IBI per a tothom

“Posar el focus en l'Església, parlant de finançament local, pot ser atractiu, però, evidentment, no resol el problema”, afirma Ros, alhora que reclama gravar les grans fortunes, així com les transaccions financeres (taxa Tobin). Ros, catòlic practicant, recorda que la normativa de l'IBI deixa exemptes entitats sense ànim de lucre i que l'Església ja paga altres impostos locals, com les escombraries. No obstant, el paer en cap afegeix que “si l'Església –i no és el cas de Lleida– tingués pisos o aparcaments i en fes una activitat lucrativa pura i dura, això no ha estat mai exempt de pagar l'IBI”. L'alcalde recorda que el concordat ja estipula totes aquestes situacions i que, per tant, no cal fer-hi reformes.

“És una polèmica una mica absurda, perquè la llei no ho permet. Tampoc hi he reflexionat. En tot cas, sí que penso que l'Església hauria de pagar, però tenint en compte que també fa una funció social molt rellevant, per exemple a través de Càritas, entre altres exemples.”

L'alcalde de Castelldefels no creu que s'hagi de cobrar l'IBI a l'Església i defensa que “ens hem de remetre als acords signats entre Espanya i la Santa Seu pel que fa a les exempcions”. Castelldefels, de tota manera, no acull un patrimoni eclesiàstic considerable: només quatre centres de culte. “Aquests centres tenen unes bonificacions a l'IBI i no se'ls cobrarà, com s'ha fet en els darrers trenta anys”, afirma taxatiu l'alcalde, que considera, a més, que si se'ls cobrés, es crearia un greuge comparatiu. “Els veïns de Castelldefels tenen l'IBI congelat i ara no tindria sentit eliminar les exempcions a les esglésies ni a altres bonificats”, afirma Reyes. Si s'hagués de quantificar la recaptació que s'aconseguiria de les esglésies “donaria una xifra insignificant”, conclou Reyes.

“No sóc partidari, almenys en el cas del nostre poble, que la basílica pagui IBI”, sentencia l'alcalde de Castelló d'Empúries. L'argument pel qual no veu necessari aquest canvi és ben clar: “És el monument turístic més visitat del municipi i això ens genera un volum de recursos per a l'Ajuntament.”

“Els locals de culte i els que tenen un ús públic no haurien de pagar l'IBI donada la funció social que fan. La resta, entenc que sí”, resumeix Munell.

Ballesteros s'ha negat a fer cap declaració sobre l'exempció fiscal de l'Església. Tot i amb això, dilluns passat, en un acte públic que va oferir a Girona, va avançar que es desmarcaria de la proposta del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i que no presentarà mocions al seu ajuntament per reclamar l'IBI a l'Església. L'alcalde de Tarragona va dir que “si l'excusa és millorar el finançament de les administracions públiques i els ajuntaments, el que cal és fer un pacte per corregir el frau fiscal”.

“Aquesta pregunta, per mi, no és rellevant. En tot cas, el que preguntaria jo és si l'Estat ha de pagar l'IBI per les autopistes. Per a Sant Julià, seria molt més rellevant això que no pas l'IBI de l'Església”, afirma taxatiu Narcís Casassas.

L'equip de govern badaloní no ha pogut valorar quina repercussió econòmica tindria que l'Església pagués l'IBI. “Mentre no ho fem, no podem expressar la nostra opinió”, afirma Garcia Albiol.

“En primer lloc, el conveni amb la Santa Seu s'ha de revisar. Estic d'acord que els temples de culte no paguin l'IBI, però el volum patrimonial més important de l'Església no és aquest. Per tant, de la resta sí que s'hauria de pagar l'impost.”

Alonso defensa que l'Església pagui l'IBI. “No quan es tracti de centres de culte, però sí quan se'n tregui un benefici econòmic”. Igualment, l'alcalde d'Altafulla, d'Alternativa Altafulla-Entesa (AA-E), creu fermament que els partits polítics i els sindicats també han de pagar aquest impost: “Jo soc sindicalista i penso que la feina que fan els sindicats i els partits polítics és fonamental per al manteniment de la democràcia, però no poden tenir finançaments encoberts.” Per Fèlix Alonso, tant uns com altres “han de ser valents i buscar altres fórmules de finançament”.

L'alcalde republicà de Sant Pere de Torelló és contundent: “En un estat laic no hi hauria d'haver privilegis pel fet de pertànyer a una religió concreta amb relació a la resta de ciutadans”. Tanmateix puntualitza que, “podria entendre que l'Església no pagués l'IBI d'aquells immobles l'ús dels quals té finalitats socials o educatives; en canvi, aquell patrimoni equivalent al que té una persona privada hauria de tributar, com tothom”. Si es fos conseqüent amb el que proposa Fàbrega, “també n'haurien d'estar exemptes totes aquelles entitats sense ànim de lucre el patrimoni de les quals també revertís amb finalitats socials o educatives en el conjunt de la societat”. Per l'alcalde de Sant Pere de Torelló, el que “és inacceptable és la resposta que va donar un alt representant de la Conferència Episcopal Espanyola quan va dir que si havien de pagar l'IBI ho restarien de l'aportació que fan a Càritas. Això contradiu, de base, els pilars fonamentals del cristianisme, un dels quals és estimar el proïsme com a tu mateix”.

La Paeria de Cervera no ha abordat encara aquesta qüestió, però el seu alcalde considera que l'estudiaran “amb calma” un cop disposin de “tota la informació”. Ramon Royes creu que “encara que hi hagi coses que hi són de tota la vida, això no vol dir que no es puguin canviar”. Per tant, afegeix que, un cop analitzin i valorin qui paga actualment i què paga, “si creiem que una entitat, sigui l'Església o una ONG, ha d'abonar l'IBI, en parlarem”. El paer en cap de Cervera també alerta que, si es cobra l'IBI a una ONG o entitat sense ànim de lucre, cal anar amb compte perquè no els acabi suposant “un gran trasbals econòmic”.

“Plantejar la qüestió en aquests termes és simplista i molt poc seriós”, afirma Junyent, i apunta cap als que avui proposen com a òbvia una cosa “que no es van atrevir a tocar durant els anys que van governar”. L'alcalde de Manresa recorda que la norma, a banda de l'Església, preveu altres excepcions per a organitzacions i organismes amb finalitats benèfiques o socials. “El més lògic és que tothom pagui l'IBI, és clar, però també ho és que hi hagi algunes excepcions atenent a les finalitats socials que puguin tenir els immobles, especialment en un moment com l'actual en què la crisi fa més necessaris que mai aquests serveis”, conclou Junyent.