Protegim les dades o la vida?
Atacs com els de París animen els estats a envair la privacitat dels ciutadans apel·lant a la seguretat
Els experts aconsellen revisar les mesures actuals i no actuar en calent
Començant per l'11-S i acabant per l'atemptat a la seu de Charlie Hebdo, els atacs contra els fonaments d'occident reobren, periòdicament, la necessitat d'enfortir el control sobre els ciutadans a canvi d'una suposada millora de la seguretat global. La proposta, no cal dir-ho, sorgeix de posicions governamentals, però diferents experts en protecció de dades i seguretat de les comunicacions no creuen que la màxima “com més vigilats, més segurs” sigui necessàriament certa. Així doncs, un dels grans reptes per l'estat de dret serà trobar l'equilibri entre la privacitat de les comunicacions interpersonals i la lluita contra el terrorisme.
Aquest, com a mínim, és el punt de vista de les seccions de dret de les tecnologies de la informació i la comunicació i de drets de propietat intel·lectual del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que ahir, en un acte aprofitant que se celebrava el Dia Internacional de la Protecció de Dades, van fer una crida a “evitar prendre decisions en calent”.
Joaquim Bayo, supervisor europeu adjunt de protecció de dades, va constatar que “estem assistint a una reacció de vegades no prou raonada als esdeveniments de París”. “Els polítics s'han afanyat a parlar de garantir, si és que es pot dir així, la seguretat sense perjudici de la intimitat i la protecció de dades. Jo, quan un polític diu això ja tremolo, perquè està dient que en realitat vol desequilibrar el balanç entre dos drets fonamentals”, hi va afegir.
Jordi Bacaria, president de la secció de drets de la propietat intel·lectual i drets d'imatge, manifestava que, amb la tecnologia actual, “s'hauria de poder discernir entre els ciutadans que respectem els drets i la petita minoria que no respecta la vida humana”.
Actualment, la Unió Europea prepara tant la directiva com el reglament per regular aquesta qüestió, però els experts consideren que “s'ha d'evitar legislar en calent quan estem parlant de mesures per limitar la privacitat de les comunicacions”. En qualsevol cas, Manel Martínez, president de la secció de dret de les tecnologies de la informació, admet que actualment “no hi ha un marc jurídic clar” i la normativa vigent “és insuficient” i falta “homogeneïtat”.
Eficàcia no demostrada
Les mesures restrictives que es puguin prendre en situacions com l'actual podrien representar una greu concessió en matèria de drets socials, especialment si es té en consideració que encara no se n'ha demostrat l'eficàcia, tal com recordava ahir Gemma Galdón, investigadora del departament de sociologia de la Universitat de Barcelona.
“S'ha fet evident la necessitat d'avaluar les més de 200 mesures reguladores aprovades els darrers anys, perquè encara és l'hora que se'n demostri l'eficàcia. Amb fets com els de París hem vist que no hi havia prou recursos per seguir persones concretes de les quals es coneixien activitats sospitoses perquè bona part de pressupost s'ha dedicat a una vigilància massiva que no sabem si és útil”, reflexionava la investigadora, que fa una crida a “no posar a tothom sota sospita”.
En aquest mateix sentit es va pronunciar el director de l'Agència Estatal de Protecció de Dades, José Luis Rodríguez, en aquest cas en un acte que va tenir lloc a Madrid. Segons el seu parer, el “gravíssim” atemptat contra el setmanari francès no justifica que els estats s'extralimitin en el control de les dades personals dels ciutadans emparant-se en la seguretat: “Els atacs han agreujat la tensió entre seguretat i privacitat, però això no obliga els governs a prendre mesures desproporcionades, sinó que abans caldria revisar les existents i comprovar si han fallat o són insuficients.” Per Rodríguez, el problema no resideix en la manca d'informació, perquè les autoritats franceses sabien que els autors eren a França després d'haver estat a països on s'entrenen terroristes.
I per gran volum d'informació, el del Big Data, que en teoria conté dades reals que s'han convertit en anònimes. Els juristes, però, dubten que aquest procés no pugui ser fàcilment reversible. Un repte més a resoldre.
LES FRASES
La importància de decidir
“¿Per què és important la privacitat?”, es demanava ahir Maria Rosa Llàtzer, catedràtica dret civil de la UB. “No es redueix a la protecció de les dades personals, és el reducte de tota persona que ens permet decidir sense imposicions alienes. Controlar-nos és el mitjà per tenir poder sobre les nostres decisions”, hi afegia. Llàtzer recordava que una complicació afegida al control de la privacitat és deriva de la diversitat d'aparells que duem a sobre i “van generant dades i informació mentre caminem”. Així doncs, la catedràtica reclamava una tecnologia més amigable, dissenyada de manera que no hi hagi tants tractaments per defecte i es pugui decidir clarament què volem indiscriminadament. En aquesta mateixa línia, els experts criticaven els serveis d'internet que imposen unes condicions llarguíssimes que ningú no llegeix i que són “o això o res” i demanaven una via intermèdia.
