Societat

IBI per a tothom

Els alcaldes defensen que si l'Església ha de pagar pels immobles que no destina a la comunitat, sindicats i partits també han de contribuir

Destaquen la tasca social que fa la institució i alerten que exigir-li més tributs no resol les dificultats dels ajuntaments

Crítiques a l'esquerra, que no va plantejar la qüestió quan governava

Si l'Església ha de pagar l'impost de béns immobles (IBI), també l'hauran d'abonar altres entitats que n'estan exemptes, com els partits polítics o els sindicats. Això és el que opinen molts dels alcaldes consultats per aquest diari, la majoria dels quals fan una distinció ben clara entre el patrimoni immobiliari del qual l'Església treu un benefici econòmic i aquell que destina a prestar serveis a la comunitat. Més enllà de la polèmica, són molts els alcaldes que recorden que augmentar la contribució fiscal de l'Església no resoldrà els greus problemes de finançament dels ajuntaments.

Xavier Trias

alcalde de Barcelona (CiU)

Xavier Trias, alcalde de Barcelona, no només no està d'acord amb la proposta que l'Església hagi d'abonar l'IBI, sinó que critica obertament la manera i els temps en què ha estat plantejada. “Aquest és un debat oportunista obert per uns partits que han manat fins fa quatre dies i que mai ho van proposar.” En aquesta línia, descarta que la corporació de la capital catalana –que ja va tractar la qüestió en el darrer ple municipal– es plantegi ara aplicar la mesura i alerta de l'impacte que podria arribar a tenir sobre les polítiques de cohesió social de la ciutat. “Sense la tasca que fa l'Església, Barcelona no podria donar la resposta que dóna a les necessitats socials de la gent”, conclou Trias.

Lluís Grau

ALCALDE DE VIMBODÍ i poblet (ciu)

El municipi de Vimbodí i Poblet té al seu terme municipal un dels grans monestirs cistercencs, el de Santa Maria de Poblet, que és a la vegada recinte de culte i un monument declarat patrimoni mundial de la Unesco. L'alcalde, Lluís Grau, ho té clar: “L'Església ha de pagar l'IBI, com tothom, perquè, per a segons què, algunes de les seves propietats són patrimoni de tots, però, per a segons quines altres coses, no. O ho són per a tot o per a res”. Grau considera que cal regular la qüestió, “però és clar que l'Església ha de pagar l'IBI de les seves propietats”. En el cas del monestir de Poblet, bona part del monument és propietat de l'Estat, “i, per tant, públic”, amb gestió de la comunitat cistercenca. Només es paga l'IBI d'uns quants habitatges que formen part del recinte del monestir. Per l'alcalde de Vimbodí i Poblet, “tothom ha de pagar l'IBI”. I aquest “tothom” també inclou partits polítics i sindicats: “Els locals dels partits polítics no fan una funció pública i, per tant, no han d'estar exempts de l'impost”.

Àngel Ros

Alcalde de Lleida (PSC)

“Posar el focus en l'Església, parlant de finançament local, pot ser atractiu, però, evidentment, no resol el problema”, afirma Ros, alhora que reclama gravar les grans fortunes, així com les transaccions financeres (taxa Tobin). Ros, catòlic practicant, recorda que la normativa de l'IBI deixa exemptes entitats sense ànim de lucre i que l'Església ja paga altres impostos locals, com les escombraries. No obstant, el paer en cap afegeix que “si l'Església –i no és el cas de Lleida– tingués pisos o aparcaments i en fes una activitat lucrativa pura i dura, això no ha estat mai exempt de pagar l'IBI”. L'alcalde recorda que el concordat ja estipula totes aquestes situacions i que, per tant, no cal fer-hi reformes.

Òscar Aparicio

Alcalde de la bisbal d'empordà (PSC)

“És una polèmica una mica absurda, perquè la llei no ho permet. Tampoc hi he reflexionat. En tot cas, sí que penso que l'Església hauria de pagar, però tenint en compte que també fa una funció social molt rellevant, per exemple a través de Càritas, entre altres exemples.”

Núria Parlon

alcaldessa de santa coloma
de gramenet (psc)

“Com a PSC, estem a favor que l'Església pagui els tributs pel patrimoni que destini exclusivament a activitats lucratives, del qual, per tant, s'exclouen els centres de culte i els destinats a activitats socials. No obstant, s'ha de tenir en compte cada cas, i a cada municipi, i de quina manera està contribuint l'Església a les ciutats en l'aspecte social i solidari, perquè no totes les situacions són les mateixes”. Aquest és el posicionament que defensa l'alcaldessa de Santa Coloma, on, segons assegura, actualment l'Església està abonant els seus tributs quan es tracta dels aparcaments dels quals és propietària, tal com fa la resta de la ciutadania. “El patrimoni de l'Església a la nostra ciutat, llevat dels centres de culte, és poc rellevant. Alhora, el que sí que és rellevant és la important tasca social que du a terme l'Església, especialment en aquesta època de crisi, pel que fa a l'atenció als col·lectius més vulnerables”, afirma Parlon. “Abans de decidir res sobre la qüestió, hem consultat amb els responsables locals de l'Església catòlica, que s'han ofert a revisar les propietats i activitats que desenvolupen a la ciutat, per si se'n desprèn el pagament de qualsevol impost”, explica l'alcaldessa.

Manuel Reyes

alcalde de castelldefels (PP)

L'alcalde de Castelldefels no creu que s'hagi de cobrar l'IBI a l'Església i defensa que “ens hem de remetre als acords signats entre Espanya i la Santa Seu pel que fa a les exempcions”. Castelldefels, de tota manera, no acull un patrimoni eclesiàstic considerable: només quatre centres de culte. “Aquests centres tenen unes bonificacions a l'IBI i no se'ls cobrarà, com s'ha fet en els darrers trenta anys”, afirma taxatiu l'alcalde, que considera, a més, que si se'ls cobrés, es crearia un greuge comparatiu. “Els veïns de Castelldefels tenen l'IBI congelat i ara no tindria sentit eliminar les exempcions a les esglésies ni a altres bonificats”, afirma Reyes. Si s'hagués de quantificar la recaptació que s'aconseguiria de les esglésies “donaria una xifra insignificant”, conclou Reyes.

Xavier Sanllehí

Alcalde de Castelló d'Empúries (CiU)

“No sóc partidari, almenys en el cas del nostre poble, que la basílica pagui IBI”, sentencia l'alcalde de Castelló d'Empúries. L'argument pel qual no veu necessari aquest canvi és ben clar: “És el monument turístic més visitat del municipi i això ens genera un volum de recursos per a l'Ajuntament.”

Miquel Buch

ALCALDE DE premià de mar (ciU) i president de l'acm

“Si s'han de revisar totes les bonificacions, s'ha de fer per a totes aquelles entitats que en gaudeixen; el debat ha d'anar més enllà d'un cas particular”, afirma l'alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis. Buch insisteix que, en cas que s'acabi aplicant la mesura, no millorarà el finançament dels ajuntaments. “El problema és molt més profund i ha d'estar lligat al pacte fiscal per a Catalunya. Els governs de Madrid hi han anat donant allargues i mai no han solucionat les mancances històriques de les administracions locals”, denuncia l'alcalde. Buch afegeix: “De tots els impostos que es recapten, menys del 13% va a parar a les arques municipals. Així no podem continuar. Només gestionant des de Catalunya els diners dels catalans podrem aspirar a una millora del finançament local.”

Jordi Munell

Alcalde de ripoll (CiU)

“Els locals de culte i els que tenen un ús públic no haurien de pagar l'IBI donada la funció social que fan. La resta, entenc que sí”, resumeix Munell.

Josep Fèlix Ballesteros

Alcalde de tarragona (PSC)

Ballesteros s'ha negat a fer cap declaració sobre l'exempció fiscal de l'Església. Tot i amb això, dilluns passat, en un acte públic que va oferir a Girona, va avançar que es desmarcaria de la proposta del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i que no presentarà mocions al seu ajuntament per reclamar l'IBI a l'Església. L'alcalde de Tarragona va dir que “si l'excusa és millorar el finançament de les administracions públiques i els ajuntaments, el que cal és fer un pacte per corregir el frau fiscal”.

Narcís Casassas

Alcalde de Sant Julià de Ramis (PSC)

“Aquesta pregunta, per mi, no és rellevant. En tot cas, el que preguntaria jo és si l'Estat ha de pagar l'IBI per les autopistes. Per a Sant Julià, seria molt més rellevant això que no pas l'IBI de l'Església”, afirma taxatiu Narcís Casassas.

Xavier Godàs

ALCALDE DE Vilassar de dalt (grup d'esquerres de vilassar de dalt)

“La proposta s'ha d'estudiar a fons i hem de ser els alcaldes els que decidim si s'ha de posar fi a l'exempció de l'IBI a l'Església o no. Però la mesura s'hauria de fer extensiva a totes aquelles entitats, grups i confessions que gaudeixen de l'exempció”, planteja Godàs. L'alcalde explica que a Vilassar de Dalt no s'han plantejat el tema, “perquè des de l'Església i a través de Càritas s'està duent a terme una funció social que, en certa manera, ja compensa l'excepció fiscal”. Godàs advoca obertament per enfortir els lligams amb les entitats que duen a terme un treball social “molt necessari en el territori”.

