Medi ambient

Unes normes per donar més vida a l’Alta Garrotxa

El pla de protecció d’aquest emblemàtic espai natural preveu facilitar-hi algunes activitats

Es busca fer compatibles els seus valors naturals amb uns aprofitaments que siguin sostenibles

El pla podria entrar en vigor a finals d’any o a principis del 2020
S’hi preveu també una àrea perimetral d’influència

Els habitants, propietaris i usuaris de l’espai d’interès natural (EIN) de l’Alta Garrotxa disposen per fi d’un pla de protecció que assenyala les activitats i els usos que s’hi poden realitzar. Ja s’ha aprovat de manera inicial i, després d’un període d’exposició pública, el Departament de Territori i Sostenibilitat li haurà de donar el vistiplau definitiu. Si no hi ha entrebancs, a finals d’aquest any o a principis del vinent ja podria entrar en vigor. Actualment, l’Alta Garrotxa es regeix per unes normes especials del 1996 que es van fer molt restrictives perquè no s’alteressin els valors naturals de la zona, comptant que al cap de poc ja hi hauria la normativa definitiva. La provisionalitat ha durat 23 anys.

El que estarà prohibit

El pla l’han redactat, sota la direcció del biòleg Francesc Diego, tècnics de la Generalitat i del Consorci de l’Alta Garrotxa, l’ens que gestiona –i continuarà gestionant– el territori protegit. En línies generals, es procura fer compatible la protecció dels valors naturals (fauna, flora i geologia) i arquitectònics (s’hi conserven exemples brillants del romànic) amb activitats considerades sostenibles. En aquest sentit, cal tenir en compte que només el 8,5% de l’EIN és de titularitat pública.

S’hi assenyalen una sèrie d’activitats que estaran prohibides en la totalitat de les prop de 33 hectàrees de l’EIN: extracció de recursos geològics; ramaderia intensiva o rutes esportives amb vehicles motoritzats, entre altres. Quant a construccions, no s’hi podran fer estacions de servei (benzineres); càmpings; parcs zoològics i nuclis zoològics amb més de vint animals; abocadors de deixalles i dipòsits de runes; carreteres interurbanes; heliports; línies elèctriques de tensió superior a 30 kW; embassaments, preses o rescloses amb materials artificials; centrals de producció o distribució d’electricitat, i plantes de tractament o subministrament d’aigua.

Protecció superior

A més de les prohibicions esmentades, en una part de l’EIN (la zona anomenada de foment de la dinàmica natural) s’hi aplicarà una normativa més restrictiva. Es tracta d’uns espais dominats preferentment pels boscos i que es concentren entre Beget, el Comanegra i Sant Aniol d’Aguja (al gràfic, de color verd fosc).

Pel que fa als usos econòmics, s’hi permet –per exemple– el pasturatge, sempre que no se n’incrementi la intensitat ni la cabanya ramadera. També, la gestió forestal orientada a generar efectes similars als processos i pertorbacions forestals naturals.

Quant a activitats, s’hi preveu el senderisme i el ciclisme i muntar a cavall. D’altra banda, es permetrà la caça i la pesca continental; la circulació de vehicles de motor, però només a la xarxa viària principal, així com activitats culturals col·lectives (com ara aplecs) i la pernoctació, sempre que no es faci en un vehicle i que la separació entre grups sigui d’un mínim de 500 metres.

Pel que fa a obres en edificis, només es podran fer treballs de conservació dels ja existents, així com ampliacions si són per a habitatge, i segons quines restauracions. Si una finca té més d’un edifici, només un es podrà destinar a allotjament turístic.

Esport i bany

Com a norma general, l’acampada es podrà fer només a les zones habilitades i per un màxim de dues nits, tot i que s’estableixen excepcions. Es podrà continuar practicant el barranquisme i l’escalada, en llocs, temporades i horaris concrets. Per a l’espeleologia caldrà comunicar-ho abans al Consorci. Pel que fa al bany, es permetrà en trams senyalitzats de les rieres de Salarsa, Vall del Bac, Sant Aniol i Oix, així com del riu Borró.

El perímetre

El pla també afecta una franja perimetral externa de l’EIN, de 17,4 hectàrees. En virtut de la nova normativa, els projectes que es vulguin executar en aquestes zones hauran de tenir el vistiplau dels gestors de l’EIN en el cas que es consideri que poden afectar de manera negativa el territori protegit.

