Urbanisme

El Manhattan mataroní

La Torre Barceló, amb 85 metres d’alçària, s’aixecarà 26 plantes enmig de la polèmica per l’impacte visual que té a la silueta urbana

Comencen a edificar a l’Iveco, on es faran cinc torres de 15 plantes que esgotaran el sòl urbanitzable a la primera línia de mar

“El que es fa pujant en alçària és alliberar espai al carrer, espai públic de molta més qualitat”

Els veïns del capdamunt de la Torre del Maresme han tingut durant dècades el privilegi de tenir la millor vista de la façana marítima de Mataró. L’edifici, construït als anys seixanta, continua sent un punt de referència per l’alçària de les setze plantes que es van aixecar davant el passeig marítim. Als anys noranta, la Torre d’Ara, l’edifici d’oficines que es feia a l’altre extrem de la ciutat, no la va aconseguir superar amb els catoze pisos per treballar a primera línia de mar. Més de vint anys després, la Torre Barceló, que està emergint al final de la ronda que porta el mateix nom, es converteix en l’edifici més alt i canvia el perfil de la silueta urbana mataronina i aixeca controvèrsia entre els mataronins, que veuen cada dia que passa la construcció més alta com un nyap que trenca la visual a la primera línia de mar.

Quan es coronin les 26 plantes l’edifici tindrà 85 metres d’alçària on s’encabiran 192 habitatges que el promotor vol destinar a lloguer. El planejament urbanístic del 1996 ja preveia aquest creixement i el del sector de l’Iveco, que esgota el sòl urbanitzable davant de mar. Sobre el paper han passat més de vint anys i la torre s’ha anat modelant de formes diferents i s’havia arribat a dibuixar una estructura circular. “Pot agradar més o menys, això va a gustos, però vol ser un emblema”, diu la regidora d’Urbanisme i presidenta de Pumsa, Núria Moreno, d’un edifici “desconstruït” que ha dissenyat el grup d’arquitectes Batlle i Roig, amb uns acabats on s’ha de veure vegetació a les façanes. Per la regidora aquests nous sectors de creixement que es van plantejar a la façana, amb edificis en alçària com els del Rengle, permeten guanyar més quantitat de sòl públic, tant pel que fa als vials, equipaments i zones verdes fent la ciutat “més permeable”. L’empresa municipal Pumsa urbanitzarà els entorns un cop es doni la llicència de primera ocupació a la torre. Fa mesos que treballen per fer arribar a la torre el Tub Verd i dotar l’edifici d’aquest sistema de refrigeració i calefacció que s’obté a partir de l’energia sobrant de la combustió de la planta de tractaments de residus. A la part baixa de la torre, hi ha un sòcol on es distribuiran els 25.000 m² d’oficines, i hi ha la previsió que s’instal·li un restaurant i un gimnàs. Al voltant s’obrirà espai perquè els promotors facin una plaça que deixarà visible l’antiga Farinera, un edifici municipal del qual s’està pendent de decidir els usos i fer la rehabilitació. Són els equipaments que passen a ser públics, com l’antic Vapor Gordils, que es va reforçar pel seu mal estat enmig de les quatre torres de pisos que es van projectar davant el passeig que també van aixecar critiques per la seva volumetria.

Pere Móra és arquitecte tècnic i paisatgista, especialitzat en espai públic urbà i membre de la junta del Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona. Al seu parer l’edificació en alçària és una tendència a moltes ciutats per fer un urbanisme més sostenible quan el sòl urbanitzable és cada cop més escàs. “El que es fa pujant en alçària és alliberar espai al carrer amb espai públic de molta més qualitat”, defensa l’arquitecte d’un model que ha de deixar espais lliures perquè els edificis “respirin” entre ells. Pel que fa a les mesures de seguretat en cas d’evacuació d’edificis tan alts, com les que es van viure a València, els experts defensen que es compleix una normativa molt estricte pel que fa a les amplades d’escales i la distribució d’espais. “Preocupa més el parc antic d’habitatges que no pas el que s’està construint nou, encara que siguin de molta alçària són més segurs”, conclou Móra. L’edificació al litoral també es qüestiona per les afectacions pel canvi climàtic amb l’augment del nivell del mar i l’impacte dels temporals. “Patiran les platges, els passeigs i la via del tren, però els edificis només han de pensar en materials que resisteixen la salinitat”, diu l’arquitecte.

Nova centralitat a l’estació

El planejament de la ronda Barceló fa més de vint anys que es dibuixa per connectar millor la ciutat amb el port i la zona universitària del Tecnocampus, on ja s’han fet més de 350 habitatges nous al Rengle i a tocar del futur barri de l’Iveco. En aquest sector, segons explica el regidor de Planificació Territorial, Sergi Morales, s’han concedit tres llicències i ja s’està construint un bloc de 30 habitatges. En total se n’han de fer més de 600 i es projecten cinc torres de 15 plantes que esgotarà tot el sòl urbanitzable. Per fixar aquesta “nova centralitat“ de la ciutat l’Ajuntament proposa a Adif moure la futura estació de tren davant de la torre i construir el pas de vianants que connecti amb el port i serveixi d’accés a la futura estació que es traslladaria . L’Ajuntament de Mataró defensa aquesta proposta des del 2018, quan es va veure inviable que els promotors de la torre assumissin el cost del pas al port després de vàries sentències.

192
Els habitatges de la Torre Barceló que seran de lloguer. La promoció permet la cessió de sòl a la mateixa ronda Barceló perquè l’Incasol construeixi 60 habitatges socials.
643
Els pisos
que es projecten al nou barri de l’Iveco, on es preveuen cinc torres a primera línia
350
Els habitatges
que s’han fet a la zona residencial del Rengle on hi ha el campus universitari del Tecnocampus


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

El Campionat del Món de Bèlit de Sant Narcís es manté viu vint anys després

girona
religió

Sant Feliu celebra 20 anys de bisbat i 500 anys de la parròquia de Sant Llorenç

Sant Feliu de Llobregat
MOBILITAT

En servei, les primeres càmeres de control d’accés a la carretera vella de Calella

PALAFRUGELL
oci

Récord a l’aplec dels caragols

barcelona
GASTRONOMIA

Establiments com el Motel o l’Hotel Duran participen en la Ruta del Tast Surrealista

FIGUERES
SEGURETAT

Cremen deu autocaravanes en un incendi a Montcada i Reixac

barcelona

Pla per millorar el turisme a través de la transició energètica al Baix Empordà

GIRONA
patrimoni

Portes obertes al Col·legi d’Arquitectes

barceloma
administracions

Fomenten a l’Escala l’estalvi de l’aigua més enllà de la sequera

l’escala