Medi ambient

MEDI AMBIENT

El valor de la biodiversitat

L’informe Ipbes, elaborat per 500 científics, indica que la natura s’està deteriorant arreu del planeta a una escala i a una velocitat sense precedents en la història

Economistes destaquen la necessitat de tenir en compte la sostenibilitat

Els sis­te­mes de pro­ducció i con­sum actu­als estan pro­vo­cant efec­tes devas­ta­dors per a la bio­di­ver­si­tat del pla­neta. En cap altre moment de la història de la huma­ni­tat, la Terra s’havia dete­ri­o­rat a aquesta velo­ci­tat, amb més d’un milió d’espècies ani­mals i vege­tals en risc d’extinció arreu del món. Aques­tes dades demo­li­do­res for­men part de l’informe publi­cat fa uns mesos per la Pla­ta­forma Inter­go­ver­na­men­tal Cien­ti­fi­co­política en Bio­di­ver­si­tat i Ser­veis Eco­sistèmics (Ipbes), que aplega diver­ses agències de l’ONU i està inte­grada per 130 governs.

La pèrdua de bio­di­ver­si­tat podria arri­bar a cos­tar 1,5 cops el PIB, segons un estudi ela­bo­rat per l’asse­gu­ra­dora Axa. Per mirar d’ana­lit­zar l’impacte en l’eco­no­mia de la pèrdua de bio­di­ver­si­tat, la comissió d’Eco­no­mia i Sos­te­ni­bi­li­tat del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, el Con­sell Asses­sor per al Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble (CADS), el Cen­tre de Recerca Ecològica i Apli­ca­ci­ons Fores­tals (Creaf) i el Cen­tre Tec­nològic Fores­tal de Cata­lu­nya (CTFC) van orga­nit­zar dime­cres pas­sat a la seu del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya a Bar­ce­lona la jor­nada Pros­pe­ri­tat sense natura?. Les refle­xi­ons par­tien d’algu­nes de les dades expo­sa­des en l’informe Ipbes, que alerta dels efec­tes devas­ta­dors per a la bio­di­ver­si­tat que tenen els sis­te­mes de pro­ducció i con­sum actu­als.

Canvi de model

La cin­quena part de les espècies que hi ha actu­al­ment a la Terra es podrien extin­gir, i no només es tracta d’ani­mals cone­guts, sinó també d’espècies com ara deter­mi­nats micro­or­ga­nis­mes, cucs que fer­ti­lit­zen sòls i algues que fan pos­si­ble la bio­di­ver­si­tat al mar, segons aquest informe, el més relle­vant sobre l’estat de la natura al pla­neta publi­cat fins ara, en què han tre­ba­llat 500 científics d’arreu del món durant tres anys i que par­teix de la base que “l’eco­no­mia no es pot ana­lit­zar de manera inde­pen­dent: s’ha de veure en relació amb la natura”, en parau­les de Vic­to­ria Reyes-García, pro­fes­sora d’inves­ti­gació Icrea a l’ICTA-UAB. “Al dar­rere hi ha la natura, i és bàsica per desen­vo­lu­par qual­se­vol acti­vi­tat econòmica o social, ja que és cru­cial per a la vida a la Terra”, va expli­car durant la jor­nada. Per aquest motiu, Unai Pas­cual, eco­no­mista ecològic i pro­fes­sor Iker­bas­que al Bas­que Cen­tre for Cli­mate Change BC3, que va par­ti­ci­par en l’acte a través de vide­o­con­ferència, va des­ta­car la neces­si­tat d’anar cap a una eco­no­mia verda i enfo­car-nos cap a un nou model econòmic. “S’han de fomen­tar nous valors en l’eco­no­mia que vagin més enllà de la pro­duc­ti­vi­tat”, va asse­gu­rar, i va remar­car la neces­si­tat de posar èmfasi en la bio­di­ver­si­tat, perquè, tal com va dir, “està molt lluny de tenir la rellevància que hau­ria de tenir”. Per Pas­cual, l’equi­tat social és fona­men­tal per pro­moure acci­ons col·lec­ti­ves cap a la sos­te­ni­bi­li­tat. Per això va dema­nar que “es valori la natura més enllà del seu ús a curt ter­mini”.

El con­sul­tor en bio­di­ver­si­tat San­ti­ago Fernández García-Veli­lla va posar xifres sobre la taula. Va recor­dar que “la pro­tecció de la bio­di­ver­si­tat a Espa­nya es vehi­cula, en bona part, a través de la Xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica euro­pea d’àrees de con­ser­vació de la bio­di­ver­si­tat”, i va denun­ciar que a l’Estat aquesta xarxa “no té el pres­su­post neces­sari”, que va situar en 1.850 mili­ons d’euros l’any, import que supo­sa­ria un 0,19% del PIB. El con­sul­tor en bio­di­ver­si­tat i desen­vo­lu­pa­ment va asse­gu­rar que, si s’hi invertís aquesta quan­ti­tat, es gene­ra­rien 8.277 mili­ons d’euros l’any i s’obtin­dria un balanç posi­tiu de 6.427 mili­ons d’euros. “Cada euro que s’inver­teix en la Xarxa Natura 2000 genera un retorn de qua­tre euros i mig”, va con­cloure, i hi va afe­gir que si es con­si­derés el valor econòmic del car­boni emma­gat­ze­mat a la xarxa, cada euro inver­tit pro­por­ci­o­na­ria un retorn de com a mínim 22. També va asse­nya­lar que la Xarxa Natura 2000 a l’Estat genera 187.093 llocs de tre­ball direc­tes i 401.906 d’indi­rec­tes. Fernández García-Veli­lla va afir­mar que “a Cata­lu­nya el cost esti­mat de pro­te­gir la natura és de 129 mili­ons d’euros l’any”.

Situ­ació a Cata­lu­nya

La situ­ació gene­ral de pèrdua acce­le­rada de bio­di­ver­si­tat es pro­du­eix també a Cata­lu­nya, tal com va expli­car el direc­tor gene­ral de Polítiques Ambi­en­tals i Medi Natu­ral, Fer­ran Mira­lles. Pel que fa a la dimensió econòmica, Mira­lles va con­si­de­rar que la natura és essen­cial per al nos­tre benes­tar i per a l’eco­no­mia i que s’han de començar a tenir en compte els cos­tos econòmics de no con­ser­var la natura i tenir-los pre­sents quan s’ava­lua el cost i el bene­fici de qual­se­vol ini­ci­a­tiva. Va asse­nya­lar la neces­si­tat de plan­te­jar una política de con­ser­vació no cen­trada en la pro­tecció d’espais, sinó en pro­jec­tes de negoci basats en la gene­ració de més natura.

El vice­degà del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, Oriol Amat, va des­ta­car que en els estu­dis d’eco­no­mia es comen­cen a con­si­de­rar vari­a­bles com ara la dimensió de la sos­te­ni­bi­li­tat. Amat va expli­car que “la sos­te­ni­bi­li­tat afecta totes les dimen­si­ons de l’eco­no­mia i de l’empresa” i, a tall d’exem­ple, va subrat­llar la tendència de mol­tes empre­ses que actu­al­ment fan un tri­ple compte de resul­tats, con­si­de­rant-hi la part finan­cera, però també la dels resul­tats soci­als i medi­am­bi­en­tals. Així doncs, va que­dar clar que la natura és necessària per a la pros­pe­ri­tat.

LES FRASES

Cada euro que s’inverteix en la Xarxa Natura 2000 genera un retorn de quatre euros i mig
Santiago Fernández García-Velilla
consultor en biodiversitat
S’han de fomentar nous valors en l’economia que vagin més enllà de la productivitat
Unai Pascual
Economista ecològic

La conservació del 75% de les espècies és desfavorable

A Catalunya, el 75% de les espècies de fauna i flora incloses en la directiva europea Hàbitats presenten un estat de conservació desfavorable en el període del 2013 al 2018. Del 13% de les espècies no es disposa de prou dades per establir-ne una valoració i només el 12% restant mostren un estat favorable. El 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de la població o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini. El 40% es troben en una situació favorable i del 20% restant no es disposa de prou informació per avaluar-ne l’estat. Aquests són els principals resultats de la recollida exhaustiva d’informació sobre les espècies i els hàbitats d’interès comunitari presents a Catalunya en el període 2013-2018 que ha impulsat el Departament de Territori i Sostenibilitat. Pel que fa als hàbitats, dels 99 inclosos en la directiva Hàbitats presents a Catalunya, el 58% presenten un estat de conservació desfavorable, del 18% no es disposa de prou informació i el 24% restant mostren un estat favorable, mentre que el 24% dels hàbitats estan perdent extensió o no tenen prou superfície per mantenir-se a llarg termini i, per contra, el 41% sí que tenen una superfície adequada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia