Medi ambient

La contraportada

Pasturar a les Gavarres

El palamosí Carlos Trijueque ha recuperat l'ofici de pastor als entorns de Fitor. Després de dos anys ja té un ramat de cent caps i aposta pel pasturatge ecològic

El palamosí Carlos Trijueque ha assolit la seva vocació de viure al cor de les Gavarres, on després de diverses feines com a masover i cisteller artesà, fa dos anys que brega per reintroduir l'ofici de pastor. Va començar amb algunes cabres i una parella d'aboies –les ovelles del parlar empordanès–. Després d'un primer autoaprenentatge, enriquit pels consells de pastors veterans, encara considera que li resten moltes coses per aprendre, però ja ha reunit un ramat d'un centenar de caps.

Per fer el seu repte econòmicament sostenible, encara necessita més bestiar: “En altres temps, amb 100 animals hauria fet, però ara en calen 250 o 300 per poder pagar el gasoil o la quota d'autònoms cada mes”, explica. Té el suport del Consorci de les Gavarres, amb el qual té un contracte per a l'aprofitament de pastures a Can Puig, ara explica que sovint ha de compaginar les hores de pasturatge amb els tràmits i paperassa necessària per fer realitat el seu projecte d'explotació ecològica. De moment només comercialitza alguns cabrits o xais mascles. “Les femelles de moment no les venc, i és una alegria cada cop que en neix una”, ja que pot ampliar el ramat encara que no hi faci cap negoci immediat, confessa. Pel que fa a la llet, n'aprofita per al seu consum però no es planteja vendre-la o elaborar-ne formatges. Són processos que l'allunyarien de l'atenció al ramat. Tampoc la llana, mal pagada, que de moment conserva per elaborar feltres, filar-la o fer-ne aïllants o farciments.

L'activitat de pastor, diu, no està totalment extingida, però als entorns de l'església de Santa Coloma de Fitor és l'únic que en fa. Un dels obstacles és que l'abandonament dels camps, fa pràcticament un segle, ha provocat que no hi hagi gaires bons llocs on trobar pastura. Moltes zones de bosc són tan frondoses que és difícil accedir-hi, però pel mateix motiu reivindica que “amb una única desbrossada i l'acció del pas dels ramats, els propietaris s'estalviarien haver de netejar els boscos periòdicament”.

Arran de la seva aparició televisiva en el programa Terreny personal que TV3 va dedicar a l'Empordanet, ha assolit una certa popularitat entre els visitants del paratge. Li agrada conversar-hi, mentre cuida del ramat. I malgrat la solitud aparent, ell assegura que no se sent sol: “No estic sol, sinó envoltat d'animals i de bons gossos tot el dia i molt content de poder disfrutar tota la bellesa del meu país”. Té contacte amb les escoles de pastors del Pirineu occidental, que li han proposat d'acollir aprenents per divulgar l'ofici, els secrets i el procés de cria i engreix natural del bestiar. Però, a banda, aquest dissabte (16.00 h) oferirà una visita guiada que organitza el Consorci de les Gavarres i que començarà a l'església romànica de Fitor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona