Societat

Societat

‘Burquini' testimonial

La polèmica a l'Estat francès pel vet d'alguns municipis al vestit de bany islàmic encara no ha arribat a Catalunya, on el seu ús és molt minoritari

Ajuntaments com el de Barcelona consideren el debat francès “una polèmica aïllada” i afirmen que en cas que s'hagi de tractar el tema més endavant “es donarà prioritat a la llibertat de decisió de la dona i a la diversitat”

Una sentènciadel Suprem de l'any 2013 prohibeix als ajuntaments poder regular l'ús del burca

Primer va ser l'Ajuntament de Canes i més tard s'hi van afegir quatre municipis més. A l'Estat francès, la reacció d'algunes administracions locals contra l'ús del burquini a la platja ha aixecat una polèmica que, lluny d'amainar, s'ha reactivat els últims dies amb la imposició de les primeres sancions. Tot i que el debat encara no ha arribat a fer-se gran a Catalunya, on la utilització del burquini és molt minoritària, el fet que alguns parcs aquàtics –és el cas d'Aquabrava, a Roses; Aquadiver, a Platja d'Aro, i Water World, a Lloret– tinguin penjades fotografies de dones vestides amb aquesta indumentària de bany i explicitin que el seu ús està prohibit en algunes atraccions “per raons de seguretat” ha generat les primeres reaccions. A les xarxes es comença a parlar del tema, amb opinions a favor i en contra, i ahir mateix alguns ajuntaments, com els de Lleida i Barcelona, es van pronunciar sobre el tema.

En el cas de Barcelona, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ho va fer per treure ferro a la polèmica. Va assegurar que a Barcelona “no hi ha debat”, perquè fins ara “no s'ha rebut cap tipus de demanda ni queixa”, i va avançar que en cas que s'hagués de tractar el tema més endavant “ es farà sempre amb respecte a la decisió de la dona i a la diversitat” perquè la principal preocupació “és que puguin banyar-se com vulguin, exercint plenament la seva llibertat i sense pressions culturals de cap tipus”. En el mateix sentit, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va indicar que és una “polèmica aïllada” i que “no té sentit vetar el burquini si es permet el bany amb vestit de neoprè”.

Pel que fa a les reaccions a l'Estat francès, Pisarello entén que el que passa és que es confon “la igualtat amb la homogeneïtat”. Una opinió contrària a la del primer ministre francès, Manuel Valls, que defensa els alcaldes que han prohibit l'ús del burquini “per preservar l'ordre públic i sense dobles intencions polítiques”. Valls va donar suport als decrets, però va descartar una llei d'àmbit estatal per impedir el seu ús. “La reglamentació general de prescripcions sobre el vestit no pot ser una solució”, va declarar en una entrevista al diari La Provence.

Actualment, a l'Estat francès ja està prohibit el burca (que tapa tot el cos, incloent-hi la cara) i el nicab (només deixa descoberts els ulls), mentre que els funcionaris públics no poden dur vel ni altres signes religiosos en centres educatius de primària i secundària. A Catalunya la situació és diferent. L'any 2010 una trentena de municipis van votar contra l'ús del burca en els espais públics, però, com va recordar ahir Pisarello, una sentència del Tribunal Suprem de l'any 2013 va deixar sense efecte l'ordenança municipal de Lleida que prohibia l'accés amb vel integral als espais destinats a un ús o a serveis públics i va deixar clar que “els ajuntaments no tenen potestat per regular l'ús del burca”. Fins ara, la justícia de l'Estat ha considerat que preval la llibertat religiosa i de vestimenta de la dona. En el cas del burca es va al·legar com a argument la seguretat ciutadana, però el Suprem no el va considerar de prou pes.

Tot i que el debat a l'Estat francès ha revifat aquest estiu, no és el primer cop que hi ha un incident per la utilització d'un burquini. L'any 2009 una dona no va poder accedir a la piscina municipal d'Emerainville, als afores de París, perquè van al·legar que estava prohibit “banyar-se vestida”. La peculiaritat d'aquest vestit de bany dissenyat per a dones musulmanes, que més aviat sembla un pijama de neoprè amb caputxa, dóna peu a interpretacions lliures de les normatives.

A Catalunya, les piscines municipals tenen una regulació d'accés aprovada per ple i totes coincideixen precisament a obligar a utilitzar vestit de bany o bikini per entrar a l'aigua. L'argument per prohibir el bany amb roba són “motius d'higiene i de seguretat”. En el cas de Lleida o de Figueres s'explicita, per exemple, que no és permès banyar-se amb roba interior, samarreta o pantalons. No fan cap menció explícita al burquini, com tampoc ho fa la normativa d'Illa Fantasia. Només demanen “una vestimenta de bany adequada”.

2003
Va ser l'any
que Aheda Zanetti, una australiana d'origen libanès, va patentar el nom de ‘burquini' fent una fusió de ‘burca' i ‘biquini'. Es tracta d'un vestit de bany que cobreix tot el cos tret de la cara, les mans i els peus. Sembla un vestit de submarinisme amb caputxa incorporada i es fabrica amb una barreja de polièster i licra, com qualsevol vestit de bany. Marques com M&S i H&M venen els seus propis models. I els ‘burquinis' han protagonitzat pàgines a en algunes revistes de moda.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.