La Badalona en desús
Diferents edificis de titularitat municipal reclamen un ús que els tregui de l’estat d’abandonament que pateixen
La CACI es convertirà per fi en un equipament referent gràcies a l’acord entre el consistori i la UPC
Sembla que la majoria d’edificis seguiran en l’oblit una temporada
Si es donés una sortida a tots els edificis que són propietat municipal però que actualment estan en desús, Badalona seria una ciutat nova que destacaria, sens dubte, per oferir una àmplia cartera de serveis a la ciutadania. La llista d’edificacions públiques que tenen un futur incert i que s’han anat deteriorant de manera desenfrenada no ha fet més que engrandir-se, sense que cap govern hagi estat capaç de donar-los una utilitat. És cert que el ball de bastons en què s’ha convertit la política a la quarta ciutat de Catalunya, sobretot en la darrera dècada, no ha contribuït a donar continuïtat a cap programa electoral. Els compromisos per treure els edificis buits de l’oblit han quedat en paper mullat i fa pinta que la majoria romandran en l’estat actual una llarga temporada, sobretot si la inestabilitat política i els governs en minoria es perpetuen a partir del 28 de maig.
Alguns dels edificis que acumulen més anys tancats amb pany i clau són les cases senyorials del parc de Ca l’Arnús, incloses en un pla d’usos elaborat per la Diputació de Barcelona ara fa un parell d’anys que els reservava un destí relacionat amb la cultura i el medi ambient. Són propietat municipal des de fa 21 anys.
També fa dues dècades que el consistori badaloní va adquirir la Torre Codina, després que es fes públic que una inversió privada la volia convertir en un macroprostíbul. Les intencions de l’inversor van quedar frenades en sec però mai s’ha trobat una finalitat a aquest element del patrimoni local. Hi viu un policia local i la seva família per evitar que sigui ocupada.
Els edificis municipals que estan semiabandonats, o en un accentuat estat de degradació, no acaben pas aquí. L’antiga fàbrica de la Piher és un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL) per la Generalitat de Catalunya. Creat pels arquitectes Oriol Bohigas i Josep Maria Martorell, l’edifici presenta un estat lamentable després que quedés afectat per un incendi, l’any 2018. Una dècada abans, el 2008, es van iniciar els tràmits per materialitzar la cessió de l’antiga fàbrica a l’Ajuntament de Badalona. Abans, un acord en el ple municipal havia servit per pactar convertir l’edifici en un musicarium. Arran de l’incendi, l’actual alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, que l’any 2018 era regidor de l’àmbit de Govern i Territori, va revelar que la cessió mai s’havia arribat a materialitzar. Les entitats de la zona hi veuen una altra oportunitat perduda.
A la llista d’edificis municipals que veuen passar els dies i els anys sense sortir de la ignorància, s’hi sumen també Ca l’Andal i les naus de l’Escorxador. El primer és una masia que data del segle XV situada al barri de Bufalà i propietat municipal des del 2008. No té cap mena d’activitat, però, des del 1996. La plataforma Salvem Ca l’Andal acumula anys de lluita i reclama la reconversió de la masia en un equipament sociocultural. La urgència de l’actuació està a totes les agendes polítiques però, fins al moment, sembla que les bones paraules se les endú el vent. Pel que fa a l’Escorxador, al barri de la Salut, diferents naus es van usant de manera esporàdica però mai se’ls ha donat un ús continu, tot i que han sonat diferents projectes, sobretot lligats al món de la cultura. A tocar de l’Escorxador hi ha també l’espai que va resultar del pas de la tuneladora de l’L10 de metro pel barri de la Salut, inaugurada el 2010. Tot i que van sonar campanes que anunciaven la reconversió de l’espai en bucs d’assaig per als músics, mai es va arribar a produir cap moviment. La setmana passada, en declaracions a aquest diari, l’alcalde Rubén Guijarro va explicar que l’Ajuntament ha ofert l’espai al Departament de Salut per construir les sales de consultes externes de l’hospital de Can Ruti però la Generalitat l’ha rebutjat.
De rebuig va també la lluita per decidir el futur de la Mobba, una antiga fàbrica de balances que també està incorporada al patrimoni públic. Els veïns del voltant de l’edifici exigeixen que sigui enderrocada i transformada en una plaça. Rebutgen, per tant, la seva conservació. La plataforma Salvem la Mobba renuncia a perdre l’oportunitat de transformar l’edificació en un centre cultural. El cas està en mans dels tribunals, que ja han sentenciat més d’un cop amb diferent criteri.
El patrimoni en desús no acaba pas aquí. Badalona també ha de decidir què vol fer amb l’antiga fàbrica Eines Canela, amb la nau de Muebles Rojas –durant un temps cedida a La Fura dels Baus– i amb l’edifici del mercat Maignon, que al final del 2010 es va buidar per reformar-lo de dalt a baix. Els paradistes es van traslladar a pocs metres, a una carpa provisional, i allà continuen.
A la tercera, la vençuda
Només hi ha un edifici municipal que sembla que correrà una sort diferent de la resta. Es tracta de la CACI, una vella fàbrica de cotó per a colls de camisa aixecada l’any 1899 a primera línia de mar. L’Ajuntament de Badalona ha arribat a un acord amb la UPC i la Fundació CIM per transformar l’espai, on convergiran la investigació, la docència i l’emprenedoria. El primer tinent d’alcaldia del consistori badaloní i regidor de l’àmbit d’Impuls de Ciutat, Àlex Montornès, ha explicat que l’administració local liderarà l’ateneu de creació destinat a la ciutadania; la UPC, l’apartat de la docència; l’empresa municipal Rebasa, el capítol de l’emprenedoria, i la Fundació CIM, que hi aportarà 56 investigadors, el sector de la recerca. Els primers anys s’hi farà una inversió de 6,5 milions d’euros per posar en marxa el projecte, 3,5 dels quals provenen de l’Ajuntament i els 3 restants venen d’una injecció del govern espanyol.
“L’aposta per aquest projecte és molt important –diu Montornès– perquè donem sortida a un edifici principal de la ciutat, perquè la UPC tindrà presència a la quarta ciutat del país i perquè aconseguim transformar la CACI en un equipament d’abast nacional, obert a la ciutadania i que pot tenir impacte a escala estatal i internacional.” L’entrada en funcionament de l’Espai CACI, com serà batejat, permetrà en paral·lel, tal com destaca el regidor republicà, “crear sinergies amb altres agents de la ciutat, com poden ser Can Ruti, la Fundació Laboral de la Construcció i el BDN Lab”. El setembre del 2024 poden arribar els primers màsters.
Ara per ara, res fa pensar que aquest projecte pugui quedar en les bones intencions dels promotors, sobretot tenint en compte que no ha trobat cap oposició. Aquesta és la tercera actuació amb cara i ulls que es projecta a la CACI des del 2006. Primer s’hi havia d’instal·lar la UB i durant molts anys va estar anunciada l’arribada del Museu del Còmic. Montornès assegura que Badalona no ha renunciat encara a aquest equipament cultural, tot i que hauria de ser en un altre espai. Per edificis buits no serà.
