Medi ambient

la gestió dels residus al camp de tarragona

Sirusa crema un 20% menys de brossa que fa dos anys

Les millores en la recollida selectiva i la crisi han fet minvar la generació de rebuig als principals municipis de la regió, que a més ja han començat a dur les escombraries a triar abans a Botarell

La inci­ne­ra­dora que Sirusa –la man­co­mu­ni­tat entre set dels prin­ci­pals muni­ci­pis de l'àmbit cen­tral del Camp de Tar­ra­gona– ges­ti­ona a Cons­tantí va cre­mar entre el gener i l'octu­bre d'enguany poc més de 120.000 tones de resi­dus, un 7% menys que el mateix període del 2009, i un 19% menys que fa dos anys. Les dades a què ha tin­gut accés El Punt –vegeu el gràfic– con­fir­men que la gene­ració d'escom­bra­ries ten­deix a bai­xar a la regió en els dar­rers anys. Les cau­ses d'aquest des­cens són, en un 75 o 80%, “el menor con­sum domèstic que ha pro­vo­cat la crisi econòmica i, en un 20 o 25% les millo­res en la reco­llida selec­tiva”. Ho apunta el gerent de Sirusa, Ramon Nadal, que matisa, això sí: “s'està fre­nant la gene­ració de rebuig, però encara no hem arri­bat al fons”.

Tendència gene­ral

Fent un cop d'ull a les dades per muni­ci­pis, s'observa que la tendència és més o menys uni­forme a les pobla­ci­ons més grans. Tar­ra­gona –que ha pas­sat de 50.000 a 43.000 tones en dos anys, en bona mesura per l'extensió de la reco­llida orgànica– i Reus –de 33.500 a 30.000– han dis­minuït entre un 11 i un 14% la gene­ració de brossa, una xifra simi­lar al 15% de Salou. Vila-seca ha fet encara una mica millor els deu­res –ha bai­xat un 27% en dos anys–, i només Cons­tantí, que té l'assig­na­tura pen­dent d'implan­tar seri­o­sa­ment la reco­llida selec­tiva, ha incre­men­tat lleu­ge­ra­ment la xifra en aquest temps, un 6%.

La brossa del Baix Camp

Menys com­pa­ra­ble és el cas de Cam­brils, un dels pri­mers muni­ci­pis que, arran de l'acord sig­nat el juliol pas­sat entre la Man­co­mu­ni­tat d'Inci­ne­ració de Resi­dus Urbans de Tar­ra­gona i el Con­sorci per a la Gestió dels Resi­dus Muni­ci­pals del Baix Camp, ha començat a dur la seva brossa a la planta ampli­ada de Bota­rell, on en fan el tri­atge previ. Això explica la bru­tal dis­mi­nució de l'entrada d'escom­bra­ries a la inci­ne­ra­dora des de la vila mari­nera, que es com­pensa amb l'aug­ment que hi ha hagut en altres con­sells comar­cals (bàsica­ment, al Baix Camp) i en muni­ci­pis solts que hi por­ten la brossa, com la Riba o el Pla de Santa Maria.

Emma­gat­ze­mar en bales

El nou sis­tema per emma­gat­ze­mar la brossa en bales durant les èpoques de major gene­ració –en què hi ha exce­dents per por­tar els resi­dus al forn i cre­mar-los–, que l'estiu pas­sat es va posar en marxa, amb caràcter expe­ri­men­tal, Nadal el dóna ja per con­so­li­dat. Afirma que ha estat “una inversió d'allò més ren­di­ble”, ja que per­met regu­lar la logística i opti­mit­zar el fun­ci­o­na­ment de la planta, i alhora evita haver de dur les escom­bra­ries a l'abo­ca­dor (ja sigui el d'Hos­ta­lets de Pie­rola o el de Tivissa). Aquest any, per exem­ple, no ha cal­gut por­tar-n'hi ni un quilo i això supo­sarà un bon estalvi econòmic.

LA XIFRA

45.000
MW d'electricitat a l'any
genera actualment la incineradora de Constantí per la crema de residus, l'equivalent al consum d'unes 13.000 llars

LA XIFRA

142.000
tones anuals
és la capacitat màxima de la incineradora. Aquest any serà el primer en què no hi haurà excedents
Les claus

La gestió integral dels residus del Camp de Tarragona, en marxa

òscar palau

L'acord que van signar a finals de juliol, a instàncies de la Generalitat, els dos principals ens gestors dels residus urbans al Camp de Tarragona farà propícia la integració en un sol sistema de tractament, molt més eficient, de les instal·lacions de Sirusa a Constantí i de la planta de triatge i compostatge de Botarell. S'espera que el recinte de Botarell arribi al màxim rendiment, després de l'ampliació que l'ha convertit en un dels capdavanters a Catalunya –com que hi entren en joc processos microbiològics s'han de posar en marxa les innovacions amb especial cura, i cal temps–. La idea és que, a mitjà termini, tots els residus de la fracció rebuig dels principals nuclis de població del Camp es duguin primer a Botarell, per tal que se'n separin els que es poden reciclar. A partir d'aquí, només aniran cap a Constantí els que no es puguin reaprofitar. Fins al 2008, el forn –amb una capacitat d'unes 142.000 tones l'any– no donava a l'abast per cremar tot el que li arribava, i havia de dur els excedents a abocadors. Però l'any passat, per primer, cop la xifra no es va superar, i enguany fins i tot sembla que amb la brossa dels mancomunats no n'hi haurà prou per cobrir la capacitat màxima, fet que podria obligar a buscar contingents d'altres municipis per optimitzar-ne els costos de funcionament. Amb tot plegat, això sí, s'espera reduir gairebé a zero la quantitat que s'ha d'acabar llençant a l'abocador.

15 milions per a la renovació

Això sí, tot i la disminució de brossa dels darrers anys, Sirusa ha estabilitzat al voltant dels 45.000 megawatts anuals la seva producció elèctrica, que fins i tot s'ha beneficiat de l'augment de preus que hi ha hagut al mercat darrerament. Fa un parell de setmanes, precisament, el govern va aprovar una subvenció de 15 milions per tal d'adequar la planta a la directiva marc europea. Això permetrà millorar encara més els processos per obtenir més energia de la crema dels residus (dels 400 kw actuals per tona a un mínim de 500, per terme mig). Ara, el projecte s'està estudiant, i s'espera poder-lo redactar al llarg del 2011, per començar les obres al 2012, amb un termini d'execució d'almenys un any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.