Societat

Molt a normalitzar

valls La periodista Pilar Rahola denuncia el silenci davant els països on la dona viu en situació d'esclavatge

Agents polítics i econòmics van criticar les dificultats de les dones per ocupar els mateixos càrrecs que un home

Valls i Tor­tosa ahir van ser, res­pec­ti­va­ment, esce­nari dels actes ins­ti­tu­ci­o­nals de les Ter­res de l'Ebre i el Camp de Tar­ra­gona amb motiu del Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona. Men­tre que a la capi­tal del Baix Ebre l'acte va incloure una taula rodona, amb repre­sen­tants del món empre­sa­rial, com a pro­posta prin­ci­pal, a la com­me­mo­ració de l'Alt Camp va ser la peri­o­dista Pilar Rahola l'encar­re­gada de desen­vo­lu­par les prin­ci­pals man­can­ces que patei­xen les dones encara en el con­text actual.

Davant un Cen­tre Cul­tu­ral de Valls ple d'auto­ri­tats i públic, Rahola va fer un retrat de clarobs­curs. D'una banda, va cons­ta­tar els avenços que s'han produït en les dar­re­res dècades en el camí cap a la igual­tat entre dones i homes. Però d'una altra, no es va estar d'aler­tar de la situ­ació, fins i tot de les pas­ses enrere, que són latents en altres punts del pla­neta.

Per a la peri­o­dista, “no fa tants dies” que l'advo­cada Magda Ora­nich rei­vin­di­cava lava­bos per a dones als jut­jats o que la política Cris­tina Almeida no podia obte­nir el car­net de con­duir perquè no dis­po­sava de l'auto­rit­zació del seu marit. I encara en fa menys que, en la reforma del Codi Penal del 1998, no es va incloure la violència de gènere.

Per això, per a Rahola, en poc temps s'ha avançat si bé no prou per no haver de cele­brar el Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona, que “sig­ni­fica que hi ha un tema per resol­dre”. Segueix havent-hi fron­te­res en l'accés als òrgans de decisió polítics i empre­sa­ri­als o, fins i tot, una dis­cri­mi­nació sala­rial entre homes i dones mal­grat que les lleis, teòrica­ment, la impe­dei­xen. I és en aquest sen­tit que va defen­sar el camí de la plena igual­tat no tant a par­tir de can­vis legis­la­tius com de para­digma, de men­ta­li­tat de la soci­e­tat.

Però al dar­rere, Rahola es va mos­trar pro­fun­da­ment pre­o­cu­pada per una part impor­tant del món on el procés ha anat a la inversa i on avui les dones viuen en el que va ano­me­nar “una presó tèxtil”. I en aquest aspecte, va lamen­tar que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal que es va plan­tar con­tra l'apart­heid a Sud-àfrica avui sigui tole­rant amb “dese­nes de països que con­si­de­ren que les dones no poden ser més que escla­ves”. I per això, va aca­bar dema­nant el suport a “les Nel­son Man­dela del segle XXI, que són les dones musul­ma­nes que llui­ten pels seus drets”.

Per la seva part, segons Info­camp, a la ciu­tat de Tar­ra­gona la UGT i CCOO van con­cen­trar al mig­dia un cen­te­nar de per­so­nes a la Ram­bla Nova sota el lema Mateixa feina, mateix sou, davant de dues pan­car­tes on es podia lle­gir “Cap més víctima” i “No et resig­nis”. A la una, a les esca­les de l'ajun­ta­ment, la regi­dora de Ser­veis a la Per­sona, Ana San­tos, va qua­li­fi­car la jor­nada de “dia rei­vin­di­ca­tiu, de lluita i de reco­nei­xe­ment”.

A les Ter­res de l'Ebre

La com­me­mo­ració a les Ter­res de l'Ebre va ser­vir per, d'una banda, des­ta­car les rei­vin­di­ca­ci­ons habi­tu­als de les dones, rela­ci­o­na­des amb la igual­tat sala­rial o amb les difi­cul­tats per acce­dir a càrrecs direc­tius, però també, d'altra banda, va aca­bar posant de mani­fest que les jor­na­des de lluita no acon­se­guei­xen des­fer-se del dis­curs viciat pel model patri­ar­cal. És a dir, alguns dels par­la­ments que es van poder escol­tar durant els dife­rents actes van fer èmfasi en la neces­si­tat que té la dona de con­ci­liar la vida labo­ral amb la fami­liar.

Va ser el cas de l'alcal­dessa de Tivenys, Maria Bel­tran, qui va des­ta­car que “al medi rural són les dones les que tenen cura dels fills i de la família”. En aquest sen­tit, la regi­dora va exi­gir “més aju­des per man­te­nir oberts els cen­tres de dia i les esco­les bres­sol” com a mesura per tal que les dones puguen tre­ba­llar. Les decla­ra­ci­ons es van dur a terme durant un acte del PSC a Tor­tosa.

Això sí, aques­tes parau­les van tro­bar una ràpida res­posta, tot i que de forma invo­luntària, en l'acte cen­tral que es va desen­vo­lu­par a la seu de la Dele­gació del Govern. Carme Valls, la res­pon­sa­ble de l'Ins­ti­tut Català de la Dona a les Ter­res de l'Ebre, va recal­car: “Men­tre les dones esti­guem edu­ca­des per tenir cura dels fills, tin­drem molt difícil desen­vo­lu­par la nos­tra tasca pro­fes­si­o­nal igual que els homes.” Com a exem­ple, l'acte va incloure una taula rodona on dues empresàries i dos empre­sa­ris van deba­tre la situ­ació actual. A la com­me­mo­ració van assis­tir-hi càrrecs polítics com el dele­gat del govern, Xavier Pallarès, i l'alcalde de Tor­tosa, Fer­ran Bel.

La cele­bració es va tan­car amb un acte a Amposta on, a més dels par­la­ments, es va inau­gu­rar una plaça en honor a Neus Català, super­vi­vent d'un camp de con­cen­tració nazi.

LES FRASES

Les Nelson Mandela del segle XXI són les dones musulmanes que lluiten pels seus drets
Pilar Rahola
Mentre ens eduquin per tenir cura dels fills no podrem dur a terme la mateixa tasca que els homes
Carme Valls


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.