Lo Vilot d'Almacelles fa una cervesa ecològica de premi
En el seu primer any de producció, la microcerveseria artesana és distingida al Barcelona Beer Festival
Lidera una aposta pionera per cultivar el seu propi cereal
L'objectiu és tenir el control sobre tots els passos del cicle productiu
L'expansió de les cerveses artesanes creix com l'escuma. Segons dades de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, entre els anys 2008 i 2015
el nombre de microfàbriques de cervesa ha augmentat a l'Estat espanyol a l'entorn d'un 1.600%. No és un fenomen local ni deriva d'una moda temporal. El Barcelona Beer Festival celebrat el cap de setmana passat a la capital catalana tenia un aparador de 365 cerveses artesanes produïdes en diversos punts d'Europa.
En aquest context, la cerveseria artesana Lo Vilot, d'Almacelles, va resultar doblement premiada. Les mostres presentades per Lo Vilot es van endur dues medalles de plata, l'una en la categoria Old Ale i l'altra en la modalitat Scottish Ale. “Portàvem dues cerveses a concurs i en vam sortir amb dues medalles”, celebra Quiònia Pujol, la impulsora, juntament amb Oscar Mogilnicki, de Lo Vilot. Es dóna la circumstància que, en el cas de la categoria Scottish Ale, la seva ha estat la millor cervesa del concurs, ja que la medalla d'or va quedar deserta. “És positiu que quedi un premi desert; indica que no donen una medalla d'or a la menys dolenta”, valora.
El sector de les microcerveseries és jove i no
hi abunden les empreses amb llargues trajectòries, però el cas de Lo Vilot és notablement precoç. La primera cuita de llúpol i ordi per fer cervesa la van fer el mes d'agost passat
i les mostres portades a concurs tot just són els lots 7 i 8 de producció. “Som nous i aquest és un reconeixement important perquè ens dóna a conèixer i, a més, ens diu que el que estem fent ho fem bé”, destaca Pujol.
El plantejament de Lo Vilot és ambiciós, perquè persegueix esdevenir un projecte pioner en la producció ecològica de la matèria primera per fer cervesa. La producció actual ja deriva del cereal ecològic, però el subministrament no convenç perquè cal adquirir-lo a Bèlgica, Holanda i a països del nord d'Europa. “Des del moment en què compres els ingredients a fora i te'ls fas portar des de 2.000 quilòmetres de distància, el sentit del producte ecològic es perd. La petjada ecològica derivada del transport és molt gran i desvirtua el concepte de producte ecològic”, reflexionen els productors. “De cerveses ecològiques, n'hi ha perquè els seus ingredients ho són. Ara bé, ni a Catalunya ni a Espanya no n'hi ha cap que estigui produïda amb ingredients propis fets al territori. Nosaltres volem treballar amb matèria primera d'aquí i tot ecològic”, diuen a Lo Vilot.
En aquest sentit, Quiònia Pujol i Oscar Mogilnicki s'han encarregat de plantar dues hectàrees de llúpol i cinc hectàrees d'ordi cerveser per assortir la demanda de la cerveseria.
La iniciativa ha causat, per insòlita, certa sorpresa. “A la província de Lleida som grans productors d'ordi i, per tant, això no té cap secret ni ha estat cap novetat.”
No passa el mateix amb el llúpol, un cultiu difícil de trobar en latituds baixes. “Amb les hectàrees de llúpol som atrevits. Hem estat els primers a intentar-ho i més d'un ens ha dit que estem bojos perquè és impossible que això creixi a Almacelles”, diu Quiònia Pujol. Explica que, segons la teoria, “el llúpol s'hauria de fer créixer en alçada i
la plana de Lleida segurament no seria el lloc més indicat”.
No obstant això, a Lo Vilot es mostren satisfets amb l'evolució que està fent el cultiu i ja tenen al cap la data a partir de la qual es podran posar a produir la cervesa amb ingredients propis. “És possible que a partir del setembre ho tinguem tot a punt. Però això no vol dir que a l'octubre
ja ens posem a embotellar. Fins que no ens surti la cervesa tal com nosaltres la volem, no la traurem.”
