Medi ambient

MIREIA VILA

BIÒLOGA DEL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

“S’ha vist que el liró s’ha adaptat però està al límit i s’ha de mimar”

El Montnegre és la zona més meridional d’Europa on s’ha detectat el liró gris i des del 2004 es fa el seguiment d’aquest rosegador per mirar de garantir-ne la població i el seu hàbitat

Com es troba el liró gris al Montnegre?
Té la peculiaritat que és la població europea situada més al sud de la Península. És curiós perquè ja estem en un ambient mediterrani que no li és favorable perquè el seu hàbitat són els boscos caducifolis com les rouredes i les avellanoses. S’ha adaptat a certa altura de la carena del Montnegre on hi ha rouredes que ara s’han protegit arran d’un acord amb un privat.
Quin espai s’ha delimitat?
El conveni de no aprofitament forestal que s’ha fet amb un propietari de Sant Iscle de Vallalta són quatre hectàrees, però la finca és més gran. A Sant Celoni hi ha altres finques amb roures que s’han subvencionat per protegir l’hàbitat i fer-ne també el seguiment.
Un estudi del liró que es va iniciar el 2004. Com va ser?
Casualment es va detectar la seva presència arran del seguiment que feien els biòlegs del Museu de Ciències Naturals de Granollers sobre la geneta. Com que és un animal arborícola li van adaptar una caixa niu dalt dels arbres on el forat d’entrada quedava enganxat al tronc per facilitar-li l’accés i barrar el pas als depredadors.
I han tingut èxit les caixes?
Ha estat la manera de poder-lo seguir. Ara hi ha 60 caixes instal·lades, tot i que tenen una ocupació baixa. Els seu hàbitat són els forats dels arbres i amb la gestió forestal ho tenen complicat perquè per obtenir fusta de qualitat s’afavoreixen arbres sense nusos i rectes.
Perillen les futures generacions?
S’ha vist que s’ha adaptat però està al límit i s’ha de mimar. Al Montnegre tenim una població petita i aïllada amb un problema de consanguinitat. Sense el recanvi genètic la reproducció entre ells els aboca a l’extinció. Els mascles haurien de desplaçar-se fins al Montseny, on hi ha la població més propera, però és impossible perquè no hi ha cap corredor biològic que els permeti creuar l’autopista.
El canvi climàtic no hi ajudarà.
Amb la sequera les rouredes aniran en regressió i no ho tindran fàcil. Ara s’ha vist com la població està generant més mascles que femelles, com una adaptació a aquest aïllament. Això permetria als mascles més atrevits intentar dispersar-se, però per molt que vulguin no arribaran mai al Montseny.
Quan es deixen veure? Sabeu quants n’hi ha?
Sense les caixes refugi seria impossible fer-ne el seguiment perquè és un animal nocturn i molt discret. Fins a la primavera no es desperten i des del juliol fins al desembre s’aparellen i crien. Quan fan ús de les caixes és el moment d’estudiar-los perquè hi ha probabilitat de trobar-los amb les cries. És complicat establir un cens, aquest any passat només se n’han capturat 17 i altres anys, fins a 40. Els lirons d’aquí amb el bon temps estan més actius que els del Montseny, on hibernen abans.
Per això ens diuen que dormim com lirons.
Sí i aquesta és una bona estratègia que fan servir i que els permet allargar la vida. Viuen uns nou anys, que és una eternitat per a un rosegador. Quan deixen d’hibernar els lirons es passen el dia dormint i només surten per menjar de nit.
No els deu agradar gaire que els molesteu?
No es deixen tocar gaire i s’ha de fer amb guants perquè es defensen mossegant. Són animals salvatges, no són hàmsters. Es mira si són mascles o femelles, se’ls pesa, se’ls marca al pèl per saber si es poden tornar a recuperar. Fa tants anys que els estudia la Lídia Freixas, del Museu de Granollers, que ja els posa nom i tot.
Se’ls volia seguir amb un radioseguiment. S’ha fet?
No, per qüestió de recursos, però ens permetria saber cap on es mouen. Si miren de sortir de les rouredes on tenen l’aliment òptim, que és l’aglà, o si exploten les avellanoses. És un esforç econòmic important perquè els seguiments del liró també es porten a terme als parcs del Montseny i a les Guilleries, que també gestiona la Diputació.
No es considera una espècie amenaçada, però?
Les directives europees no el tenen inclòs perquè allà n’hi ha bastants, tot i que aquesta població més al sud sí que té l’interès.
Es fan altres estudis a rosegadors?
Al Montnegre hi ha tres estacions per seguir els micromamífers com el ratolí de bosc i de camp, el talpó roig i la musaranya. El seguiment, però, no és tan intensiu com el del liró, en què cada quinze dies dues persones revisen les caixes.
Quina peculiaritat té el liró que l’identifiqui?
Es coneix com a rata esquirolera perquè fa la mateixa cua llarga tot i mantenir la fesomia d’una rateta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Restes d’inestabilitat

barcelona

Talls i retards importants a Rodalies

El govern de Castell-Platja d’Aro porta a ple la puja del 35,5% de la taxa de residus

CASTELL-PLATJA D’ARO

Faran una nova aula de música a la Coma Cros

salt
societat

El fort temporal causa destrosses i inundacions

Malestar entre els viatgers de l’AVE per la suspensió de trens arran de l’aïllament del corredor Barcelona-Figueres

Barcelona

Retrets al govern de Salt per no haver negociat les ordenances

Salt

Comença la remodelació de la cruïlla de l’Hipercor de Girona

girona

Comencen les obres de millora a la C-66 entre Serinyà i l’accés a Besalú

SERINYÀ