La dessalinitzadora del Prat obre l'aixeta
Montilla afirma que es tracta d'«una gran obra per a Catalunya» que fa allunyar «l'amenaça de restriccions d'aigua»
Del mar a l'aixeta. La dessalinitzadora del Prat, la més gran d'Europa per a proveïment urbà, permetrà que els ciutadans de Barcelona, les comarques del Penedès, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Occidental i l'Oriental i el Maresme disposin d'aigua de qualitat, ja que podrà dessalinitzar fins a 200 milions de litres d'aigua al dia (60 hm³ cada any), cosa que es tradueix en prop d'un 24% del consum de l'àmbit metropolità. Suposa, doncs, un salt quantitatiu i qualitatiu que farà «allunyar els fantasmes de les restriccions d'aigua», tal com afirmava el representant de la Comissió Europea, Francisco Fonseca. Paradoxalment, s'ha posat en funcionament quan els embassaments catalans són plens, i tal com s'havia anunciat la planta ja funciona –ahir ho feia a un 20% de producció a la planta d'osmosi inversa– i funcionarà en el futur per sota del rendiment màxim fins que no hi hagi episodis de sequera o fins que el nivell dels embassaments no baixi del 60%. Montilla i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, van coincidir a destacar que la dessalinitzadora és una mostra del «canvi profund» que es produeix en la política de l'aigua a Catalunya. En aquest sentit, l'obra permetrà que el sistema Ter-Llobregat no depengui només dels embassaments, i a més «es produirà una reducció progressiva de la captació d'aigües del Ter, i, per tant, una millora dels seus cabals», segons destacava Montilla. La ministra va centrar la intervenció en la millora de la qualitat de l'aigua i en l'ús de diversos sistemes que permeten un important estalvi energètic. En tots els discursos institucionals –a banda de la representació de la Generalitat i de l'Estat hi havia els alcaldes de les zones afectades– es va recordar la sequera viscuda fa un any, i es va destacar tant la bona resposta dels ciutadans, que van disminuir el consum d'aigua, com el treball coordinat per superar la situació a curt i a llarg termini. L'alcalde de Barcelona i president de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana, Jordi Hereu, va definir l'obra com «una magnífica fàbrica de cohesió».
Blanes i Cunit
D'aquí a cinc anys Catalunya disposarà de quatre dessalinitzadores, que podran produir fins a 200 hectòmetres cúbics, l'equivalen a dues terceres parts del consum domèstic de la població catalana. Ara per ara en funcionen dues: la inaugurada ahir al Prat de Llobregat i la de Blanes, a la conca de la Tordera, que s'està ampliant i que passarà d'una producció de 10 hm³ a 20 hm³. Es preveu la construcció d'una tercera planta a la conca del Foix, a Cunit, i d'una altra també a Blanes. La dessalinització és considerada una coixí per evitar més episodis de sequera i garantir el proveïment d'aigua per als ciutadans. Aquesta aposta es complementa amb altres mesures com ara la descontaminació d'aqüífers, la millora de l'eficiència en l'ús de l'aigua, i la reutilització i l'estalvi en el consum. Segons el president Montilla, en els darrers trenta anys Catalunya ha viscut sis episodis greus de sequera.
