Medi ambient

Llista d’elements naturals a protegir a Santa Cristina

El consistori enceta el ‘Catàleg d’elements d’interès natural’ (CEIN) amb 91 referències d’arbres singulars, fonts i basses

És obert a més propostes fetes pels veïns

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro ha protegit 91 elements naturals (23 arbres singulars, 22 fonts i 46 basses) en la primera versió del Catàleg d’elements d’interès natural (CEIN) del municipi. La llist, que impulsa l’àrea de Medi Ambient, resta oberta a la participació ciutadana amb un doble objectiu: preservar el patrimoni i divulgar-lo. “És el primer catàleg d’elements naturals del municipi i esperem poder-lo ampliar amb la implicació dels veïns, les entitats i els col·lectius”, ha manifestat el regidor de Medi Ambient, David Segarra, que ha afegit que s’incorporarà de manera “vinculant” en el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

La majoria d’arbres singulars protegits són suros. N’hi ha 14, com ara els suros de la Font del Prat, del forat 8 del camp de golf Costa Brava, de can Pi, el Xato o el dels Avellaners. Altres arbres són albers, alzines, lledoners, pins i til·lers, a més d’uns arboços. Respecte a les fonts, hi ha la coneguda font Picant de Bell-lloc, com també les de Panedes, Josepa, del Cucut o del mas Bou.

Fonts i zones humides

El catàleg, a més, incorpora la mina de font dels Prats Gelats i el safareig de la font del Roquetal. Pel que fa a basses, que és l’apartat més abundós, hi figuren la de l’ermita de Sant Baldiri i les dels masos de can Llauradó, can Duran i can Tallades. A més del safareig de Romanyà, la mollera de Can Clarà i cassoletes, com les de Roca Alba. “És important conservar els punts d’aigua, com ara fonts i basses, tant pel fet que concentren molta biodiversitat com perquè la seva presència és cabdal per amortir l’efecte del canvi climàtic sobre la fauna i la flora”, recorda Segarra.

El catàleg va ser encarregat pel govern local al grup Natura Montfred, que ha identificat cada element amb una descripció i imatge representativa. També hi apareixen noms populars, si se’n coneixen, i geolocalitzats, per facilitar-ne la gestió. Tot i això, Segarra és conscient que “és un primer pas”, més sabent de la complicació d’identificar tots els elements naturals en un terme extens, com és el cristinenc, amb 68km2, a més de comptar amb dos espais naturals: Gavarres i Ardenya. “Malgrat el seu gran interès ecològic, social i paisatgístic, aquests espais compten amb un nivell de protecció feble”, ha afegit Segarra, que ha esmentat que només hi ha unes grans delimitacions generals a través de les zones PEIN o Xarxa Natura 2.000. La primera versió del catàleg és consultable per a tothom en el web municipal.

LA XIFRA

91
elements
ha inclòs Santa Cristina en un primer CEIN ampliable, afegint-hi 23 arbres, 22 fonts i 46 basses.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona