Administracions

Plantegen recuperar els vells búnquers a Platja d’Aro

Sterna alerta que l’amagatall militar de Pinell, a tocar de l’antic Pachá, és a punt de quedar colgat de terra i runa

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme respon que el 2020 estudien començar-hi a actuar

La terra i la brossa estan a prop de cobrir els búnquers construïts durant la Guerra Civil espanyola a Pinell, entre els nuclis de Platja d’Aro i s’Agaró. Així ho ha alertat aquesta setmana el president del grup de natura Sterna, Jaume Ramot, que reclama que s’hi intervingui. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Montse Rovira, argumenta que és una de les actuacions que duia el grup d’ERC al programa electoral del maig, i que ja havien proposat “fa un parell d’anys, però no es va fer”.

Ara que governen, Rovira admet que aquest 2019 no disposen de partida, però diu que estan treballant en “un projecte per recuperar aquesta i altres estructures militars defensives de la Guerra Civil”, com ara uns nius de metralladores a l’àmbit que s’està acabant d’urbanitzar al sector oest de Sant Pol. En funció dels costos, avança que podrien posar-s’hi a partir de l’any vinent.

L’historiador Pere Barreda explica que, tot i la tesi que la majoria de búnquers daten de la Guerra Civil espanyola, hi ha el dubte de si en algun cas, les estructures militars podrien ser posteriors, dels anys de la postguerra, quan el règim franquista es malfiava d’un atac organitzat del maquis i les tropes antifeixistes. Malgrat això, en el moment de l’entrada de les tropes franquistes a Fenals d’Aro, provinents de Sant Feliu el febrer del 1939, sembla que a la zona hi va haver una darrera escaramussa amb la rereguarda republicana que protegia la retirada, amb una trentena de soldats franquistes i italians morts.

Fer-ho sense pressa, i bé

Per la historiadora i arqueòloga María José Lloveras, que també ha estudiat i recollit testimonis sobre els búnquers del municipi, fora bo intervenir-hi, però “amb cura i un projecte seriós al darrere” perquè, en cas contrari, diu, estaran “millor protegits sota terra”. Posa l’exemple del de Can Ralet, recuperat fa anys, però que posteriorment va generar problemes i degradació per la presència d’okupes i brètols. Finalment, Lloveras creu que és una feina a fer per un equip d’arqueòlegs, i no pas per voluntaris.

LA DATA

2020
amb vista a l’any vinent
el govern local estudia habilitar una partida per recuperar estructures militars.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Consorci de la Costa Brava afegirà vint municipis

girona

El pressupost de Palamós per al 2020 creix un 3,3%

PALAMÓS
NÚRIA BERGA
ALCALDESSA DE JAFRE (FUTUR PER JAFRE)

“No tenim resposta sobre la GI-634”

JAFRE

Ripollès i Garrotxa: 25 anys de cara gràcies a Collabós

Olot

A votació els pressupostos participatius a la Jonquera

La jonquera

Llagostera enquesta sobre les necessitats en habitatge

llagostera

Els manifestants ocupen la xarxa de carreteres

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Augment dels núvols

Barcelona

Red Eléctrica presumeix que la MAT ha estalviat 528 milions

Santa Llogaia