Medi ambient

Un ambiciós projecte per salvar arbres de la Garrotxa

Es completa la primera fase de ‘Busquem arbres amb història’ amb la publicació d’una guia

En vuit anys s’han registrat uns 500 exemplars que caldria conservar

El Parc Natural es proposa senyalitzar-los i protegir-los

La primera fase del projecte Busquem arbres amb història de la Garrotxa, impulsada pel Parc Natural de la Zona Volcànica, s’acaba de completar amb la publicació d’un llibre amb els exemplars escollits d’entre els aproximadament mig miler d’arbres recopilats des que ara fa nou anys s’hi va començar a treballar. El següent pas serà parlar amb els ajuntaments perquè, d’una banda, se senyalitzin els arbres i, d’una altra banda, es protegeixin amb alguna ordenança, atès que la majoria estan exposats a les tales. El llibre Arbres amb història de la Garrotxa és el fruit d’una exhaustiva tasca de recopilació d’informació sobre el terreny feta per una cinquantena de voluntaris i tècnics. L’origen de la guia es troba en un recull similar centrat a la vall d’Hostoles que havia impulsat anys abans l’Esbart de la Vall d’Hostoles. La publicació ha estat possible gràcies a la implicació de l’empresa Noel Alimentària, que va invertir en el projecte després que aquest s’hagués d’interrompre el 2013 per manca de recursos.

Arbres... esdevé una eina indispensable per a qui vulgui conèixer les principals espècies de la comarca i un mitjà molt bo per endinsar-se en aquest món de la cultura entre científica i màgica. Els exemplars es presenten per municipis, en unes fitxes en què hi ha fotografies, la localització, una explicació sobre l’espècie, dades d’aquell arbre en particular i la manera d’arribar-hi. N’hi ha tant d’urbans com de situats enmig de boscos o en indrets remots a la muntanya. Els més abundants són els roures i les alzines però, en la selecció, hi han entrat una trentena d’espècies diferents, amb les seves variants, des de lledoners, plàtans i pins fins a salzes i til·lers, passant per sequoies i cedres de l’Atles.

Els participants en la recerca omplien un formulari amb les dades bàsiques dels exemplars. Un equip tècnic ho examinava i escollia les aportacions més rellevants. El material es va penjar en un blog, abans de veure la llum en format de llibre. Superaven el sedàs els arbres que reunien característiques com ara ser una espècie poc freqüent a la zona, créixer en un emplaçament singular, haver estat testimoni de fets històrics, tenir un valor paisatgístic o una edat considerable, ser protagonista de llegendes i tradicions i tenir grans dimensions o una forma singular.

LES XIFRES

30
espècies
diferents estan representades en la publicació, amb abundància de roures i alzines.
40
metres d’altura
fan molts dels 126 plàtans ornamentals del passeig de Barcelona d’Olot.
Per als vaixells de guerra

Els monumentals roures del rei d’Hortmoier

A la Garrotxa tan sols hi ha set exemplars o conjunts d’arbres considerats monumentals. Els més famosos són els roures del Rei d’Hortmoier. Se’n diuen així perquè a mitjan segle XVIII van ser seleccionats per la marina reial per a la construcció de naus. Una ordre reial assenyalava que, un cop marcats, aquests exemplars no es podien aprofitar per a cap altra finalitat. Finalment aquests roures no es van fer servir, però van quedar protegits. Originàriament n’eren tres, però el 1996 en va caure un, segons s’explica en la guia. Els dos supervivents tenen 27 i 30 metres d’altura i unes capçades del voltant de 30 metres.

Història d’una cicatriu

Una creu de ferro engolida per un roure

Entre la informació que es dona en el llibre figuren històries singulars relatives als arbres. Una de molt curiosa és la del roure de la Creu, situat a Espinau, al terme de Beuda. L’anomenen d’aquesta manera perquè el tronc conté una cicatriu molt evident amb forma de creu. No es tracta d’una inscripció, sinó que és el resultat del creixement de l’arbre, que en eixamplar-se es va engolir una creu de ferro que havien clavat a pocs centímetres. Explica l’investigador local Josep Vilar que la van posar la dècada de 1940 per assenyalar el lloc on un noi, Feliu Costa (conegut com “el mut d’Espinau”), va perdre la vida, fulminat per un llamp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El creixement de l’aeroport alarma els municipis propers

barcelona

Guíxols des del Carrer diu que la grada a Can Rius malmet la platja

SANT FELIU DE GUÍXOLS
la crÒNICA

A Banyoles, tot continua igual

Santa Cristina renova l’oficina turística

SANTA CRISTINA D’ARO
Medi Ambient

Una protesta ecologista talla la Meridiana

societat

Adif projecta l’estació de Salou, que serà provisional dos anys

Salou
la crònica

La majoria absoluta de Junts a Olot, sota la lupa

Tancament del porxo de les piscines de Celrà

celrà

Un avió avariat en una pista provoca molts retards a l’Aeroport del Prat

barcelona