Medi ambient

Primera onada de projectes d’energies renovables

Nou propostes de generació d’energia eòlica o fotovoltaica a la demarcació han estat avaluades en els últims deu mesos

La més important preveu deu aerogeneradors a la Jonquera i l’Ajuntament s’hi oposa

La ponència d’energies renovables (PER) es va reunir per primera vegada el 24 de febrer del 2020 i fins al dia d’avui ja ha fet una primera valoració de nou projectes d’energies renovables plantejats a les comarques de Girona. D’aquests nou projectes, cinc han rebut una primera valoració favorable, tres estan encara en fase de tramitació i un ha rebut la valoració de “no vàlid” (vegeu el gràfic adjunt).

Per a tots aquests projectes, però, el recorregut de tramitació ara només comença. La PER és un òrgan d’àmbit nacional i un dels elements clau que preveu el Decret Llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. La seva funció és analitzar la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques arreu del territori i fer-ne una primera valoració des del punt de vista de l’emplaçament projectat. Si la primera valoració que obté el projecte és positiva, a continuació els industrials tenen un termini de dos anys per presentar la proposta més acurada i els estudis d’impacte ambiental corresponents. Si la resposta que obté el projecte és desfavorable, hi ha la possibilitat de recórrer contra la decisió. És el cas del projecte de parc solar plantejat a Beuda, que es va presentar inicialment a la PER el febrer del 2020, va rebre el qualificatiu de “no viable”, va presentar un recurs aplicant els correctius que suggeria la ponència i va obtenir finalment un avís favorable el mes de novembre passat.

Recurs a la Jonquera

A hores d’ara només un parc eòlic, el de la Jonquera, ha obtingut el qualificatiu de “viable” a la demarcació de Girona. L’altra proposta gironina d’instal·lació de dos aerogeneradors, al Far d’Empordà, la PER no la veu viable. El projecte Galatea a la Jonquera, en canvi, molt més ambiciós, ha superat aquesta primera fase. Amb una potència prevista de 49 MW, representaria per si sol gairebé la meitat de la potència total que sumarien els nou projectes gironins estudiats fins ara (82,27 MW). El projecte de l’empresa Enel Green Power España SL preveu deu aerogeneradors amb un rotor de 150 m de diàmetre i una altura de fins a 200 m. El parc eòlic se situaria a l’est del nucli urbà de la Jonquera, als boscos de Canadal, els boscos del Mas Forcada, els Erms, el mas de Santa Llúcia i el camp d’en Godila, en una àrea d’unes 740 ha “als termes de la Jonquera i una petita part de Cantallops. Una línia de 20,6 km connectaria el parc eòlic amb la subestació elèctrica de Figueres. L’Ajuntament de la Jonquera s’hi va pronunciar en contra i l’alcaldessa, Sònia Martínez, ja avança que recorreran contra l’avís favorable que ha emès la PER. “Ja estem prou castigats per totes les infraestructures que passen pel municipi”, diu Martínez. En les seves al·legacions l’Ajuntament ha fet valer l’“afectació a terrenys forestals i a espais naturals protegits, impactes sobre el paisatge, sobre corredors ecològics i rutes migratòries d’aus, generació de soroll, erosió dels accessos, contaminació atmosfèrica i afectació a la vegetació, impactes sobre el patrimoni monumental, històric i d’arquitectura tradicional, afectació al sender GR-11, zona de caça i d’excursions tradicional al municipi”. La ponència, però, remet la valoració d’aquestes al·legacions al futur estudi d’impacte ambiental en la fase següent de la tramitació. Una tramitació a la qual l’entitat Iaeden-Salvem l’Empordà ja ha anunciat que s’oposarà; aquesta entitat s’oposa al projecte per l’impacte mediambiental i paisatgístic que suposaria.

LES DATES

2019
El decret llei
crea el marc legal per agilitzar i facilitar la generació d’energies renovables en l’àmbit català.

LA XIFRA

2030
Europa ha fixat l’objectiu
d’arribar al 32% del consum energètic generat amb energies renovables.
9
projectes
han estat avaluats a la demarcació en els últims deu mesos per la ponència d’energies renovables.

Desenvolupament sostenible: full de ruta

G. Busquets Ros

Assolir els objectius de desenvolupament sostenible “no ho podem fer sols, sinó juntament amb el govern, les altres diputacions catalanes, les universitats, els sindicats, les entitats empresarials, les organitzacions del tercer sector i la ciutadania”. El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ho va destacar ahir durant la jornada de presentació del pla estratègic per a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de la Diputació.

L’objectiu d’aquesta trobada era servir com a espai de treball i de reflexió amb els diferents agents implicats per a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) el 2030. Miquel Noguer va remarcar, en la taula rodona L’Agenda 2030, que davant la crisi econòmica i social que es derivarà de la crisi sanitària de la Covid, cal ser “cautelosos i pensar en els objectius i en els col·lectius més vulnerables”, i vincular-ho estretament al foment de l’economia i el comerç del territori. El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, va assenyalar que la reactivació del país exigeix “criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental”.

La jornada va finalitzar amb la taula rodona Treballant pels ODS des de l’àmbit local. Casos pràctics, moderada per la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas, en què van participar el president de la Pimec Girona, Pere Cornellà; un representant de la Creu Roja Girona, i caps de servei de l’ens supramunicipal. Es van exposar diversos casos pràctics sobre l’aplicació dels ODS per conscienciar que no es tracta de grans plantejaments teòrics, sinó que afecten la realitat del dia a dia.

Indicis de més projectes

Per al 2030 Europa ha fixat l’objectiu que el 32% del nostre consum energètic procedeixi d’energies renovables. El pla estratègic per al desenvolupament de les energies renovables de la Diputació de Girona preveu que el compliment d’aquest objectiu requerirà la instal·lació d’uns 1.000 MW de generació d’energia renovable tèrmica i elèctrica a la demarcació. “Cal un impuls en aquest camp”, diu la diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, donant per fet que ja hi ha més projectes en preparació als ajuntaments que encara no han arribat a la ponència. Barnadas també admet que el decret llei del 2019 va obrir la porta sense un mapa de les àrees més idònies i que això pot generar alarma en alguns municipis. Remarca que s’està treballant amb la UdG per trobar els millors emplaçaments per a aquestes instal·lacions. El mes de novembre passat, tretze entitats de l’Alt Empordà van fer públic un manifest conjunt per reclamar aquesta planificació. També asseguren que tenen indicis de més projectes en preparació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El futur model de recollida de residus a Girona barri a barri

girona

Manifest per aturar el parc eòlic marí

FIGUERES

Figueres invertirà 561.000 euros més en la neteja viària

FIGUERES
PERATALLADA

La Torre de les Hores, amb el rellotge a punt

CARME FERRER
Vicepresidenta de l'Associació Micropobles i alcaldessa de Senan

“No volem que se’ns tracti com un solar”

SENAN

A la recerca i captura de la vespa asiàtica

BANYOLES

El parc natural vol una variant d’Olot d’un carrilper sentit

OLOT

Neteja de 55 hectàrees a la Selva per prevenir incendis

Santa coloma de farners
L’Estat demana paciència per reobrir fronteres
alt empordà

L’Estat demana paciència per reobrir fronteres