L’acord amb mesures pel canvi climàtic es fa esperar
A la cimera internacional de Katowice s’han de fixar normes per evitar un escalfament del planeta superior als 1,5 graus
Els ritmes de la implantació i el finançament, claus de la negociació
Després de dues setmanes de discussions, els representants dels 197 països assistents a la cimera del clima de l’ONU de Katowice (Polònia) no van poder assolir ahir un acord final com estava previst al tancament d’aquesta edició. La negociació ha entrat en un estadi crític i es pot allargar tot el cap de setmana. Entre les principals dificultats per al consens són claus el finançament per als països més vulnerables a l’escalfament i fons per a països en vies de desenvolupament. També el ritme en la implantació de plans a cada país per disminuir les emissions. L’esborrany d’acord fet públic divendres a la matinada obre la porta a l’esperança d’assolir un acord. S’hi inclourien normatives aplicables per a tots els països, però amb més flexibilitat per als estats més pobres, segons apuntaven ahir alguns mitjans internacionals.
La cimera ha de concretar les mesures de l’Acord de París del 2015, que pretenia que l’escalfament global no superi entre els 1,5 i els 2 graus centígrads, respecte als nivells d’abans de l’era industrial. L’activació de l’acord és prevista per al 2020, però el segon emissor de gasos contaminants del món, els Estats Units, es va retirar del compromís de París el 2017. I és també el govern de Trump, juntament amb Rússia, l’Aràbia Saudita i Kuwait els qui han posat les principals traves per avançar en l’acord a la cimera polonesa. Fins ara, s’han negat a incloure en el text final de la cimera l’informe del grup d’assessors científics de les Nacions Unides que supervisen el canvi climàtic, l’anomenat IPCC. L’informe insta a una “acció urgent i sense precedents” en tots els àmbits, i apunta que el temps per frenar una catàstrofe per a la humanitat s’està acabant.
L’enviat especial de l’ONU a la cimera, el diplomàtic mexicà Luis Alfonso de Alba, va remarcar ahir que “la inacció seria suïcida”, però que hi ha mitjans “per evitar que succeeixi”. I va afegir: “Parlem d’una transformació del model de producció i consum radical”, tot destacant que cal reduir les emissions, però també invertir en tecnologies capaces de segrestar el carboni.
El govern espanyol s’ha compromès en la cimera a aprovar, en les properes setmanes i mitjançant un decret llei, mesures per combatre a curt termini el canvi climàtic. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, no n’ha avançat concrecions, però sí la intenció que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es redueixin un 90% el 2050 respecte a l’any 1990. El govern socialista plantejarà que el sistema elèctric es basi totalment en fonts renovables el 2050. També vol prohibir, el 2040, els sistemes de transports amb els vehicles que emeten diòxid de carboni (dièsel, gasolina, gas o híbrids).
LA FRASE
Fins a 3,8 graus més al Mediterrani
La regió mediterrània estarà més afectada que la mitjana global per l’escalfament del planeta, segons un estudi de la Unió pel Mediterrani presentat a Katowice. Si no es prenen mesures, la temperatura pujarà en alguns llocs fins a 2,2 graus centígrads l’any 2040; i superarà els 3,8 graus el 2100. L’estudi calcula que les pluges d’estiu disminuiran entre un 10% i un 30%. El nivell del mar ja ha crescut 3 mil·límetres cada any en les darreres dècades, però el 2100 podria fer-ho fins a 190 centímetres. El Mediterrani és “un dels principals focus del canvi climàtic al món”, assegura el secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial, Petteri Taalas. Les causes són diverses: l’escassetat d’aigua, l’activitat agrícola i la concentració econòmica i demogràfica a la costa. “Tindrà efectes en el benestar humà en general i en l’agricultura, i impulsarà les migracions africanes cap al nord”, diu Taalas.
