Societat

Llengua

La salut de l'aranès

Oficial però poc usat

El reconeixement, fa deu anys, de l'aranès com a llengua pròpia va ajudar a aturar-ne el procés de desaparició

La immersió garanteix que tots els nens surtin de l'escola parlant-lo i escrivint-lo correctament, però el castellà ha ocupat el seu espai pel que fa a la parla habitual mentre que el català s'ha mantingut

L'aranès manté com a reptesser més present en els mitjans de comunicació i en l'educació

La reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovada el 19 de juliol del 2006, reconeix l'aranès com a llengua pròpia a l'Aran. Des d'aleshores, s'ha fet molt per l'aranès, però Jusèp Loís Sans, president de l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, reconeix que no és prou atesa “la forta pressió del castellà'' i que l'Aran és una comunitat de parlants molt petita, amb tan sols 9.993 habitants. Durant els darrers anys, el català s'ha mantingut i el castellà ha ocupat l'espai de l'aranès pel que fa a l'ús habitual de la parla.

Jusèp Loís Sans, sociolingüista, recorda que era un somni que l'occità fos oficial a tot Catalunya i afirma que la declaració d'oficialitat de l'aranès és “l'acte de respecte més important de la història cap a la llengua occitana'' que mai ha fet de forma pública el govern. Sans destaca que per la població ha suposat “desenvolupar una consciència extraordinària que no s'havia tingut fins ara'' i “una consideració que fa vint anys era impensable''. En aquest sentit, hi afegeix que ara “hi ha orgull de la llengua fins i tot en molta gent que no la parla''. “Hem superat èpoques [els anys cinquanta i seixanta] en què hi havia una certa vergonya'', afirma.

Aquest reconeixement, seguit de l'aprovació de la llei de l'occità –aranès a l'Aran–, el 2010, “ha ajudat a aturar el procés de desaparició de l'aranès'', sentencia el sociolingüista. L'any 2015, es va crear l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana que, en el primer any de vida, ha fet una labor molt important: ordenar una normativa de la llengua en dos volums: Gramatica basica der occitan aranés i Per escriure l'occitan.

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, afirma que l'aranès manté com a reptes ser més present en l'educació i en els mitjans de comunicació per entendre-la com normalitzada. Un estudi del 1983 deia que un 60% de la població utilitzava habitualment l'aranès, un 10% el català i un 30% el castellà. El 2013, les xifres s'havien capgirat, i el 55,1% parlava castellà i el 17,6% aranès, mentre que un 16,4% parlava català i un 10,6% d'altres llengües i probablement s'incorporen al grup del castellà.

Des del 2008 al 2013, la població que entén l'aranès ha crescut lleugerament (un 2,5%), mentre que la parla, la lectura i l'escriptura pràcticament s'han mantingut estables. El 80,7% de la població de la Val d'Aran entén l'aranès i el 55,6% el sap parlar, ha explicat Franquesa. En nombres absoluts, la població adulta aproximada que entén l'aranès és d'unes 6.800 persones, la que el sap parlar és d'unes 4.700, la que el sap llegir una mica més de 5.000 persones i la que el sap escriure no arriba a les 3.000 persones. Aquestes dades del 2013 són molt similars a les de l'any 2008.

El paper de l'escola

Manuela Ané, tècnica de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, diu que el reconeixement de l'aranès com a llengua pròpia a l'Aran ha fet que “la normalitat sigui un fet''.Un dels grans encerts va ser, l'any 1983, introduir l'aranès a l'escola, afirma. A partir d'aquest moment, els nens el coneixen i el parlen. Anualment, des de fa 26 anys, se celebra el concurs literari per a joves i infants Mossèn Condò Sambeat, amb una participació mitjana d'unes 300 obres. Ané explica que la implicació de l'escola és fonamental en l'organització del concurs i la participació de tants joves. Aquest concurs està plenament consolidat, igual que el premi Aran de literatura, que enguany arriba a la 16a edició. Destaca també que les classes que fan per a adults han contribuït a fer que cada cop siguin més els qui saben escriure i parlar aranès. La consolidació d'aquests cursos és perquè és un requisit indispensable per treballar en l'administració a la Val d'Aran.

Rosa Maria Salgueiro, directora del centre de recursos pedagògics de l'Aran, explica que la immersió lingüística a l'escola assegura la supervivència de l'aranès, ja que tots els nens finalitzen els estudis sabent-lo parlar i escriure correctament. Reconeix que la realitat al carrer és una altra i la presència massiva del castellà és un fet.

Entès i poc parlat
El 80,7% de la població de la Val d'Aran entén l'aranès i el 55,6% el sap parlar. El 55,1% de la població té el castellà com a llengua habitual, el 17,6%, l'aranès i el 16,4%, el català. Un 10,6% parla altres llengües i molt probablement es van incorporant al castellà.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Educació

Una àgora per a docents

estanyol

Una riuada a l’illa italiana d’Ischia deixa un mort i una dotzena de desapareguts

roma

Platja d’Aro retorna 22.633 euros a disset treballadors

CASTELL-PLATJA D’ARO

Aragonès promet un fons per enretirar tot l’amiant

Barcelona
Pobresa

Creix la llista dels qui passen gana

Taradell

Fan una escultura a Salt a partir de deixalles

SALT

Nadal esportiu i jornada d’esport inclusiu a Olot

Olot
GIRONA

El PSC apressa l’equip de govern a tenir pressupost

Lloret de mar

Finalitzen els treballs de neteja dels penya-segats