Urbanisme

Barris parats al plànol

Terrassa és el paradigma de ciutat a créixer gràcies a l'aposta per les operacions immobiliàries de privats

Amb la venda de 12.000 pisos, encara per començar, s'ha de finançar el 70% del cobriment d'una riera

La bom­bo­lla immo­biliària no només va ser apro­fi­tada per bancs i cai­xes –amb con­seqüències nefas­tes– per fer créixer els seus guanys, sinó que molts ajun­ta­ments van dei­xar a les mans de cons­truc­tors i pro­mo­tors el desen­vo­lu­pa­ment i crei­xe­ment dels seus muni­ci­pis. Ter­rassa n'és, segu­ra­ment, el para­digma al Vallès Occi­den­tal. Va ser de les pri­me­res grans ciu­tats a dotar-se d'un nou pla d'orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM) el 2003, en l'època d'auge del totxo, que dibui­xava un muni­cipi més orde­nat, pla­ni­fi­cant una com­bi­nació d'ocu­pació d'espais inte­ri­ors d'anti­gues fàbri­ques i un crei­xe­ment con­tro­lat als afo­res amb nous bar­ris.

Eren moments de crei­xe­ments pobla­ci­o­nals al vol­tant dels cinc mil habi­tants anu­als, en els quals el muni­cipi va superar l'any 2005 els 200.000 habi­tants i es vana­glo­ri­ava d'haver pas­sat al davant de la veïna Saba­dell. La nova pla­ni­fi­cació urbanística donava solució a aquests crei­xe­ments dibui­xant una oferta de fins a 27.701 nous habi­tat­ges durant els quinze anys de vigència, fins i tot con­cre­tant les acci­ons pri­o­ritàries amb un pla d'actu­ació muni­ci­pal. La maquinària de l'Ajun­ta­ment i els pro­pi­e­ta­ris dels ter­renys van actuar amb cele­ri­tat apro­vant a bon ritme plans de millora urbana, plans par­ci­als, pro­jec­tes d'urba­nit­zació i altres figu­res de pla­ne­ja­ment, a més de cons­ti­tuir jun­tes de com­pen­sació i, fins i tot, es va arri­bar a posar alguna pri­mera pedra de pro­mo­ci­ons d'aques­tes noves zones de crei­xe­ment, com és el cas del nou barri de Can Colo­mer (4.490 habi­tat­ges). De fet, aquesta és l'única de les noves zones resi­den­ci­als, i que ha de tan­car la ciu­tat al nord-oest, que està par­ci­al­ment en cons­trucció.

D'aquesta manera, es van anar dei­xant en mans dels pro­mo­tors les urba­nit­za­ci­ons asso­ci­a­des a aquests nous bar­ris a la perifèria, com ara la zona de les Ayme­ri­gues (3.282 habi­tat­ges), Can Mar­cet (4.378 habi­tat­ges) i el Palau Nord (509), a la vegada que se seguia l'estela ini­ci­ada a l'àrea del Vapor Gran per recon­ver­tir anti­gues fàbri­ques i vapors tèxtils a l'inte­rior de la ciu­tat en noves cen­tra­li­tats urbanísti­ques i habi­tat­ges. Per tirar-ho enda­vant es va idear la figura de les àrees cen­trals de millora urbana. La pri­mera, i aca­bada, va ser la del Vapor Gran –320 pisos, amb una gran plaça i un hotel ja tan­cat–, i després van anar apro­vant-se els plans de l'antiga fàbrica Pont, Aurell i Armen­gol (300 pisos), que està a mig fer; el Vapor Cortès (803 pisos), Sala i Badri­nas (423 pisos) i l'antiga fàbrica AEG (786 pisos), on fins i tot es par­lava d'emplaçar-hi El Corte Inglés.

Calai­xos plens

Tots aquests grans pro­jec­tes són ara dins dels calai­xos de la Gerència d'Urba­nisme i de les immo­biliàries i els pro­mo­tors. La crisi del totxo ho va arra­sar tot. De fet, des del con­sis­tori ja es va adver­tir el 2009 que els pla­ne­ja­ments fets en època de bonança econòmica no s'exe­cu­ta­rien als rit­mes pre­vis­tos i, con­següent­ment, tam­poc el munt d'equi­pa­ments –cen­tres edu­ca­tius, soci­als i espor­tius– que por­ta­ven asso­ci­ats, ni la urba­nit­zació de car­rers. Ter­rassa és ara, només superada per Man­resa, la ciu­tat amb una pro­porció per­cen­tual d'habi­tat­ges buits més alta de Cata­lu­nya (15,6% i 15.865 habi­tat­ges), i va ser durant deu anys la quarta que va créixer més en cons­trucció d'habi­tat­ges, superada per Cas­tell­de­fels, Man­resa i Cer­da­nyola.

Un dels pro­jec­tes més ambi­ci­o­sos que havia d'afron­tar la ciu­tat, el cobri­ment de la riera del Palau, també està a les bece­ro­les, pre­ci­sa­ment perquè està supe­di­tat a la cons­trucció d'uns dotze mil habi­tat­ges. L'ele­vat cost de l'ope­ració per cobrir uns vuit quilòmetres de la riera del Palau, que par­teix la ciu­tat, per l'oest, de nord a sud, és el que va por­tar el con­sis­tori a vin­cu­lar-ho als nous sec­tors de crei­xe­ment. Con­cre­ta­ments, als ja esmen­tats de Can Colo­mer, les Ayme­ri­gues i Can Mar­cet.

La crisi va fer des­a­parèixer algu­nes immo­biliàries de pes a la ciu­tat que havien de lide­rar aquests pro­jec­tes, com és el cas de La Clau, men­tre que d'altres, com el cas d'Inmo­va­lero (Cal Freixa), van pre­fe­rir apos­tar per la cons­trucció a l'Amèrica del Sud o, com Immo­biliària Colo­nia (AEG), per espe­rar temps millors. Fins i tot la Soci­e­tat Muni­ci­pal de l'Habi­tatge (SMH) ha dei­xat a mit­ges un nou barri d'habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial, el de Torre-sana, on havia d'aixe­car fins a nou-cents pisos. Alguns dels qua­tre-cents que hi té encara estan buits.

LES XIFRES

27.701
habitatges
preveia construir en quinze anys el pla d'ordenació municipal aprovat a Terrassa el 2003.
15,6
per cent
d'habitatges buits hi havia el 2011 al municipi, segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística.
70
per cent
del cobriment de vuit quilòmetres de la riera del Palau l'han d'assumir privats venent dotze mil pisos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia