Cincanys de la tramuntana de foc

El 22 de juliol del 2012, a la una del migdia, s’iniciava un devastador foc forestal en un pàrquing de la Jonquera que va cremar 13.963 hectàrees. En van quedar afectats divuit municipis i hi van morir quatre persones, dues d’elles, un pare i una filla francesos, a Portbou, on es va encendre un altre incendi a les 7 de la tarda del mateix dia, fruit d’una altra imprudència, i que va convertir aquell tram de l’N-260 en una trampa mortal. També va morir un veí de Llers que va tenir un atac de cor en veure’s envoltat per les flames i un ciutadà francès va perdre també la vida a Agullana víctima de les flames.

La tramuntana de foc va sembrar el pànic a tota la comarca de l’Alt Empordà i va deixar uns quants dies amb el cor encongit tot el país. Dissabte farà cinc anys d’aquells luctuosos i dramàtics fets. Aquest diari publicarà aquesta setmana un seguit de reportatges al voltant d’aquells fets, en què s’analitzarà com ha paït el país i la ciutadania aquella tragèdia, un retrat de com s’ha transformat el pànic i la desesperació en treball per a la prevenció i com la negror del primer paisatge devastat s’ha transformat en verdor.

Es va calcular que els danys causats per les flames havien vorejat els 145 milions d’euros. Van arribar a ser cinc dies amb el foc encès. De fet, fins al dia 27 no es va donar per controlat. El caos va ser general, el fum tapava el cel a tota la comarca i comarques veïnes, les flames van posar en perill nuclis urbans i es van tallar l’AP-7, l’N-II i multitud de carreteres secundàries. Diverses poblacions van quedar confinades i hi va haver pobles en què la superfície de terreny municipal cremat –fora del nucli urbà– va vorejar el 100 per cent com és el cas de Capmany; Boadella i les Escaules, un 84%, i Llers, un 75%.

Les causes dels dos incendis no s’han acabat d’esbrinar del tot, malgrat que va quedar clar que els dos focs sembla que van ser fruit de la imprudència. En el cas del més gros, els Agents Rurals van trobar centenars de burilles al quilòmetre 779 de l’N-II, punt d’inici de les flames (un aparcament de camions a uns 500 metres del pas fronterer) establert pels experts, i, en el de Portbou, que va cremar unes 50 hectàrees, va iniciar-se també al voral de la carretera.

La dimensió dels incendis ha fet replantejar moltes coses. Els treballs dels bombers van posar en evidència que ells havien hagut de destinar massa esforços a protegir les persones en nuclis habitats perquè no hi havia prou mesures protectores. Aquesta constatació va portar a iniciar un procés dos anys més tard, que encara no ha culminat del tot (tot i que ja està força avançat), i que és la redacció de plans de delimitació de les franges exteriors de protecció contra incendis en nuclis urbans i també al voltant d’urbanitzacions i d’instal·lacions aïllades. A final del 2016 hi havia a la vora del 96% dels municipis gironins amb el procés iniciat.

L’eixamplament de la carretera N-260 a Portbou, que va convertir-se en una trampa, és un deure de l’administració estatal que està encara per complir.