L’eruga devasta el 85% de les boixedes de la Garrotxa
Aquesta plaga ha arrasat bona part de les àrees on hi ha aquest arbust i ara ja avança cap al Ripollès i Osona
Els propietaris de boscos reclamen ajuts per retirar els exemplars morts i secs
L’eruga del boix (Cydalima perspectalis) avança entre 5 i 10 quilòmetres cada any. Ho va afirmar ahir l’enginyer forestal del Parc Natural de la Garrotxa, Joan Montserrat, en el marc d’una jornada tècnica organitzada per aquest ens sobre aquesta espècie invasora i la seva papallona, que ja es considera una plaga. Aquesta jornada es va dur a terme a petició dels propietaris de boscos del país, que volen conèixer-la i tenir eines per lluitar-hi. Lamentablement, una de les principals conclusions és que aquesta eruga és imparable. “És una plaga que no es pot frenar. Ella mateixa es regularà quan no quedi boix als nostres boscos”, va sentenciar Montserrat.
El càlcul del ritme a què avança aquesta eruga del boix és molt real, perquè és fruit de l’observació i seguiment durant els últims dos anys i escaig del seu comportament sobre un total de 15.000 hectàrees de boix de la comarca de la Garrotxa, que és ara per ara la més afectada del país per aquest insecte lepidòpter. Aquest any, però, l’eruga i la papallona ja s’han localitzat en zones de les comarques veïnes del Ripollès, sobretot al municipi de Vallfogona, i Osona –en punts de les Guilleries–, les més properes a les garrotxines.
Joan Montserrat va explicar que van detectar l’eruga invasora arran de les tasques de seguiment i control que feien des de l’any 2007 d’una malura que afectava les boixedes de la Garrotxa provocada per un fong. “Van quedar molt afectades unes 2.000 hectàrees, amb el resultat de molts boixos morts”, va indicar. Ell mateix hi va afegir que l’any 2016 havien documentat diverses localitzacions de la papallona del boix –no pas de l’eruga–, que no era ni de bon tros una plaga.
Les estadístiques actuals són devastadores. A la Garrotxa, segons les dades facilitades per Montserrat, un 85% dels boixos de les 15.000 hectàrees afectades –quasi la totalitat de les existents– estan morts de soca-rel. A Catalunya, hi ha un total de 200.000 hectàrees de boix, la majoria en espais naturals i, per tant, incontrolables. Per contra, els boixos de jardins particulars i els de les zones verdes urbanes és més fàcil tractar-los.
Cal ser, però, molt persistent en els tractaments fitosanitaris que s’hi apliquen. Això no obstant, es tracta d’un nombre molt petit en relació amb els anteriors. Lamentablement, d’entre els boixos morts, n’hi ha de més que centenaris.
LA XIFRA
Material altament inflamable
Els boixos morts per la Cydalima perspectalis s’han assecat i s’han convertit en un material molt inflamable i, per tant, comporten un elevadíssim risc d’incendi forestal. Per això, tots els participants en la jornada d’ahir van estar d’acord amb els propietaris a reclamar una línia d’ajuts per netejar aquestes restes vegetals. A part de l’impacte visual que comporta aquesta problemàtica, Joan Montserrat va explicar que l’afectació sobre l’ecosistema encara és més greu. L’enginyer forestal del Parc Natural de la Garrotxa va detallar que els boixos són l’hàbitat de moltes espècies i, a més, molts es troben en terrenys amb pendent i, per tant, frenen l’erosió. La UE mana la seva protecció.
