El primer català envelleix 100.000 anys d'una tacada
Descobreixen a Talteüll un homínid d'uns 560.000 anys que endarrereix notablement l'origen del jaciment de la Catalunya del Nord
Les dues dents trobades figuren entre les més antigues d'Europa
Un grup de joves arqueòlegs voluntaris va descobrir fa uns dies a Talteüll (Rosselló) el que semblava una misteriosa dent. Anàlisis posteriors han determinat que es tracta d'una peça incisiva corresponent a un adult que va viure al que ara és la Catalunya del Nord fa uns 560.000 anys. D'aquesta manera, l'antiguitat del jaciment de la cova de l'Aragó, pròxim a Perpinyà, es remunta, com a mínim, a uns 100.000 anys abans dels 450.000 amb què s'havia datat l'home de Talteüll, el nom que designa el conjunt de restes descobertes per l'arqueòleg francès Henry de Lumley el 1967.
Talteüll, doncs, es referma com el jaciment més antic del territori català i passa a ser un dels llocs de referència a escala europea, darrere d'Atapuerca i Mauer (vegeu gràfic). A banda d'un centenar llarg de restes d'homínids, també s'hi han trobat milers d'animals i eines de diverses èpoques.
Els paleoantropòlegs implicats en la troballa de la dent la descriuen com “un gran descobriment”, si bé d'altres no mostren tanta eufòria. En tot cas, les restes d'aquest període són molt escasses, al contrari de les de neandertals. En aquest sentit, aquest nou homínid podria ajudar a aclarir, a la llarga, qui eren els habitants d'aquella cova, ja que al llarg del temps l'home de Talteüll ha estat motiu de certa polèmica entre els científics.
Majoritàriament, es creu que es tracta d'un representant dels Homo heidelbergensis, és a dir, un avantpassat dels neandertals, que van precedir la nostra espècie, els sapiens. Altres paleontòlegs, amb Lumley al capdavant, consideren que es tracta d'un espècimen relacionat amb l'Homo erectus, de manera que podria no ser un dels nostres antecessors. Si es tractés d'un heidelbergensis, futures prospeccions al jaciment, on des de fa cinquanta anys es fan campanyes de joves arqueòlegs voluntaris de tot el món, podrien ajudar a aclarir si es tracta d'un homínid plenament europeu o bé si té el seu origen a l'Àfrica.
Una dent fugissera
Amb la descoberta d'aquesta dent, els científics responsables de l'excavació han recordat que fa un any van trobar una altra dent al mateix lloc i va passar desapercebuda. “Les datacions quadren, de manera que podrien ser d'un mateix individu i ara esperem a veure si podem trobar la mandíbula”, explicava un dels paleoantropòlegs del Centre de Recerca de Talteüll.
LES XIFRES
“La importància està en l'edat, no en l'espècie”
Amb l'aparició d'aquest segon home de Talteüll, 100.000 anys més vell que el conegut fins ara, s'obren molts fronts. Les noves tècniques de recerca podrien permetre fer una reconstrucció aproximada de la seva fesomia a partir de reconstruccions en 3D, però per fer-ho caldria recuperar parts del crani. També es podria inferir informació sobre la seva dieta, sempre que les dents recuperades tinguessin restes d'esmalt. En tot cas, la troballa “enriqueix el registre de restes humanes fòssils corresponents al plistocè mitjà, ja que hi ha pocs jaciments d'aquesta època”, explica el professor de prehistòria de la Universitat de Girona Julià Montoro. Un altre arqueòleg, Joan Daura, responsable de les últimes descobertes a la cova del Gegant de Sitges, minimitza la importància de determinar l'espècie d'homínid: “És rellevant, però al final es tracta d'una convenció. La importància està en l'edat. Hi ha biòlegs amb problemes per determinar l'espècie d'animals vius, imagina't amb fòssils de fa mig milió d'anys.”