Pocs veïns

A l’EIN de l’Alta Garrotxa hi viuen encara no cinc-centes persones, gairebé totes concentrades a Oix, Beget i Sadernes i, en menor mesura, Lliurona. Aquesta xifra contrasta amb la dels visitants. L’any passat, només a la zona de Sant Aniol n’hi van comptar uns 28.000. A banda dels excursionistes, abunden els que hi van per banyar-se a la riera i els practicants de barranquisme i escalada. El ciclisme de muntanya cada cop hi és més present.

Riquesa natural

El 90% de l’Alta Garrotxa és bosc, principalment de roure, pi, faig i alsina, mentre que la superfície que ocupen els prats i els conreus representa tan sols un 2,1% i un 1,5%, respectivament. D’espècies de flora n’hi ha unes 1.500; de fauna vertebrada, 250 (abunden la geneta i la fagina), i d’invertebrada, unes 400. Entre els ocells, destaquen alguns rapinyaires (és la part dels Pirineus Orientals on n’hi ha més), com ara l’aligot vesper, les àguiles calçada i daurada i el voltor.

Ramaderia

Hi ha una seixantena d’explotacions ramaderes, que sumen uns cinc mil caps de bestiar, sobretot boví i oví.

LES XIFRES

2.100
espècies
de fauna i flora conviuen en les prop de 33 hectàrees de l’espai natural de l’Alta Garrotxa.
500
habitants
viuen en aquest territori, concentrats sobretot a Oix, Beget, Sadernes i Lliurona.

A partir d’ara, tres mesos per poder millorar el document

R. Estéban

Fins a l’estiu, coincidint amb el període de presentació d’al·legacions, el document s’anirà presentant al territori. D’una banda, s’han organitzat reunions informatives a cadascuna de les tres comarques implicades. La de la Garrotxa ja s’ha fet (a Oix) i ara falten les del Ripollès (Camprodon, dia 8 d’abril) i l’Alt Empordà (Albanyà, 15 d’abril). En totes aquestes reunions, els tècnics aniran recollint els suggeriments dels assistents. A més, es té la intenció de fer trobades sectorials amb els diferents col·lectius vinculats amb l’Alta Garrotxa, com ara les empreses de turisme rural o els propietaris, ja que el 91,5% de l’EIN és privat.

“La música sona bé”

Aquest temps servirà per anar afinant el pla de protecció, que, de sortida, ja agrada. “La música sona bé”, diu de manera gràfica l’alcalde de Sant Joan les Fonts i copresident del Consorci de l’Alta Garrotxa, Joan Espona. Tant ell com l’alcalde de la Vall de Bianya i copresident del Consorci, Santi Reixach, i els alcaldes de Camprodon, Xevi Sala; Albanyà, Joan Fàbregas; Sales de Llierca, Miquel Palomeras, i Montagut i Oix, Mònica Boix, valoren per sobre de tot el fet que per fi es disposi del document, per més que probablement hi hagi coses a retocar. “És un pas molt important perquè, com qui diu, fins ara no es podia fer res”, manifesta Reixach. Fàbregas, per la seva banda, posa el focus en la protecció del medi natural: “El patrimoni en fauna, vegetació o qualitat lumínica és clau en aquest territori; hem de prevenir els usos indeguts com ha passat a la Costa Brava.” També remarquen la participació dels col·lectius implicats, tant en el procés de redacció del pla que ja s’ha aprovat de manera inicial com en aquests tres mesos vinents. Per Palomeras, les millores que s’introduiran seran sobretot de caràcter tècnic, i destaca el fet que el pla sigui “un document viu”, és a dir, que s’hi prevegi la possibilitat d’anar incorporant modificacions quan calgui adaptar-lo a les necessitats o circumstàncies que vagin apareixent. Xevi Sala, per la seva banda, remarca el treball de participació que s’havia fet durant la redacció del document i considera que en els mesos d’exposició pública es podrà perfeccionar amb l’objectiu que el pla definitiu sigui com més consensuat millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El creixement de l’aeroport alarma els municipis propers

barcelona

Guíxols des del Carrer diu que la grada a Can Rius malmet la platja

SANT FELIU DE GUÍXOLS
la crÒNICA

A Banyoles, tot continua igual

Santa Cristina renova l’oficina turística

SANTA CRISTINA D’ARO
Medi Ambient

Una protesta ecologista talla la Meridiana

societat

Adif projecta l’estació de Salou, que serà provisional dos anys

Salou
la crònica

La majoria absoluta de Junts a Olot, sota la lupa

Tancament del porxo de les piscines de Celrà

celrà

Un avió avariat en una pista provoca molts retards a l’Aeroport del Prat

barcelona