La CHE accepta que la Baixa Segarra es pugui abastir amb aigua del pantà de Rialp

Llum verd de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre al projecte de l'ACA, que inclou quatre municipis situats al límit de conca

El projecte –promogut per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) però que executarà la societat estatal Aguas de la Cuenca del Ebro SA (Acuaebro)– consisteix a abastir amb aigua de l'embassament de Rialp diversos municipis de quatre comarques, a través del canal Segarra-Garrigues, ara en construcció. La majoria dels municipis són dins de la conca de l'Ebre, però n'hi ha quatre que tenen els termes dividits: Forès, les Piles i Santa Coloma de Queralt, a la Conca, i Montmaneu, a l'Anoia.

De 0,36 a 0,6 hm³ a l'any

Tres d'aquests nuclis urbans queden englobats en territori de conques internes de Catalunya, tot i que una part del terme municipal sí que pertany a la conca de l'Ebre, mentre el quart nucli és compartit entre la conca ebrenca i les internes. Entre tots quatre municipis sumen uns 3.800 habitants. El projecte acceptat per la CHE preveu la cessió de 0,36 hm³ anuals d'aigua (la llei del minitransvasament a Tarragona, per tenir una idea, en permet un màxim d'uns 0,33 al dia, 121 a l'any), exclusivament com a aigua potable a aquests municipis, que augmentaran fins als 0,6 el 2030 per millorar i garantir-hi el proveïment.

Encara que l'abastiment fora de la conca és una part molt petita del projecte, tècnicament es considera una transferència interconques, de manera que es necessita el permís especial del Ministeri de Medi Ambient a través de la CHE, sempre que el volum no superi la quantitat d'1 hm³ a l'any, segons s'indica en la llei del Plan Hidrológico Nacional (PHN). Així ho va recordar dilluns la junta de govern de la CHE, reunida a Saragossa, que va acceptar tramitar la petició de l'ACA.

Ara haurà de ser el ministeri qui haurà d'autoritzar la petició, a partir de dos estudis tècnics que li ha tramès l'organisme de conca de la confederació, en què justifica la compatibilitat de l'obra amb els objectius del PHN. L'ens també està obligat a donar audiència als regants de la conca afectada i a altres organismes que poden sentir-se afectats pel projecte. Els regants lleidatans havien demanat a la confederació que ajornés uns quants dies la decisió per poder estudiar amb més detall el projecte de l'ACA, però finalment no ho va fer, amb l'argument que la tramitació continua i els regants encara hi poden dir la seva.

Del minitransvasament al Segarra-Garrigues

ò. palau

L'abastiment a la vall del Corb i la Baixa Segarra, amb problemes estructurals tant de sequera com de qualitat de l'aigua –sol presentar alts nivells d'arseni que sovint no la fan apta ni per cuinar–, és una qüestió pendent de resoldre des de fa molts anys. El setembre del 2002, l'ACA posava a licitació el projecte d'una nova canonada, paral·lela al canal d'Urgell, per abastir des del pantà de Rialp 118 municipis de ponent, cinc de l'Anoia i un de la Conca, Vallfogona de Riucorb, que amb una connexió de 5 km des de Guimerà podia aprofitar així uns 300 m³ de l'excedent d'uns 10.000 m³ que es calculava que resultaria un cop acabada la construcció del Segarra-Garrigues. En aquell moment, la idea, tant del govern com del Consell Comarcal –que coordina la política hídrica a la conca per delegació dels ajuntaments–, era que la capital de la Baixa Segarra, Santa Coloma, s'abastís directament del minitransvasament a través de la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona, per mitjà d'un ramal que havia de pujar des de Sarral, el punt més proper on avui arriba l'aigua de l'Ebre. Amb el canvi a la Generalitat el 2003, però, l'ACA va desestimar la idea i va aturar tant aquesta ampliació com la que preveia fins a l'Espluga de Francolí. El 2004, en canvi, començava a treballar, amb el vistiplau dels municipis afectats, en la redacció d'una altra proposta considerada tècnicament més viable i senzilla, i econòmicament més barata, com era allargar la canonada des de Vallfogona, vall del Corb endins fins a Santa Coloma. Un fet que, a més, permetia donar cobertura encara a sis municipis més: Llorac, Passanant i Belltall, Conesa, Savallà del Comtat, les Piles i Forès, la majoria dels quals, de fet, ja pertanyen a la conca hidrogràfica de l'Ebre (el Corb és afluent del Segre). Des de llavors, però, el projecte ha estat pressupostat sense èxit gairebé cada any pel Consell Comarcal, si bé qui l'ha de finançar és l'ACA, que al seu torn havia de rebre el permís de Madrid.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona