La ventada de fa un any ha fet millorar els mecanismes d'avís, però no la coordinació

Els ajuntaments ja tenen SMS del govern i línia directa amb Fecsa, si bé l'última nevada ha tornat a apuntar mancances

El pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Tar­ra­gonès i alcalde de la Secuita, Eudald Roca, va ser un dels que més va aixe­car la veu ara fa un any, un fet que va supo­sar-li una dura repro­vació per part del mateix dele­gat del govern al Camp, Xavier Sabaté. «Tot el que vam fer va ser un recull d'incidències per comar­ques amb volun­tat cons­truc­tiva, i tot i que es va cri­ti­car molt, avui ho tor­na­ria a fer», diu Roca, que creu que «el sis­tema ha millo­rat molt arran d'allò, i s'han cor­re­git mol­tes erra­des». Per començar, els ajun­ta­ments ara ja dis­po­sen d'un telèfon directe amb Fecsa «per millo­rar la inter­lo­cució i fer-la més fluïda», sobre­tot en cas d'emergència, segons con­fir­men fonts de la com­pa­nyia, que s'uneix al que Telefónica ja havia obert l'any ante­rior. «Estem con­tents que a l'altra banda ara s'hi posi algú i no et mare­gin d'un a l'altre», agra­ei­xen gràfica­ment des del Con­sell Comar­cal del Baix Camp, on pre­ci­sa­ment s'ha creat una comissió específica per vet­llar con­tra el «mal ser­vei elèctric» que encara hi tenen molts pobles. Sigui com sigui, des de la com­pa­nyia afir­men que almenys els danys de la ven­tada «ja s'han nor­ma­lit­zat del tot, perquè hi ha anat havent inver­si­ons».

Avi­sos al mòbil

Fins fa un any, molts ajun­ta­ments rebien els avi­sos per fax –això si tenien llum–, i sovint ja els lle­gien massa tard. Arran del tem­po­ral, però, «hi va haver una tro­bada amb res­pon­sa­bles del Cen­tre d'Emergències de Cata­lu­nya; sem­bla que hi ha hagut una millor comu­ni­cació i s'ha enge­gat un pro­to­col», con­firma el gerent del Con­sell Comar­cal de l'Alt Camp, Joan Emili Llau­radó. El Cecat, així, ha reco­llit dades sobre els telèfons mòbils i cor­reus per­so­nals de tots els alcal­des i els alerta en cas de situ­ació mete­o­rològica greu –neu, vent o pluja– pre­vista a la seva zona, «i així almenys ja tenen algú a qui tru­car». Això sí, Llau­radó cons­tata que «si l'emergència afecta molts muni­ci­pis, tot es des­borda igual­ment», tal com va tor­nar a pas­sar amb la gran nevada de fa dues set­ma­nes.

Pro­to­cols muni­ci­pals

Sigui com sigui, molts muni­ci­pis han redac­tat o refet en l'últim any –en part, gràcies a l'impuls d'ajuts d'Inte­rior– els seus plans i pro­to­cols d'actu­ació en casos d'emergència. «Tot això dóna més segu­re­tat», admet Roca, que també es feli­cita perquè «s'ha ampliat la capa­ci­tat pre­vista per al cen­tre del 112 que fan a Reus». A més, ara dis­po­sen d'«emis­so­res d'emergència ope­ra­ti­ves als pobles, amb cober­tura a tot l'Estat inde­pen­dent­ment de la tele­fo­nia», uns dis­po­si­tius que, de fet, ja els havien arri­bat, «però en aquest cas sense manu­als d'uti­lit­zació». Almenys al Tar­ra­gonès, a més, s'ha redac­tat un catàleg de dis­po­ni­bi­li­tat de mate­rial de tots els ajun­ta­ments (exca­va­do­res, moto­ser­res...) per poder-los cedir o com­par­tir si és neces­sari.

El Consell de la Conca reclama poder coordinar

David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí i president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà –un altre dels que van ser crítics– admet que ara rep «més informació que abans», però manté que «la coordinació no acaba de funcionar», tal com s'ha tornat a demostrar, segons ell, amb la nevada. «Al poble se'ns va acabar la sal, vaig trucar a Emergències i encara espero que em diguin alguna cosa», diu, mentre lamenta: «No tenim el país preparat per a les emergències.» Rovira creu que «hi ha d'haver més material i equips d'intervenció al territori, prop de la gent –llevaneus, pales, dipòsits de sal, grups electrògens...– perquè és un inconvenient que tot hagi d'estar centralitzat». En la mateixa línia reclama competències a nivell comarcal per coordinar accions durant una emergència, encara que la decisió final en determinats casos fos de comandaments superiors. «Amb cèl·lules així és més fàcil arribar a tothom, però fins ara no ens han fet cas», lamenta. L'espluguí, però, no es dóna per vençut i ja avança que insistirà en la proposta durant la reunió que la delegació del govern al Camp ha convocat per al febrer amb alcaldes del territori, precisament per parlar de la millora de la coordinació en casos com aquest.

La tempesta va provocar danys d'almenys 157 milions

rosa m. bravo

És difícil fer un càlcul acurat de l'impacte econòmic que va tenir el temporal de vent de fa un any. Però hi ha algunes xifres que ajuden a fer-se una idea de la virulència amb què va bufar el vent i els danys que va provocar. El Consorci de Compensació d'Assegurances, l'ens estatal que es fa càrrec de pagar les assegurances als privats –i també a les administracions que tenen contractada una pòlissa– quan hi ha una situació meteorològica excepcional, calcula que haurà de pagar 157 milions per les destrosses a tot Catalunya. 34 milions els pagarà als afectats que s'han posat directament en contacte amb el consorci, mentre que els 123 restants els reemborsarà a través de les asseguradores. L'Estat s'ha fet càrrec de les indemnitzacions als municipis on el vent va bufar a més de 135 km/h –tots els tarragonins–, perquè va considerar que es va viure una tempesta ciclònica atípica que superava els supòsits que cobreixen les asseguradores privades. En total, el consorci té oberts 69.397 expedients, dels quals 21.460 (4.758 tramitats directament i 16.702 per mitjà d'asseguradores) corresponen al Camp i a l'Ebre. El 70% ja està pagat.

La meitat de la llenya, per recollir

r.m.b. / ò.p.j

Els boscos propers a les zones urbanes i a les franges de protecció contra incendis estan nets en un 80% o 90%. Però les àrees més endinsades i zones de difícil accés són més complicades de netejar, i per això es calcula que, als boscos privats, encara queda la meitat dels arbres que van caure per recollir. És el balanç que fa Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, sobre els boscos del país. Rovira, a diferència dels alcaldes, sí que valora positivament els ajuts de la Generalitat, ja que assegura que el milió inicial adreçat als propietaris forestals per retirar els arbres que van caure, previst pel Departament de Medi Ambient, s'ha ampliat a quatre milions. Ara el repte és col·locar a la indústria les 300.000 tones de fusta caiguda al país.

2.500 arbres als plans de Montblanc

El director del PNIN de Poblet, Joan Llagostera, explica que l'interior del paratge, per exemple, «està bé, només van caure alguns arbres aïllats i de seguida es van obrir els passos naturals». Una mica més amunt, en canvi, als anomenats Plans de la Vila, en terme de Montblanc, «encara s'hi treballa a treure arbres, perquè en van caure uns 2.500», que s'usaran per a fusta o llenya. En cap cas es replantaran i, com en un incendi, es confia en la regeneració natural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.