Societat

Societat

Plantació de vinya al Bisaura

L'americà que fa vi a Osona

El nord-americà Brad Call ha rehabilitat el Manso de Clarella i espera produir-hi 30.000 ampolles cada any

Després d'arreglar la casa i plantar els ceps, el seu somni és ara construir-hi una bodega

És un projecte amb un toc romàntic, però com a especialista en màrqueting que és, el nord-americà Brad Call veu la possibilitat de produir fins a 30.000 ampolles de vi cada any a Santa Maria de Besora (Osona). Fa gairebé dos anys que va comprar-hi la finca de Clarella, “perquè buscava una casa al bosc al voltant de Barcelona” i li “encantava” aquesta zona”, explica. L'afició pel vi li ve dels anys que ha treballat a Europa i, especialment, a França, però té clar que el que vi que vol fer serà de varietats de raïm espanyoles. Després té la intenció de vendre'l als Estats Units, on el francès és el més demanat. Call n'és conscient i per aquest motiu espera fer forat en el mercat amb "tècniques de màrqueting innovadores", que també utilitzarà per contrarestar el que fet que el Bisaura no està inclòs en cap denominació d'origen.

Parla de varietats com la d'ull de llebre i l'albariño, i l'opció de fer tant vi negre com vi blanc. Comenta que el que estan buscant “és un raïm que pugui madurar en menys temps que a altres llocs, perquè aquí per la climatologia el procés de maduració és més curt”. Sap que hi havia hagut vinya abans de la fil·loxera i també que el canvi climàtic –fa més calor on abans feia més fred– converteix “aquesta zona en bona per produir vi”. Disposarà, per comprovar-ho, de 4,4 hectàrees de terreny.

Un cop restaurada la casa –sobretot per dins– i plantats els ceps –ho farà els primers mesos de l'any que ve– el següent projecte és construir una bodega. “Ho farem els propers dos anys. Hi ha temps, perquè el vi en necessita entre tres i cinc per reposar”, afirma. Pretén produir-ne prop de 30.000 ampolles cada any. Confessa que en vol aprendre, del món del vi. “Espero no perdre-hi diners, però tampoc no ho faig per guanyar-ne molts. És un somni personal.” Un desig afegit a una inversió milionària a Santa Maria de Besora.

Impacte econòmic al Bisaura

Brad Call parla de les reformes que ha fet tant a l'interior com a l'exterior de la finca i posa noms als operaris que se n'han encarregat. I és que la inversió de rehabilitar el Manso de Clarella ha suposat feina per als industrials del Bisaura. “El fuster és de Vidrà; el llauner i el de la maquinària, de Sant Quirze; el paleta, de Besora...”. Ho diu l'alcalde de Santa Maria de Besora, Camil Adam, que considera que és un petit però “important” impacte econòmic per a la zona. També creu que el fet de fer un vi a la població els pot “donar a conèixer” i recorda, com Call, que ja n'hi havien hagut, de vinyars. “Les Vinyes, que és el nom d'una casa, es diu així perquè en conreaven”, hi afegeix.

Tot i que hi ha molta documentació perduda, les primeres dades del mas que ha comprat Call són de l'any 1245. Sembla ser que originàriament es deia Pujalons. A mitjan segle XVI va agafar el nom de Clarella, quan una de les pubilles es va casar amb un Clarella. Les actuacions més importants al mas daten del 1846 a la casa principal, i poc després es va construir la capella, el 1892, i una casa de masovers, el 1898. Va deixar de ser de la família a mitjan segle XX i amb la venda es va dividir part de la finca. Fins ara, la casa tenia 16 habitacions, que amb la reforma s'han reduït a nou. També se n'han redistribuït els espais, per adaptar totes les zones a la vida familiar.

Serà el segon cas d'Osona
La primera incursió en la producció de vi a Osona, després que cap al 1900 la fil·loxera condemnés a desaparèixer aquest cultiu, la va fer Enric Riera el 1989, amb dues hectàrees a la masia Vila-Rasa de Taradell. Ara ja s'hi produeixen al voltant de 5.000 ampolles, en funció de l'anyada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Disset anys esperant equipaments a les Glòries

Barcelona
Les roses del Firal i les del cementiri
crònica

Les roses del Firal i les del cementiri

enogastronomia

Cinc catalans competeixen avui a Madrid per ser el millor sommelier de l’Estat

Barcelona

Unes noranta persones participen a la Lectura de Josep Pla

palafrugell

Mollet i Granollers s’oposen a la centralització dels jutjats

Granollers
societat

Més d’un centenar de parades omplen la Rambla en un Sant Jordi marcat pel vent

figueres
estat espanyol

Aproven un pla per indemnitzar les víctimes d’abusos a l’església

barcelona

Els hospitals també s’aboquen a celebrar Sant Jordi

Barcelona
societat

Els alumnes omplen el passeig Ciutat de Girona de Salt per Sant Jordi

salt