Medi ambient

medi ambient

La regressió del Delta posa en perill els calaixos de Buda

El parc natural actua d'urgència per evitar que l'aigua de mar envaeixi les llacunes després que el temporal trenqués la barra de sorra

Els alcaldes del Delta reclamen actuacions per protegir l'Ebre

El temporal de principi d'any no va perjudicar només les platges de la costa deltaica, sinó que també va trencar la barra de sorra que separa els calaixos –llacunes d'aigua dolça– de l'illa de Buda del mar. No és un fenomen estrany però sí que ha estat la primera vegada que els calaixos han quedat envaïts per l'aigua de mar quatre mesos després de la llevantada. El temporal va obrir un canal d'uns 100 metres d'amplada i uns 80 centímetres de fondària i, malgrat que habitualment dies després l'aigua salada retrocedeix i abandona les llacunes, en aquesta ocasió no ho ha fet. I per evitar que els calaixos queden inundats per aigua salada de forma permanent, el Parc Natural del Delta de l'Ebre ha realitzat una actuació d'urgència. “Pensàvem que es tractava del procés natural, que era difícil que es mantingués obert. Però hem vist que no”, ha reconegut el director del parc, Francesc Vidal, en declaracions a l'ACN.

El tancament provisional de la barra de sorra que ha construït el parc natural s'ha executat les últimes setmanes utilitzant sorra procedent de la mateixa zona. Les obres, que ja s'han acabat, no han requerit declaració d'impacte ambiental atès que formen part de la tasca de manteniment dels ecosistemes. Així, el cordó talla la circulació de l'aigua salada a l'interior de la llacuna i ha d'ajudar a facilitar la sedimentació natural de la barra de sorra. “És només una actuació d'ajut a la dinàmica litoral, per evitar la circulació d'aigua i que es pugui tancar amb més facilitat. Veurem com evoluciona la dinàmica en una zona que és delicada i molt fràgil”, ha assenyalat Vidal.

Gran valor ambiental

Els calaixos, unes llacunes litorals de gran valor ambiental, són hàbitats principalment d'aigua dolça per les aportacions que reben del riu directament. Hi habiten plantes com el senill i la bova, macròfits submergits, així com espècies piscícoles com la carpa i la lliça, majoritàriament d'aigua dolça. Aus com les fotges i els ànecs són també habituals en l'espai, per la presència important d'aliment. La reposició de la barra, amb el nou cordó, hauria d'evitar, precisament, que l'entrada temporal d'aigua salada a partir d'aquesta primavera pugui acabar generant canvis en els hàbitats i provocant la mort de fauna i vegetació. Aquestes espècies poden tornar a recuperar-se, segons el director del parc, però no sense un llarg període de recuperació i patiment. De fet, aquest període de transitorietat és el que realment preocupa al parc.

Però més enllà de la preocupació pel manteniment i les conseqüències sobre l'ecosistema, el senyal d'alarma que envia el trencament de la barra litoral de Buda és el de l'avenç imparable de la regressió vinculada a la reducció d'aportació de sediments. Un fenomen que, fins ara, s'havia focalitzat a l'hemidelta nord, en zones com Riumar i la Marquesa. Vidal reconeix que aquest espai és un “punt dèbil” on gairebé no queda sorra perquè es pugui anar regenerant amb els embats del mar. Per la seua banda, el geòleg tortosí Àlvar Arasa ha estudiat el fenomen i no té dubtes sobre les causes que l'han produït. “No tenim fonts d'aportació de sorra”, ha conclòs. La construcció dels pantans ha reduït l'aportació de sediments al Delta.

“Exigim mesures: dures o toves”

Els alcaldes dels municipis del delta de l'Ebre han constituït un front institucional que reclama tant a la Generalitat com a l'Estat que actuïn per frenar la regressió que pateix el tram final del Delta. “Els ajuntaments i els consells comarcals exigim mesures, dures o toves, per apaivagar l'impacte de la regressió”, ha manifestat el president del Consell Comarcal del Baix Ebre i alcalde de l'Aldea, Dani Andreu. També l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha reclamat en reiterades ocasions que es facin actuacions al Delta per evitar la pèrdua de terreny i, ahir, el ple de l'Ajuntament d'aquest municipi deltaic va aprovar un document en aquest sentit.

Pel que fa al tipus d'actuacions que s'han de dur a terme al Delta per frenar la regressió, divergeixen entre propietaris, sectors productius i polítics. En aquest sentit, el geòleg Àlvar Arasa sosté que els pòlders no són la solució. Paral·lelament, els alcaldes de les Terres de l'Ebre demanen a la Generalitat que elabore un pla de gestió del Delta. Un document que la Plataforma en Defensa de l'Ebre considera clau per la lluita jurídica contra el pla hidrològic de conca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona