Medi ambient

Calculen que la planta de Cassà cremarà 30.000 tones l'any

Enerfust XXI preveu destinar al polígon El Trust la fusta que exporta a Itàlia

Els promotors tenen l'autorització de la Generalitat i esperen la requalificació urbanística

La inversió és de més de 5 milions i la planta donarà energia al polígon
Enerfust XXI té la intenció que la planta funcioni 6.000 hores l'any

Els promotors de la planta de biomassa de Cassà de la Selva calculen que la fusta que exporten des de fa un any a Itàlia en vaixells es podria cremar a la planta que projecten construir al polígon industrial El Trust. Melcior Soler i Francesc Alameda, socis d'Enerfust XXI, preveuen que el mes de gener podrien tenir tots els permisos a punt i, a partir de llavors, començar el període d'execució de l'obra. Amb la planta de cogeneració d'estella forestal, en què invertiran més de cinc milions d'euros, Enerfust XXI calcula que cremarà 30.000 tones anuals de biomassa de les Gavarres i d'altres massissos.

Francesc Alameda és propietari de Forgav (Forestal Gavarres), que s'encarrega de dur biomassa a Itàlia, juntament amb Melcior Soler. L'empresari de Cassà considera que la fusta de les comarques gironines i els voltants es podria aprofitar per a la planta. En el projecte, també hi ha Narcís Pi, empresari de Cassà, i altres propietaris forestals.

Des de fa cinc anys –explica Soler– aquests gestors forestals van veure la necessitat de construir la planta, que seria la primera de les comarques gironines. “Vam quedar del tot convençuts que una de les sortides era (o és) gestionar bé el producte de segona, el subproducte, que no és de màxima qualitat, però que permetria donar sortida econòmica a uns boscos que tenen unes possibilitats molt minses”, assenyala Soler.

“Calor per a la indústria”

Els promotors preveuen que la planta serà viable si l'energia tèrmica que genera és aprofitada per les naus del polígon El Trust. “La planta en si té un excés d'energia tèrmica i s'ha de donar aquesta calor a la indústria. Per això, vam veure molt clar que havíem d'estar a prop d'una zona industrial que pogués consumir aquesta calor”, assenyala Melcior Soler. Atès el clima de la demarcació, no s'espera que el calor generat pugui ser aprofitat per escalfar els habitatges i, per tant, serà només per a ús industrial.

Aquests dos empresaris del sector forestal van estar buscant terrenys per a la planta durant més d'un any. Van iniciar converses –expliquen– amb els ajuntaments de Caldes, Riudarenes, Sils, Celrà i Boadella, entre d'altres. L'acord va ser amb Cassà de la Selva l'anterior legislatura. Ara el procés ha superat l'aprovació inicial. El desembre de l'any passat el ple de l'Ajuntament, per unanimitat, va aprovar la requalificació del pla general perquè els terrenys del polígon passessin “de sòl rústic a sòl urbanitzable delimitat”.

Conveni amb Endesa

La requalificació urbanística, que haurà de ser ratificada per Urbanisme, ha provocat crítiques d'un grup de veïns de Llagostera i Cassà, que presentaran al·legacions en el període d'exposició pública de la planta. El projecte de planta ja ha rebut l'autorització de la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial del departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat “com a planta de generació elèctrica amb règim especial de 2 MW alimentada amb biomassa forestal”. Els promotors també han firmat un conveni amb Endesa per a la connexió elèctrica. La planta es connectarà a una subestació elèctrica que ja existeix a uns 500 metres del polígon El Trust.

En el projecte, exposen Soler i Alameda, hi haurà socis tecnològics i socis elèctrics que vendran l'energia. La planta crearia 14 llocs de treball directes i un centenar d'indirectes. Funcionaria els 365 dies l'any (6.000 hores) i tot el dia, tret del moment del manteniment.

LES XIFRES

De l'arbre, un 30% de la fusta té un valor fuster, però la resta es perd; nosaltres la volem aprofitar
Francesc Alameda
SOCI D'ENErFUST XXi sl

LES FRASES

Som gent que ve dels boscos amb la preocupació de fer una gestió forestal sostenible
Melcior Soler
SOCI D'ENERFUST xxi sl
14
llocs directes de treball crearà la planta de biomassa de Cassà, segons assenyalen els seus promotors.
45.000
m²tindrà de superfície la instal·lació, amb una nau turbina, una nau caldera i un magatzem d'estella.

Les Gavarres i altres massissos

J. Ferrer

El Consorci de les Gavarres ha lloat que el projecte de la planta de biomassa de Cassà pugui utilitzar recursos forestals d'altres massissos i serralades i que l'emplaçament sigui “fora dels límits de l'espai natural i en els entorns de polígons industrials, com és el cas de Cassà”, indica el gerent del Consorci, Oriol Armet.

Armet destaca un dels punts forts del projecte. “La ubicació és propera a les Gavarres però també al massís de l'Ardenya, a la plana selvatana, a l'Empordà i no gaire lluny del Montseny-Guilleries.” El gerent del consorci valora que la planta ajudaria a dinamitzar la gestió forestal. “La planta pot contribuir a donar sortida a productes fusters amb baix valor afegit i dinamitzaria la gestió forestal actual fent assumible alguns treballs forestals que, sense aquesta destinació, són totalment deficitaris”.

“No tota la superfície”

El consorci alerta, però, que no tota la superfície del massís de les Gavarres és aprofitable per a una instal·lació d'aquest tipus. “Tot i que a les Gavarres es pot generar recursos suficients per a una planta d'aquest tipus, s'ha de tenir present que no tota la superfície forestal del massís és aprofitable a causa de la fragmentació de la propietat, l'accessibilitat, els costos d'extracció, la tipologia de la vegetació, etcètera”.

Armet també considera que una planta de biomassa no podria fer un aprofitament intensiu a mitjà i a llarg termini. “Cal tenir en compte que a dia d'avui els boscos de les Gavarres estan capitalitzats, ja que el ritme d'aprofitaments dels últims 50 anys ha estat poc intensiu. Això implicaria que durant els primers anys de la planta es podria fer un aprofitament més intensiu, però que amb el pas del temps, el recurs forestal aniria disminuint respecte del que tenim avui”.

El Consorci de les Gavarres és l'òrgan gestor de l'Espai d'Interès Natural i reuneix una vintena de municipis de les comarques del Gironès i del Baix Empordà.

Soler: “Es podrien fer deu plantes com la nostra”

Melcior Soler, un dels socis d'Enerfust XXI, assenyala que la Diputació de Girona, el Consorci Forestal de Catalunya i el Consorci de les Gavarres han detectat la gran disponibilitat de biomassa de les comarques gironines. “Se'n podrien fer deu, de plantes de biomassa com la nostra. No som conscients de la quantitat de biomassa que tenim. Com que no la gestionem, cada vegada n'hi ha més. El bosc creix i ha avançat un 17% els deu últims anys. Va avançant de manera desordenada; queda més poblat perquè el tenim abandonat. Si els propietaris no en treuen res, el van abandonant”.

Melcior Soler explica que a la planta hi haurà “estella forestal no tractada”, considerada “neutra” en emissions, i que aquest és el compromís que tenen amb l'Ajuntament de Cassà.

La planta de cogeneració ocuparà 45.000 m², dels quals 20.000 m² es destinaran a magatzem per a la fusta. Hi haurà una nau central soterrada i que emergirà a la superfície fins a uns 13 metres. La xemeneia, segons Soler, s'alçarà fins als 16 metres. “Cremarem estella forestal, igual que les piscines de Santa Coloma o el poliesportiu d'Arbúcies”, afirma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona