, per passos. Cirugeda insisteix a fasejar les actuacions, és a dir, treballar per fases, per passos que al principi poden ser petits però que haurien de tenir continuïtat.

Els participants de la QUAM no s’han limitat a fer teòrica. La comissió tècnica ha plantejat propostes concretes basades en el fet que cada propietari cedís una part proporcional de la superfície de les seves finques (entre un 10% i un 20%) i concentrar aquestes cessions en un o dos edificis per rehabilitar-los íntegrament. Aquests actuarien com a motor per començar la recuperació del barri “buscant un efecte dòmino”, explica l’arquitecte David Oliva.

L’administració hauria d’invertir per establir unes compensacions als propietaris per aquestes cessions. Una fórmula que jurídicament és possible, i que també ho ha estudiat un grup de treball dins de la QUAM. “Molts de nosaltres potser no érem conscients de la complexitat de tot aquest tema”, admet Ramon Parramon, director de l’ACVic.

Qualsevol proposta de futur, però, hauria de passar per la implicació ciutadana. Si es vol anar a buscar fons europeus, caldrà que la rehabilitació de les Adoberies vagi lligada “a la innovació social”. Una rehabilitació que incorpori projectes de formació, per exemple, amb vinculació entre altres de la UVic i d’entitats del tercer sector. I de voluntariat també. Pel que fa als usos, Cirugeda creu que per al futur del barri “el millor és que hi hagi una barreja”, que no sigui un espai dedicat només a activitats culturals que, per tant, només tindria vida en unes hores limitades del dia. Una mescla d’habitatge, restauració, oci o tallers.

Totes les conclusions de la QUAM i documents relacionats amb les Adoberies s’aniran penjant els propers dies en un blog . Ramon Parramon és conscient que el taller d’aquests dies “no dóna solucions definitives” a un problema molt complex, però sí serveix “de punt de partida per reflexionar sobre estratègies col·laboratives”. Amb 27 anys de trajectòria des que el 1988 va començar com a Quinzena d’Art de Montesquiu, la QUAM ha encarat “un nou plantejament” molt a prop de la realitat. En aquest cas, a “repensar la ciutat”. I un barri que des de l’ACVic es veu just al davant, a l’altra banda del riu.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Destinaran 1,8 milions per reparar “amb urgència” el passeig de Fenals

lloret de mar

Jaume Cruset i Ballart, pregoner de les Festes de Primavera de Girona

GIRONA

Trobada entre el Consell Intercomarcal de la Gent Gran i la Generalitat

GIRONA

Adjudiquen el projecte per construir 66 habitatges de lloguer

lloret de mar
RELIGIÓ

«Sigues al capdavant per servir», lema episcopal del nou bisbe de Girona

GIRONA
SALT

Segon espai del servei gratuït de canguratge i temps de cures

SALT

Acord per cloure el procés judicial per reomplir la pedrera Berta

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Fallada d’internet generalitzada a tot el Ripollès

RIPOLL
religió

Barcelona recorda que fa 1700 anys va configurar-se la fe de l’Església

Barcelona