Les ONG que atenen refugiats, contra les recollides de roba

Men­tre els pro­mo­tors de les cri­des a reco­llir roba d'abric i man­tes per a les per­so­nes refu­gi­a­des enca­lla­des a les car­re­te­res i fron­te­res del cen­tre d'Europa estan des­bor­dats per l'èxit, les enti­tats que tre­ba­llen en coo­pe­ració i suport als refu­gi­ats han donat una senyal d'alerta i avi­sen que és molt difícil que tot aquest mate­rial arribi als seus des­ti­na­ta­ris. “Cal una gran coor­di­nació prèvia perquè l'ajuda en espècie creui totes les fron­te­res i es dis­tri­bu­eixi cor­rec­ta­ment. Per això des de fa més d'una dècada les enti­tats d'ajuda huma­nitària no reco­ma­nen els ajuts mate­ri­als, a no sé que es detecti una neces­si­tat molt con­creta”, explica Pepa Martínez, direc­tora de Lafede.Cat , for­mada per 114 orga­nit­za­ci­ons espe­ci­a­lit­za­des en la coo­pe­ració al desen­vo­lu­pa­ment.

D'entrada, Martínez inter­preta la bona dis­po­sició de la ciu­ta­da­nia a col·labo­rar amb les reco­lli­des de roba com “una bona mos­tra de l'empenta solidària del país”. “És d'admi­rar i d'agrair”, subrat­lla. I con­tra­posa aquesta res­posta par­ti­ci­pa­tiva a “la innac­cep­ta­ble inacció del govern espa­nyol” res­pecte al tema dels refu­gi­ats. “Veient les imat­ges que ens arri­ben, és nor­mal que la gent vul­gui aju­dar, però la reco­ma­nació és bus­car una ONG de con­fiança que ja tre­ba­lli sobre el ter­reny i col·labo­rar-hi amb diners”, plan­teja.

En la mateixa línia, el direc­tor d' Oxfam Inter­mon a Cata­lu­nya , Fran­cesc Mateu, inci­deix que és “bo i humà” que hi hagi ini­ci­a­ti­ves –en aquest cas reco­lli­des de roba d'hivern– sor­gi­des “des de la bona volun­tat i la neces­si­tat de fer alguna cosa per a la gent que pateix”, però adver­teix que experiències sem­blants en la gran majo­ria de casos “no han fun­ci­o­nat”. Mateu des­taca tres qüesti­ons bàsiques: sol pas­sar que el que es recull no és ben bé el que es neces­sita, la logística del trans­port acaba resul­tant molt cara i difícil i encara és més difícil, segons la seva experiència, que es pugui fer una dis­tri­bució cor­recta del mate­rial reco­llit i real­ment sigui útil. Les ONG que tre­ba­llen amb refu­gi­ats plan­te­gen que un camió pot estar atu­rat tres mesos en una duana per arri­bar a Sèrbia o Macedònia.

“Cal dei­xar la feina de cana­lit­zar la soli­da­ri­tat a les enti­tats soci­als espe­ci­a­lit­za­des –indica també el pre­si­dent de la Taula del Ter­cer Sec­tor Social, Oriol Illa–, perquè fer arri­bar el mate­rial amb cami­ons als llocs on són ara els refu­gi­ats i dis­tri­buir-ho és més difícil del que sem­bla”.

Les dues grans ini­ci­a­ti­ves que han mun­tat reco­lli­des de roba d'abric, man­tes, calçat, sacs de dor­mir i ten­des de cam­pa­nya per als refu­gi­ats han tin­gut tan d'èxit que, de moment, han atu­rat les cam­pa­nyes. Refu­gees Aid BCN té pre­vist enviar-ho a Grècia i Cata­lu­nya amb els Refu­gi­ats –impul­sada per deu enti­tats entre els quals hi ha Bar­ce­lona Acció Solidària i la Fun­dació Nous Cata­lans– va comu­ni­car ahir que ja ha omplert “dos tràliers que sor­ti­ran cap a Eslovènia”.