Cultura pública sostenible

La cultura –i l'art en especial–és un bé de primera necessitat, no un luxe. L'art ens ajuda a conèixer i comprendre el món en el qual vivim. Per tant, en un any crític, com sembla que serà el 2013, el coneixement del passat i del present que ens aporta l'art serà imprescindible per a prendre decisions que marcaran el nostre futur, com a individus i com a societat.

Transformació, adaptació i innovació han de ser conceptes clau el 2013 per abordar el canvi de model que l'actual context de crisi sistèmica requereix, també, al món de la cultura. Més enllà d'aquests reptes que institucions
i agents culturals assumirem, és desitjable que la política cultural també es posicioni. Quina cultura volem? Quina cultura pública podem sostenir? En un moment de reducció (i ofegament) de les institucions que existeixen, com entenem que se'n creïn de noves? Aquest és el molt necessari debat, profund i honest que els estaments polítics han d'afrontar. Parlem de quin model cultural volem per a la cultura pública i quin paper ha de jugar aquesta en el futur que construïm. Temes tan rellevants com ara la pujada de l'IVA o l'encara esperada reforma de la llei del mecenatge tenen efectes immediats (i molt negatius) en l'ecosistema artístic. El món de l'art és un conjunt d'artesanies, però a través d'institucions com ara els museus, juga un paper central en la indústria turística –atraient el turisme de qualitat–, alhora que ha d'ocupar un lloc central en la línia de l'educació.

Les experiències, els coneixements i les narracions que l'art ofereix ajuden a forjar ciutadans millors, més cultes i més crítics. Per això necessitem la complicitat de la societat, perquè el museu el fem tots. I així ho hem de viure/veure tots plegats: com una veu nostra. Per a poder lluitar per un futur millor hem d'obrir la nostra mirada al món i el món, el museu, ens el posa a l'abast. Internacionalitzar la cultura catalana és una de les principals missions del MACBA i aquest és un altre dels patrimonis que el museu aporta a la ciutat i al país. Veurem com el Mediterrani i l'Orient Mitjà, més enllà de les metròpolis de poder actuals, adquiriran una gran rellevància artística i intel·lectual i Barcelona n'ha de ser una de les capitals. Les cultures estan vives quan estan en contacte amb altres cultures: una cultura aïllada és una cultura morta.

La cultura ens fa lliures, no hi podem renunciar. I l'any 2013, més que mai.