Barcelona aparca 40.000 cotxes

Un dels afers més debatuts a Barcelona en els últims anys és sobre la necessitat o no de connectar les dues branques del tramvia que actuen a la part nord i sud de l’avinguda Diagonal, connectant la ciutat amb els municipis del Baix Llobregat i el Barcelonès Nord. S’han estudiat alternatives com ara un recorregut per l’Eixample, les opcions del bus elèctric i finalment l’equip de govern, amb el suport d’ERC, va optar per tirar endavant la connexió més lògica a través de la mateixa Diagonal.

Les obres per unir els dos trams van començar el dilluns 7 de març amb un primer tram que anirà des de les Glòries fins a Verdaguer, a l’altura del passeig de Sant Joan i el carrer Girona. Per poder començar aquests treballs, abans s’ha fet una obra prèvia de millora del col·lector que discorre per aquest tram de l’avinguda És precisament l’existència d’aquestes galeries de servei al subsol el que fa dir a la tinenta d’alcalde Janet Sanz que la proposta de Junts de fer un metro en comptes del tramvia topa amb la realitat. Sanz defineix la prolongació del tramvia com l’obra emblemàtica de totes les que ja hi ha en marxa o en cartera. “El projecte feia dècades que estava bloquejat i només haver aconseguit aquest desbloqueig ja és un bon símptoma”, diu Sanz.

Ni la part alta de l’avinguda Diagonal de Barcelona, amb l’ampli passeig per a vianants, s’escapa de la política municipal d’ampliar voreres i baixar els carrils bici a l’asfalt. La conseqüència és que el vehicle privat perd espai, com és el cas del lateral de la Diagonal a la Zona Universitària, davant de les facultats d’Econòmiques i Empresarials, on fins ara aparcaven molts estudiants i professors.

El carril bici no només es baixa a la vorera en aquest punt. Al llarg de la Diagonal, de Francesc Macià en amunt, també s’està duent a terme, i el mateix es fa a la Gran Via, entre passeig de Gràcia i plaça Tetuan i des d’aquí fins a la plaça de les Glòries. Fins a l’any 2023 és previst construir 32,6 nous quilòmetres de carrils bici.

La tinenta d’alcaldia Janet Sanz assegura que la mostra que la política urbanística de l’Ajuntament és un èxit és l’acceptació que ha tingut la conversió de la Meridiana en un bulevard amb un tram central on destaca el verd i on té prioritat la bicicleta. “Ningú ha posat el crit al cel”, afirma, satisfeta d’haver fet que les bicicletes passin avui per on abans circulaven cotxes, ordenant el que ha estat sempre un dels eixos d’entrada i sortida principals de Barcelona, que només la construcció de les rondes per als Jocs Olímpics del 1992 van aconseguir descarregar una mica del gran volum de trànsit que sempre ha suportat.

La de Meridiana és una de les obres que fa més temps que s’executen, des del 2018, i suposen enllaçar amb l’espai verd de les Glòries, que anirà a més amb la urbanització de la part superior, ara que els túnels ja s’han acabat. Per aquest fet, la Meridiana ha estat una mica el banc de proves de la política d’arraconar el cotxe per donar més espai a vianants i bicicletes. És una obra complexa que no s’enllestirà fins al 2026. L’objectiu que es persegueix a la Meridiana és el mateix que a la Via Laietana, on ja han començat les obres per ampliar voreres i reduir els carrils de pujada, on només podran circular trànsit local, transport públic i bicicletes. L’Ajuntament és conscient del repte que suposa la transformació en aquest àmbit central de la ciutat, dels recels que tot plegat aixeca, i per aquest motiu s’ha abocat en la part informativa. Amb aquesta idea s’ha creat un canal específic a Telegram per informar periòdicament de l’estat dels treballs. Es pot dir que és la primera obra amb un diari propi.

Els 5.000 vehicles que cada dia passen per Pi i Margall ja poden buscar una altra solució viària o quedar-se a l’aparcament perquè aquest carrer que uneix Gràcia amb el Guinardó passarà a tenir aparença de parc quan acabin les obres de transformació que arrencaran aquest estiu i donarà el 70% del carrer als vianants.

En els 690 metres de longitud i els 25.000 m² de superfície del carrer es plantaran142 arbres més fins a arribar a un total de 210, de més de vint espècies diferents. Per al trànsit quedarà un carril de pujada per a vehicle i un per a transport públic i un sol de baixada que haurà de compartir tot el trànsit. S’eliminarà l’àmplia zona d’aparcament i es farà un carril per bicicletes.

Fa tant de temps que els comerciants i veïns de la Rambla de Barcelona demanen que es renovi el passeig que, fins i tot, s’ha instal·lat un marcador electrònic on s’indiquen els dies i les hores que fa que es reclama. A partir d’aquest estiu, les reivindicacions començaran a veure’s recompensades amb l’inici de les obres a la part baixa del passeig, on les obres consistiran fonamentalment a fer guanyar espai als ciutadans. El projecte presentat per l’Ajuntament preveu la renovació del paviment, eliminant el que hi ha avui, amb la característica forma de les onades. La reforma també comporta les parades d’ocellaires.

Després de l’experiència de la del barri de Sant Antoni i el 22@, la gran prova de foc del model superilla es viurà a l’Eixample amb la transformació radical que experimentarà el carrer Consell de Cent, i d’altres que s’hi creuen verticalment. El dubte és com assumiran els 300.000 cotxes que travessen cada dia el gran districte quadriculat de Barcelona el fet que alguns dels seus carres deixin de ser transitables com ho han estat fins ara. L’objectiu és convertir els encreuaments de Consell de Cent en places, amb la qual cosa el trànsit s’haurà de desviar, de manera obligada, amunt i avall. El carrer deixarà de tenir un espai diferenciat per a cotxes i vianants i es farà una plataforma única, al mateix nivell, amb més vegetació.