Inversió per posar gasolina a La Vella Caravana
Oscar Silva i Carla Crombie piloten La Vella Caravana,
la microcerveseria artesana amb base a Menàrguens (Noguera). Actius des del 2009 i amb fàbrica pròpia des del 2012, produeixen 30.000 litres anuals, però tenen una previsió per créixer un 20% i arribar als 40.000. El secret? “Una inversió d'entre 150.000 i 160.000 euros en maquinària.” Ho revela Oscar Silva –a la imatge superior, retratat mentre feineja–, i matisa que l'aposta pretén reduir costos més que no pas perdre el caràcter artesanal de la cervesa. “El sector s'està professionalitzant. Fins ara ho fèiem tot nosaltres: els tastos, les proves, anar a fires i portar la comptabilitat. Hem vist que no donem l'abast i,
a més, la tecnologia no ha
de ser incompatible amb l'elaboració d'una bona cervesa artesana.”
La Vella Caravana figura en la carta del millor restaurant del món, El Celler de Can Roca, però, més enllà de les virtuts del producte, Silva assenyala que aquest és un mèrit que cal atribuir al seu distribuïdor, Marcos Zanuy, de Saperem.
De fet, a La Vella Caravana, hi estan poc avesats a fer feines de marxant. “No faig feina de comercial perquè la majoria de vegades són els clients els que ens truquen per venir a buscar les caixes.” També això ha anat canviant, perquè La Vella Caravana ja es pot trobar a Madrid, Cantàbria, Astúries i el País Basc.
Llúpol per enriquir la comarca i generar feina
Redacció
Catalana de Llúpol és una empresa formada per quatre joves emprenedors de Palau (Pallars Jussà) que han posat en marxa una finca experimental de llúpol per elaborar cervesa. La finca té uns 3.000 metres quadrats de superfície i està integrada per
una plantació de catorze varietats en total (dues del Pallars, tres de Lleó i nou d'Alemanya).
La plantació ha nascut amb voluntat de ser una alternativa als cultius tradicionals i amb la mirada posada en l'entrada en funcionament del futur reg de la Conca de Tremp. La producció prevista d'aquesta plantació és d'entre 600 i 800 quilos. La majoria del llúpol anirà destinat a fabricar cervesa, però, ateses les propietats somníferes i antiestrès que s'atribueixen a la planta, no es descarta la possibilitat de fer-ne infusions.
Aquesta plantació experimental ha de determinar quines són les varietats que s'adapten millor al clima i al sòl de la comarca i, en aquest sentit, quines resulten més aptes per a la fabricació de cervesa. En declaracions a l'ACN, Martí Armengol ha explicat que caldrà tenir paciència per poder-ne fer una avaluació acurada, ja que els primers resultats que revelaran quines varietats són les més adequades i les que més producció donen se sabran en un termini de dos o tres anys.
En aquest projecte, Catalana de Llúpol ha rebut el suport de Jussactiu, la societat de promoció econòmica del Pallars Jussà, amb la participació d'ajuntaments, el consell i capital privat. Martí Armengol ha explicat que el cultiu del llúpol podria ser una realitat a la comarca i podria donar llocs de treball i uns ingressos més alts que els cultius tradicionals.
De fet, l'eclosió del fenomen del negoci associat a la cervesa artesana s'ha produït en un moment de depressió de moltes altres activitats econòmiques. En l'àmbit de l'Estat espanyol, Catalunya és un clar exponent d'aquest creixement, ja que és el territori que acumula més microfàbriques de cervesa, al voltant d'una vuitantena, molt per sobre d'Andalusia, amb unes seixanta.
Els productors confien que els marges de creixement de la cervesa artesana són grans, ja que només representa vora l'1,5% del consum, mentre que a Itàlia és d'un 4% i als Estats Units, fins a un 15%.
