administracions
Uns 40 municipis gironins no tenen escut oficial
Vuit poblacions de la demarcació el tramiten en aquests moments i dos el van aprovar l'any passat
Figueres, Platja d'Aro, Olot i Salt són algunes de les principals ciutats on està pendent
Més de 40 municipis del total de 221 que hi ha a les comarques gironines encara no tenen oficialitzat el seu escut. Això, trenta anys després que la Generalitat aprovés la normativa per oficialitzar els símbols oficials, el 1981. Entre les ciutats que no han fet aquest procés hi ha Figueres, Castell Platja d'Aro, Olot i Salt. Algunes d'aquestes usen escuts no oficials i d'altres fan servir l'emblema. També hi hauria Cadaqués, Ribes de Freser, Camprodon, Vilablareix, Llívia i Colera.
Són dades de la Generalitat, que és qui té la competència d'oficialitzar els símbols oficials dels ens
locals. Segons les xifres de la Direcció General d'Administració Local, en aquest moment hi ha vuit municipis que tramiten l'escut. Són el Far d'Empordà, Jafre, Llagostera, Molló, Tossa de Mar, Ventalló, Viladrau i Pals.
La norma de l'heràldica
Segons l'expert en heràldica Armand de Fluvià, que col·labora amb la Generalitat per oficialitzar els símbols, la seva feina consisteix a elaborar una proposta d'escut. El procés que s'ha de seguir és que l'Ajuntament ha d'aprovar la proposta, que s'ha d'exposar al públic, i demanar un dictamen a l'Institut d'Estudis Catalans. Finalment, s'aprova definitivament i es publica al butlletí oficial.
De Fluvià diu que primer cal mirar la documentació per saber si s'han usat anteriorment escuts o segells i de quina època són. “Jo sempre vaig al que és més antic i si veig que és correcte en heràldica el recupero”, diu. Per aconseguir les dades consulta fons sigil·logràfics –és a dir, provinents de segells– i també demana als ajuntaments informació. Per exemple, és molt útil
tenir el segell que ha fet servir l'Ajuntament, que normalment té l'escut. També es mira si a la casa de la vila, al cementiri o al mercat hi ha escut.
El problema, però, és que en molts casos no hi ha cap mena d'informació.
Llavors De Fluvià busca en la història local. “Per exemple, si havia estat de jurisdicció dels nostres sobirans entre el 1500 i el 1800 o va ser centre d'una vegueria o si eren una vila vot a les Corts, tindrien dret als quatre pals que és el senyal dels comtes reis de Catalunya”, relata. També es té en compte el patró i se n'adopta el símbol. Les claus de sant pere o l'espasa de sant Pau, per exemple. També es té en compte el senyal parlant, que té en compte l'etimologia popular. És el cas de Castellfollit de la Roca, que té un castell, o Alella, que té una ala. Normalment es posen un, dos o tres elements màxim amb un disseny esquemàtic.
En alguns municipis, la tramitació de l'escut porta una certa polèmica. És el cas de Pals, per exemple, i de Llagostera, els últims mesos. En aquest últim cas, la polèmica ha estat centrada en si la llagosta de mar havia de ser a l'escut o no i l'han protagonitzat experts en heràldica més que no la gent del poble. També a Tossa de Mar, on fa anys que està pendent l'escut, hi ha discrepància sobre la forma que ha de tenir el castell.
Per tenir la bandera, primer cal l'escut
Una vegada aprovat l'escut en un municipi, es pot tramitar també la bandera. Segons la normativa heràldica,la bandera ha de tenir els
colors o alguna de les figures de l'escut oficialitzat.
Arbúcies va ser el primer a fer-lo oficial el 1982
Va ser un any després que la Generalitat impulsés la normativa per oficialitzar els símbols oficials, després
que li fos traspassada la competència. Pocs dies després ho faria Vall-llobrega.
Se n'han tramitat setze en tres anys a la demarcació
El 2008 a les comarques gironines hi havia un total de 161 municipis –dels 221 de la demarcació– que ja havien oficialitzat l'escut. Actualment en són 169, 44 que
no ho han fet i 8 en tràmit.
Bellcaire i Sant Martí Vell, els últims
Els últims municipis
gironins que han oficialitzat l'escut han estat Bellcaire
i Sant Martí Vell. Van ser aprovats el 2010. Aquest
any, però, no se n'ha oficialitzat cap de la demarcació.
L'assessorament de la Generalitat als ajuntaments
La Generalitat vol impulsar la normalització de tots els escuts, com passa a la major part d'Europa. De Fluvià considera que “anem molt endarrerits” i recorda que l'assessorament és gratuït.
