Administracions

creixell

Un deute de deu milions obliga l'Ajuntament a suspendre alguns serveis

L'alcalde assegura que els treballadors cobraran, però no els proveïdors

S'eliminen els sous als càrrecs electes i es tanquen la línia de bus interna i el gimnàs

Situació delicadíssima de les finances municipals a Creixell. L'Ajuntament va fer públic ahir que el deute acumulat, d'uns 10 milions –dels quals 7 corresponen a proveïdors–, més el dèficit corrent d'uns 115.000 euros que ara es genera cada mes, fa que es trobi literalment bloquejat. “No creiem que hi hagi problema amb les nòmines dels treballadors, però no podem fer front al pagament als proveïdors”, explicava l'alcalde, Jordi Llopart, que exposava: “Cada mes tenim ingressos per impostos d'entre 180.000 i 200.000 euros, i una despesa fixa entre sous i altres serveis de 325.000, cosa que resulta insostenible”.

Eliminar serveis

El govern quadripartit de CiU, el PSC, ERC i ICV carrega contra les nombroses “despeses fixes” que va generar l'anterior equip del PP, i per això ja avisa que “entre les mesures a prendre es preveu la suspensió temporal d'alguns serveis públics”. Llopart ho exemplifica, sobretot, en el transport públic intern que es va posar en marxa ara fa dos anys, durant els quals ja ha acumulat un deute per a les arques municipals de 143.000 euros, amb una sagnia de 8.000 cada mes. El consistori ja ha decidit suprimir-lo, si bé estudiarà que en hores punta es pugui mantenir per als escolars o la gent gran que ha d'anar a Torredembarra, on acabaven ara els busos. L'equip de govern també ha decidit retallar en altres serveis tècnics, anul·lar-se els sous –ningú cobrarà cap dedicació total ni parcial, i només percebran assistències a plens i comissions– i tancar el gimnàs municipal, que generava uns 3.000 euros al mes de pèrdues, per mirar de reobrir-lo amb una altra gestió sense cost per a l'Ajuntament.

LA XIFRA

115.000
euros mensuals
creix ara el deute per la diferència entre ingressos i despeses.

LA FRASE

Pagar les nòmines ens privarà de fer front a altres deutes; hem d'intentar reduir la despesa mensual
Jordi Llopart.
batlle creixell

Solució: un pla de sanejament

Els 850.000 euros que deu l'Ajuntament a Hisenda i la Seguretat Social fan que tampoc pugui demanar subvencions ni tan sols percebre les que ja té atorgades d'altres administracions, fet que complica encara més la situació. Una delegació municipal es va reunir la setmana passada amb responsables de la direcció general de Política Financera per veure les possibilitats d'elaborar un pla de sanejament amb l'objectiu de posar-se al dia en els pagaments al llarg del mandat, fet que exigirà sacrificis com renunciar a cap inversió si no té tot el finançament llest. “Si se'ns accepta, en un parell de mesos confiem tenir el pla a punt”, explica l'alcalde. El govern, això sí, ho condiciona al fet que l'Ajuntament presenti els comptes del 2010 a la Sindicatura de Comptes –també té pendents els del 2009–, tasca en què ja ha posat fil a l'agulla. El consistori, que diumenge a les set ha convocat una reunió informativa per explicar la situació al poble, tampoc descarta demanar a la Sindicatura que faci una auditoria de les arques municipals per esbrinar si hi ha hagut negligència o mala gestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona