Arrenca la novena edició del Ral·li Solar Europeu Phebus a la UAB

El Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acollit la sortida del novè Ral·li Solar Europeu Phebus. Es tracta d'una competició que recorrerà el territori català passant per diversos punts, entre els quals destaquen Sant Adrià del Besòs, Badalona, Mataró o fins i tot el Circuit de Catalunya, a Montmeló. Segons ha explicat el president de l'Associació Promotora del Vehicle elèctric, Patrick Renau, l'objectiu d'aquesta cursa és donar a conèixer aquesta tipologia de mitjans de transport i apropar-los al gran públic. «Volem ensenyar quins són els seus punts forts i els seus punts febles», ha indicat Renau que ha afegit que també es pretén orientar «cap a on ha d'anar la tecnologia».

En total una quarantena de vehicles d'emissió zero han sortit aquest migdia del campus de la UAB per viatjar fins la ciutat de Tolosa, on finalitzarà la competició. Al llarg dels 400 quilòmetres de recorregut del ral·li s'han instal·lat diversos dispensadors elèctrics perquè els participants puguin carregar els seus vehicles.

Pel que fa al funcionament d'aquesta tipologia de transports, Renau ha assegurat que les acceleracions dels vehicles elèctrics poden ser més ràpides que les d'un vehicle de combustió interna, «perquè el motor elèctric ja te per si mateix tensió elèctrica». Tot i això ha advertit que cal tenir en compte l'energia amb què compta el vehicle: «Si disposes de poca convé no tenir acceleracions fortes ni velocitats altes, però si és suficient pots anar a la mateixa velocitat que altres cotxes».

En aquest mateix sentit s'ha expressat Miquel Sànchez, un dels participants de la prova que correrà amb una moto elèctrica: «Volem fer veure a la gent que la velocitat no és sempre el més important, que els recursos energètics s'acabaran i que cal tenir en compte altres possibilitats com les plaques solars o l'energia elèctrica». La moto que porta Sànchez és elèctrica, té una autonomia d'uns 100 quilòmetres i és capaç d'assolir una velocitat de 110 quilòmetres per hora.

Al llarg d'aquest matí desenes de persones s'han apropat fins el campus de la UAB on s'estaven fent les darreres comprovacions abans de començar al competició. Allà els més curiosos han pogut provar algun dels exemplars que participen en la cursa. En Simone Zefanelli, un dels afortunats que han pogut conduir una de les motos elèctriques, ha valorat positivament l'experiència perquè assegura que el vehicle «'accelera molt». Tot i això ha advertit que caldria posar alguna mena de dispositiu en aquesta mena de motos perquè «fessin soroll», ja que des del seu punt de vista aquest podria ser un problema pels vianants.

Els organitzadors i participants d'aquesta competició coincideixen a dir que el futur d'aquests mitjans de transport passa per tenir una bona infraestructura amb punts de subministrament elèctrics ubicats en llocs públics. El president de l'Associació Promotora de Cotxes Elèctrics, Patrick Renau, ha explicat que la majoria de persones que tenen un vehicle d'aquestes característiques es troben amb el problema que per carregar-los ho han de fer a casa seva o bé a la feina. «Els punts públics són molt importants per l'expansió d'aquesta mena de vehicles», ha dit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona