Administracions

JAUME FONTDEVILA

ALCALDE DE GUALTA

“Ens hem posat tots d’acord per ajudar”

coordinació

“El que vàrem fer primer va ser organitzar-nos a través d’una xarxa social física per ajudar els més vulnerables”

“No hem tingut incidències, tret d’una persona amb símptomes, però va donar negatiu”

Un polític amb experiència
El 2007 Jaume Fontdevila va renunciar a presentar-se un altre cop després de sis anys de ser alcalde. El retorn, el 2012, se’l va prendre amb naturalitat perquè tenia experiència, disponibilitat i ganes. Va agafar llavors un ajuntament sense deutes, una excepció dins del panorama municipal en aquells moments. Advocat de formació, Fontdevila i el seu equip tenen ara el repte de gestionar un fet insòlit i sense precedents, com és el d’una pandèmia i un estat d’alarma amb confinament.

L’alcalde de Gualta, Jaume Font­de­vila, explica com es viu aquesta situ­ació excep­ci­o­nal i sense pre­ce­dents en un muni­cipi petit com el seu. Font­de­vila des­taca molt espe­ci­al­ment l’esforç que s’ha fet per crear una xarxa social física que, lide­rada per l’Ajun­ta­ment i amb la par­ti­ci­pació de veïns i fami­li­ars, ha vol­gut donar una res­posta ràpida i efec­tiva a totes aque­lles per­so­nes, gene­ral­ment grans, que en aquesta situ­ació són espe­ci­al­ment vul­ne­ra­bles. L’alcalde de Gualta també remarca molt espe­ci­al­ment la nul·la incidència pel que fa a pre­o­cu­pació o inci­dents gene­rats per les sego­nes residències.

Com viu Gualta aquests dies estranys de con­fi­na­ment?
Amb rela­tiva tran­quil·litat. A Gualta hi ha empre­ses agrícoles que bàsica­ment seguei­xen fun­ci­o­nant. La gent, els veïns i veïnes del poble, res­pec­ten el con­fi­na­ment, si bé és cert que malau­ra­da­ment hi ha hagut alguna excepció. Però bé, res a dir, ha estat molt i molt pun­tual. Ja sé que segu­ra­ment la paraula no seria aquesta, i més veient tota la situ­ació, però a Gualta, en ser un poble petit, la nos­tra vida segueix amb una certa nor­ma­li­tat. El que sí que és cert és que al car­rer no es veu gent pas­se­jant.
Els han repre­sen­tat algun pro­blema les sego­nes residències?
En aquest tema estem con­tents. La gent que tenim aquí de sego­nes residències, els que han vin­gut, és clar, varen venir molt abans que es decretés l’estat d’emergència i el con­fi­na­ment.
Com s’han orga­nit­zat davant aquest fet insòlit d’un con­fi­na­ment arran d’una pandèmia?
El que vàrem fer pri­mer va ser orga­nit­zar-nos a través d’una xarxa social física, vull dir. Els regi­dors vàrem aga­far la llis­tat de la gent del poble per fer-nos una idea de la situ­ació i no dei­xar-nos ningú que pre­sentés algun tipus de vul­ne­ra­bi­li­tat, com ara per­so­nes que es pres­su­po­sava que vivien soles i que tenien fills, per exem­ple a Tor­ro­e­lla. Vàrem par­lar entre tots i ens vàrem posar d’acord. Això es va fer des de l’Ajun­ta­ment, però m’agra­da­ria des­ta­car la soli­da­ri­tat de la gent. Hem rebut tru­ca­des per infor­mar-nos de la situ­ació d’un veí i, a la vegada, la per­sona que tru­cava ens deia que ja se’n faria càrrec. Periòdica­ment es fa una tru­cada per pre­gun­tar què els fa falta. També tenen el nos­tre telèfon. També vàrem crear un What­sApp per poder comu­ni­car-nos. Però el que era impor­tant era tenir un grup de per­so­nes, lide­ra­des des de l’Ajun­ta­ment, per poder donar suport a qui ho neces­sités. Li poso un cas: tenim una veïna que no pot sor­tir de casa i té una cui­da­dora; aquesta, però, no té car­net de con­duir i, a més, el fill d’aquesta senyora està con­fi­nat a casa seva, fora del poble, en una ciu­tat. El que hem fet ha estat anar a bus­car-li, per exem­ple, els medi­ca­ments que neces­sita a Tor­ro­e­lla de Montgrí. Per això abans feia ser­vir el con­cepte d’una certa nor­ma­li­tat, perquè dins de l’excep­ci­o­na­li­tat en què vivim aquí ho pas­sem de manera més lleu, segu­ra­ment. No hem tin­gut incidències remar­ca­bles, tret d’una per­sona que tenia símpto­mes, però final­ment es va des­car­tar la malal­tia, afor­tu­na­da­ment.
Ha estat com­pli­cat acon­se­guir mas­ca­re­tes?
Una mica, sí. Però el que no hem fet, cons­ci­ents de la pro­blemàtica, ha estat dema­nar-ne mol­tes, de mas­ca­re­tes. Ens en varen arri­bar unes deu a través del Con­sell Comar­cal, deu més pel Dip­sa­lut i l’alcalde d’Ullà, Josep López, me n’ha faci­li­tat 20 més i unes que ens han d’arri­bar. Des de l’Ajun­ta­ment tenim un coixí per a la bri­gada i per si algun veí en neces­sita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia