Societat

Carmen Amaya, ostatge de Franco

Tothom tenia per cert que el món del folklore, amb les coplas, la sarsuela i el flamenc, va ser beneficiat per la dictadura. Efectivament, no deuria tenir tantes traves perquè sovint s'adequava als gustos del franquisme. Però, com a mínim, la sarsuela i el flamenc patien també de les estretors de la cintura (el desaparegut Manolo Escobar també en tindria queixes, tot i ser el somriure durant anys del franquisme). Moltes de les sarsueles escrites abans de la guerra van haver de ser bandejades per poder-se estrenar. El cas de Carmen Amaya, una estrella per a la premsa espanyola amb els seus èxits incontestables arreu de l'Amèrica Llatina i, fins i tot, també dels Estats Units, és més sorprenent: li van prohibir fer una gira a Rússia, motiu pel qual posteriorment rebutjaria la medalla d'Isabel la Catòlica. El règim, però, la va acabar plantant al fèretre. Ella, segons continua dient Sunchi Echegaray, vídua del marit de Carmen Amaya, sí que era monàrquica, possiblement per la trobada amb Alfons XIII en l'Exposició Universal el 1929.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia