L’Ajuntament de Girona redueix un 45% les emissions de CO2
S’ha aconseguit en el període 2013-17 gràcies a la gestió i l’ús d’energia verda
El 71% del total del consum energètic municipal es concentra en 30 edificis, sobretot educatius i esportius
L’any passat la factura va pujar per l’encariment dels combustibles
L’Ajuntament de Girona ha aconseguit reduir en un 45% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (bàsicament CO2) en quatre anys, malgrat l’augment del consum continuat que hi ha hagut. Així ho van explicar ahir l’alcaldessa, Marta Madrenas, i el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, durant la presentació de l’informe anual d’energia i aigua del consistori, que es va fer durant una visita a la nova caldera de biomassa de l’escola Carme Auguet. En concret, s’ha passat de 2.979 tones el 2013 a 1.647 el 2017. Així mateix, Sastre va explicar que aquesta reducció s’havia produït sobretot gràcies a una gestió centralitzada del consum energètic dels equipaments municipals i al canvi cap a una comercialitzadora d’energia certificada 100% verda. Una altra dada destacada és que 30 edificis acaparen el 71% del consum. Destaquen, sobretot, les piscines municipals, altres equipaments esportius i els educatius.
Dades concretes
L’informe anual d’energia i aigua de l’Ajuntament, que fa 15 anys que du a terme una consultora però que és el primer cop que es fa públic, assenyala que el 2017 els edificis municipals van consumir 29.307.811 kWh, un 3,8% més que el 2016. Sastre va argumentar que l’augment del consum –que és una constant des de fa anys– prové tant de l’augment del nombre d’equipaments com de l’augment del nombre d’usuaris, i també està relacionat amb el clima.
Aquest increment del consum, a més, va anar acompanyat durant el 2017 d’un repunt del 2,8% del preu de l’energia, a diferència dels tres anys anteriors, cosa que va fer que l’import de la factura energètica s’encarís un 6,8%, després també de tres anys de reducció. En total, l’import total pagat l’any passat va ser de 3.658.320 euros. L’informe lliga la pujada de la factura a l’encariment dels combustibles i l’electricitat, sobretot el gasoil i la biomassa.
Enmig de tots aquests augments, contrasta la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. L’any passat van ser 1.647 tones, un 21,8% menys que el 2016. Sastre va explicar que la reducció acumulada des del 2013 era del 45% i, si ens remuntàvem fins al 2005, s’havia baixat en més d’un 70%.
D’altra banda, l’informe inclou també dades sobre el consum d’aigua de l’Ajuntament, que es va situar l’any passat en 321.822 m³, amb un cost de 169.497 euros. Segons l’informe, aquestes xifres suposen un increment notable respecte al 2016, però el govern va matisar que eren dades irreals per operacions de regulació.
Grans equipaments
L’informe inclou la llista dels 30 equipaments municipals amb més consum energètic. De fet, aquests 30 concentren el 71% del total del consum dels 175 edificis i els 371 quadres d’enllumenat comptabilitzats en l’estudi. Els dos equipaments amb més consum són les piscines de Can Gibert i de Palau (amb gairebé 1,7 milions de kWh i més d’1,4, respectivament), seguides del pavelló de Fontajau (quasi 1,2 milions). Després ja se situa l’edifici de l’ajuntament (845.000), el Teatre Municipal (586.000) i el Mercat del Lleó (552.000).
En total, les piscines i altres equipaments esportius acaparen el 34,26% del consum total. També destaca el 28,25% dels equipaments educatius. Les escoles amb més consum són la Marta Mata, Domeny, Taialà i Pericot, que superen els 300.000 kWh de consum.
LES XIFRES
Vigilar la potència i els usos anòmals
L’informe, redactat per la consultoria Inergy, recomana diverses millores energètiques, que permetrien estalviar gairebé 120.000 euros.
Tot i que el 2017 es van estalviar 10.074 euros gràcies a l’optimització de la potència contractada (9.349 euros) i a la baixa de subministraments sense consum (725), s’assenyala que encara es podrien estalviar per aquests conceptes 82.073 i 4.852 euros més, respectivament.
D’altra banda, l’informe destaca la identificació d’“usos inadequats d’equipaments o funcionaments anòmals d’equips que convé corregir per estabilitzar el consum i la despesa”. Explica que en alguns casos poden suposar un increment d’hores de funcionament sense sentit.
També recomana la correcció d’energia reactiva per evitar les penalitzacions en la facturació (xifra el possible estalvi en gairebé 23.000 euros) i la contractació de la tarifa amb discriminació horària en subministraments de baixa potència, com semàfors i enllumenat públic (estalvi de quasi 10.000 euros).
Inventari per canviar elements que malgasten
L.A
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va explicar que l’Ajuntament de Girona vol centrar els esforços en els 30 grans equipaments que acaparen més consum i que ja està fent un inventari al “detall” per tal de poder canviar aquells elements obsolets que fan que es malgasti aigua o energia. En concret, va assenyalar com a exemples les aixetes sense regulador que poden quedar obertes i les cadenes del vàter sense doble càrrega, a més de comptadors antics. La intenció, va subratllar l’alcaldessa, és fer accions de “bisturí” i “poder actuar amb precisió quirúrgica per millorar la sostenibilitat i reduir el consum energètic” del consistori.
Nova caldera
Madrenas va visitar ahir la nova caldera de biomassa que s’ha instal·lat a l’escola Carme Auguet, al Pont Major, que començarà a funcionar aquest curs i que és la quarta de la ciutat (s’afegeix a les que ja hi ha a l’escola Vila-roja, a l’escola Santa Eugènia i al pavelló d’esports Santa Eugènia-Montfalgars). Es preveu que la nova caldera permeti un estalvi anual de 6.682 euros i una reducció d’emissions de 41,5 tones de CO2 anuals. El contracte, que inclou la instal·lació, el subministrament de la biomassa i el manteniment durant quatre anys, es va adjudicar per gairebé 94.000 euros –uns 11.000 els ha subvencionat la Diputació–. Es calcula que s’amortitzarà la inversió en uns deu anys (la vida útil de la caldera és d’uns 20 anys).