David Rodríguez

ALCALDE DE Solsona (ERC)

Solsona és seu episcopal i, per tant, acull una quantitat molt important d'edificis –ja siguin museus, palaus, residències o temples de culte– propietat de l'Església. L'alcalde es mostra partidari que els ajuntaments puguin cobrar l'IBI dels edificis de l'Església, però sempre distingint-ne els usos. “Segons la funció que tinguin, seria pertinent cobrar-ne els impostos o bé continuar sense fer-ho”, afirma Rodríguez. No s'hauria de tractar igual –explica l'alcalde– un edifici de l'Església dedicat a habitatge privat que un centre de culte o un local d'ús social. Rodríguez assenyala que, més enllà de l'IBI, hi ha altres taxes i impostos municipals on s'hauria de valorar l'aportació de l'Església. “Quan urbanitzem un carrer, per exemple, si hi ha un edifici de l'Església, el bisbat presenta al·legacions i s'estalvien de pagar les contribucions especials que hi ha per al conjunt de propietaris de la zona afectada”, explica l'alcalde. L'Ajuntament de Solsona admet que no ha calculat mai quin volum de diners implicaria cobrar l'IBI a l'Església.

Xavier Garcia Albiol

alcalde de badalona (pp)

L'equip de govern badaloní no ha pogut valorar quina repercussió econòmica tindria que l'Església pagués l'IBI. “Mentre no ho fem, no podem expressar la nostra opinió”, afirma Garcia Albiol.

Juli Fernández

Alcalde de palafrugell (PSC)

“En primer lloc, el conveni amb la Santa Seu s'ha de revisar. Estic d'acord que els temples de culte no paguin l'IBI, però el volum patrimonial més important de l'Església no és aquest. Per tant, de la resta sí que s'hauria de pagar l'impost.”

Fèlix Alonso

Alcalde D'ALTAFULLA (AA-E)

Alonso defensa que l'Església pagui l'IBI. “No quan es tracti de centres de culte, però sí quan se'n tregui un benefici econòmic”. Igualment, l'alcalde d'Altafulla, d'Alternativa Altafulla-Entesa (AA-E), creu fermament que els partits polítics i els sindicats també han de pagar aquest impost: “Jo soc sindicalista i penso que la feina que fan els sindicats i els partits polítics és fonamental per al manteniment de la democràcia, però no poden tenir finançaments encoberts.” Per Fèlix Alonso, tant uns com altres “han de ser valents i buscar altres fórmules de finançament”.

Jordi Fàbrega

alcalde de St. Pere de Torelló (ERC)

L'alcalde republicà de Sant Pere de Torelló és contundent: “En un estat laic no hi hauria d'haver privilegis pel fet de pertànyer a una religió concreta amb relació a la resta de ciutadans”. Tanmateix puntualitza que, “podria entendre que l'Església no pagués l'IBI d'aquells immobles l'ús dels quals té finalitats socials o educatives; en canvi, aquell patrimoni equivalent al que té una persona privada hauria de tributar, com tothom”. Si es fos conseqüent amb el que proposa Fàbrega, “també n'haurien d'estar exemptes totes aquelles entitats sense ànim de lucre el patrimoni de les quals també revertís amb finalitats socials o educatives en el conjunt de la societat”. Per l'alcalde de Sant Pere de Torelló, el que “és inacceptable és la resposta que va donar un alt representant de la Conferència Episcopal Espanyola quan va dir que si havien de pagar l'IBI ho restarien de l'aportació que fan a Càritas. Això contradiu, de base, els pilars fonamentals del cristianisme, un dels quals és estimar el proïsme com a tu mateix”.

Ramon Royes

Alcalde de Cervera (CiU)

La Paeria de Cervera no ha abordat encara aquesta qüestió, però el seu alcalde considera que l'estudiaran “amb calma” un cop disposin de “tota la informació”. Ramon Royes creu que “encara que hi hagi coses que hi són de tota la vida, això no vol dir que no es puguin canviar”. Per tant, afegeix que, un cop analitzin i valorin qui paga actualment i què paga, “si creiem que una entitat, sigui l'Església o una ONG, ha d'abonar l'IBI, en parlarem”. El paer en cap de Cervera també alerta que, si es cobra l'IBI a una ONG o entitat sense ànim de lucre, cal anar amb compte perquè no els acabi suposant “un gran trasbals econòmic”.

Valentí Junyent

Alcalde de manresa (CiU)

“Plantejar la qüestió en aquests termes és simplista i molt poc seriós”, afirma Junyent, i apunta cap als que avui proposen com a òbvia una cosa “que no es van atrevir a tocar durant els anys que van governar”. L'alcalde de Manresa recorda que la norma, a banda de l'Església, preveu altres excepcions per a organitzacions i organismes amb finalitats benèfiques o socials. “El més lògic és que tothom pagui l'IBI, és clar, però també ho és que hi hagi algunes excepcions atenent a les finalitats socials que puguin tenir els immobles, especialment en un moment com l'actual en què la crisi fa més necessaris que mai aquests serveis”, conclou Junyent.

Aquesta informació ha estat elaborada per

F. Espiga, J. Alemany, T. Márquez, J. Tort, C. Filella, S. Muñoz, R.M. Bravo, D. Marín, J. Trillas i P. Mercadé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.