Societat

‘Con la pata quebrada y en casa'

La Sección Femenina va abocar la dona cap a la reconquesta de la llar bo i oficialitzant-ne el rol d'esposa submisa i mare abnegada de tots els fills necessaris per repoblar l'imperi

Pilar Primo de Riverava aplegar 600.000 afiliades sota una fèrria
i jeràrquica disciplina estesa per tot el país
En una pàtriaamb
olor de ciris i estètica
de mantellina, el sexe dèbil sublimava la seva suposada incapacitat

“La vida de qualsevol dona, malgrat tot el que ella vulgui simular o dissimular, només és l'etern desig de trobar a qui sotmetre's.” Lapidària sentència sorgida del verb inflamat, flecha de España de Pilar Primo de Rivera, delegada nacional de l'omnipresent, poderosa i longeva Sección Femenina (vigent del 1934 al 1977) de la Falange del seu germà José Antonio i aferrissadament disposada, prietas las filas, a assumir la ingent missió d'adoctrinar i conduir les seves congèneres per la imperial senda de la moral catòlica del règim nascut de la guerra. I és que el Glorioso Alzamiento del juliol del 36 havia disparat la bala també i amb especial furor al cor de la dona republicana, aquella roja esgarriada i marimacho impúdica que pretenia avançar en el seu procés d'emancipació per la via del treball, l'educació, la participació activa en els afers públics i la lluita pels drets polítics, com el de vot, símbol del reconeixement de la seva maduresa i capacitat de discernir.

Unes idees, una vida, un futur que de cap manera podien tolerar les forces reaccionàries i els líders dels partits feixistes com la Falange Española i las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, fusionades el 1934 com a FE de las JONS (FET de les JONS a partir del 37 amb la incorporació dels carlistes tradicionalistes i d'altres insurreccionats). El mateix José Antonio, de fet l'inspirador i ideòleg de la Sección Femenina, ho havia expressat nítidament en un dels seus primers mítings: “No entenem que la manera de respectar la dona consisteixi a sostreure-la del seu magnífic destí i lliurar-la a funcions virils per a les quals no està dotada.” Quin era aquest magnífic destí que li corresponia en funció del seu sexe? Justament i així s'anava complint a mesura que l'ocupació s'imposava, el d'esposa submisa, “repòs del guerrer” i mare abnegada de tots els fills que Déu enviés en la seva immensa generositat per repoblar un país devastat per la creuada escomesa en nom seu. Estava cridada a lliurar la “ batalla de la reconquesta de la llar” sota l'advocació de dos conspicus estendards de repatani pedigrí com ara santa Teresa de Jesús i Isabel la Catòlica, segons arenga del mateix Caudillo a milers d'entusiastes camarades concentrades en el castell de la Mota (Medina del Campo) en commemoració de l'anomenada victoria nacional (castell que els seria cedit el maig del 39 com a epicentre de les seves activitats educatives).

No hi ha dubte que la Sección Femenina, que en els seus millors moments arribaria a sumar 600.000 afiliades sota una fèrria i jeràrquica disciplina estesa per tot el país, va esdevenir un eficaç instrument de control i propaganda per al replegament de la dona en el corral domèstic i per a la poda sistemàtica de qualsevol ànsia de transgredir el rol assignat. Temps de seguir la dita: “La mujer casada y decente, con la pata quebrada y en casa.” Però la veritat és que la seva màxima dirigent, Pilar Primo de Rivera, no es va pas quedar consagrada a la mística del biberó, la cassola i l'escombra, sinó que, bo i encarnant la indòmita figura de la monja soldat, es va mantenir soltera i eximida de les obligacions que predicava, viatjant per tot arreu i assistint a reunions internacionals en l'Alemanya nazi, on era molt apreciada. Es veu que, a ella, no li devia esquitxar l'estigma de la inferioritat associada al seu sexe, tot i que, si li hem de retre justícia, fem-ho a través d'algunes de les seves frases més emblemàtiques: “A les dones, els manca el talent creador reservat per Déu a les intel·ligències virils.” O bé: “Cada dia hauríem de donar gràcies a Déu per haver-nos privat del do de la paraula perquè si el tinguéssim potser cauríem en la vanitat d'exhibir-lo.”

S'entén que sent així, inoculada en l'imaginari femení la sublimació de l'automenyspreu i de la pròpia ineptitud, tota dona, sexe dèbil al cap i a la fi, es llencés –com apuntava la susdita al començament de l'article– a conquerir el seu particular dominador, al qual havia de servir i complaure en tots els seus desitjos. I per descomptat que l'aparell administratiu es va posar al costat d'aquesta “dona nova” per ajudar-la a consolidar via repressió interna i ensinistrament de la prole el periple sentimental de la llarga dictadura. Va ser alliberada per matrimoni del taller i la fàbrica (Fuero del Trabajo del 9 de març del 1938) a més d'estimulada mitjançant subsidis a procrear infatigablement (llei de bases del 18 de juny del 1938 i llei del gener del 1941 “per a la protecció de la natalitat, contra l'avortament i la propaganda anticonceptiva”). A la vegada, el règim derogava normatives republicanes que havien representat un clar intent de modernització: llei del matrimoni civil i llei del divorci, aprovades el 1932.

La Sección Femenina va aconseguir certament oficialitzar i institucionalitzar un corrent de pensament sobre el paper que la dona havia de jugar en la societat. I això va ser degut també al fet que amb el seu desplegament de campaments i Coros y Danzas, així com amb els pantalons bombatxos de gimnàstica, els vestits regionals, els plans d'estudis per a l'inevitable Formación del Espíritu Nacional (FEN), els consells i guies per a la bona esposa, la instrucció continuada a través de la càtedra ambulant Francisco Franco i l'obligatori Servei Social (tres milions de dones passarien entre el 1937 i el 1977 per aquesta mena de mili que subministrava obra de mà gratuïta a hospitals i menjadors), actuava com a coartada i es complementava perfectament amb l'estampa llòbrega d'una Espanya amb olor de ciris, proclames patriòtiques, estètica de processons i mantellines abocada al catecisme de la Santa Misión redemptora de pecats, plets i discòrdies i alimentada per la fe i la por a càstigs apocalíptics en l'altra vida que aconsellaven la més immobilista resignació en vista de la misèria i la repressió quotidianes.


L'inici de la dictadura


Capítol 93



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona