Medi ambient

L'estalvi d'aigua s'atura després d'11 anys de descens

El consum domèstic mitjà se situa en 107,1 litres per habitant i dia, i l'any 2000 era de 132,8

El tractament de les depuradores es manté, però la recuperació del delta del Llobregat està al mínim

A banda de la dava­llada de la pro­ducció de resi­dus, els muni­ci­pis de l'àrea metro­po­li­tana també han vist com s'atu­rava el des­cens que en els dar­rers deu anys hi ha hagut en el con­sum d'aigua d'ús domèstic. Les seque­res que hi van haver fa uns anys i la falta d'aigua van pro­vo­car que la ciu­ta­da­nia adoptés hàbits d'estalvi nous i que, des del 2001, el con­sum expe­ri­mentés una cai­guda lliure. Men­tre que el 2000 el con­sum es va situar en 132,8 litres per habi­tant i dia, el 2011 va ser de 107,1. Això sig­ni­fica que va dis­mi­nuir de 25,7 litres dia­ris per ciu­tadà. Però aquesta tendència es va esta­bi­lit­zar, i el 2011 només es va acon­se­guir reduir 0,4 litres res­pecte de l'any ante­rior. Una fita que difícil­ment s'acon­se­guirà reduir més, segons va adme­tre la res­pon­sa­ble de Medi Ambi­ent, Assumpta Escarp, tot i que les reco­ma­na­ci­ons de l'Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS) el situen entre els 80 i els 100 litres dia­ris. Sant Cugat és el poble amb més con­sum –per la baixa den­si­tat–, men­tre que Badia és el que en té menys.

Si el ciu­tadà ha estat capaç d'anar dei­xant de gas­tar aigua, no sem­bla que hagi pas­sat el mateix amb els ajun­ta­ments: el con­sum muni­ci­pal d'aigua
va pas­sar de 10,1 hm³ el 2010 a 10,7  hm³ el 2011. I l'indus­trial va bai­xar de 48,7 hm³ a 47,9  hm³.

Pel que fa a la depu­ració d'aigües resi­du­als, Escarp va voler insis­tir que totes les de l'àrea metro­po­li­tana han estat en fun­ci­o­na­ment, tot i la situ­ació que tra­vessa l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA) i les difi­cul­tats perquè pugui pagar. La solució per la qual s'ha optat es que l'AMB hagi avançat els diners, segons va expli­car la titu­lar de l'àrea. Durant l'any
pas­sat es van trac­tar 289,7  hm³ d'aigua, un volum sem­blant al del 2010.

També va posar en relleu que això, però, no suposa que els aqüífers del delta del Llo­bre­gat esti­guin fora de perill: “La part que ha suplert l'AMB ha estat el gruix de la recu­pe­ració i, en canvi, la seva rege­ne­ració i la seva reu­ti­lit­zació no s'ha pogut dur a terme”, és a dir, la injecció d'aigua a l'aqüífer del Llo­bre­gat per man­te­nir-hi els nivells i evi­tar la sali­nit­zació. “Això sí que està, si no atu­rat, en sis­tema de fun­ci­o­na­ment mínim, de man­te­ni­ment”, va con­cloure Escarp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.