Medi ambient

L'Alt Camp busca el tret distintiu en paisatge de secà

Una desena d'ajuntaments volen revalorar l'única plana de secà amb tots els cultius autòctons que queda a Catalunya

L'objectiu final és protegir el paisatge i crear una marca pròpia amb valor afegit

“El paisatge és el que és i això sí que no es pot deslocalitzar. Nosaltres encara som a temps de salvar-lo i revalorar-lo”, diu Xavier Domingo, alcalde de Nulles i una de les ànimes d'un projecte que pretén revalorar els 87 km² de cultius de secà que hi ha a la plana de l'Alt Camp.

A Catalunya, com passa a molts altres llocs d'Europa, s'han fet diverses actuacions per protegir i preservar diferents espais naturals de muntanya i ningú s'ha preocupat de les planes de secà i de la gestió que al llarg de la història n'havia fet la pagesia. Aquesta desprotecció, el valor del seu sòl i les facilitats orogràfiques de la mateixa naturalesa del terreny han fet que la majoria de planes existents al país s'hagin anat transformant amb els anys. Algunes, com la del Llobregat, han quedat totalment industrialitzades i d'altres, com la de Lleida, la de l'Empordà o la del Montsià, tot i conservar-ne els usos agrícoles, s'han passat a les plantacions de regadiu o han perdut la varietat de cultius autòctons catalans que encara conserva la plana de l'Alt Camp. “És l'única que té tota la representativitat dels paisatges típics de la tríada mediterrània de secà de Catalunya –herbàcies (cereals i lleguminoses), cultius arboris (oliveres, garrofers, ametllers) i vinya– i això per si sol ja té un interès, encara que també hi trobem molts altres valors naturals i culturals”, especifica Jaume Solé, un altre dels impulsors de la iniciativa i director de projectes de l'empresa MN Consultors en Ciències de la Conservació. Involucrats directament amb la preservació del paisatge i els espais naturals, i per responsabilitat corporativa, aquesta empresa s'ha implicat des d'un primer moment en una proposta que té una “vocació identitària” i que, segons Solé, és compatible la amb la Carta del Paisatge i amb el pla territorial del Camp de Tarragona, que, tot i preveure alguna zona de desenvolupament estratègic al bell mig de la plana, tindria encara camí per recórrer en l'àmbit industrial.

Des de Nulles, l'alcalde, que ja ha mobilitzat una desena dels seus homòlegs en pro de la iniciativa, té clar que posar més indústria no és la solució. “No es pot créixer il·limitadament i no ens ho podem carregar tot”, remarca, i s'aferra a un context de crisi econòmica que demostra que comarques no tan industrialitzades com l'Alt Camp han sortit més ben parades de la situació. “Preservar aquest paisatge i territori també genera activitat econòmica, però és de la que no fa soroll”, afegeix. I és que la idea també és crear una marca identitària amb garanties de qualitat que vengui, ja sigui a través del turisme o a través dels productes que es generin a partir del cultiu de la pròpia terra. “Tenim castells, tenim calçots, empreses productores de melmelades, barraques de pedra seca... tot això s'ha d'endreçar i aconseguir que tingui un valor afegit”, remarca Domingo.

L'èxit de la futura etiqueta plana agrícola de secà implica aliar productors, elaboradors i empreses amb administracions locals i generals, però tothom té clar que “la clau final de tot la té el pagès, que és el que ha gestionat i ha de gestionar aquest paisatge”, recorda l'alcalde. No vol parlar de protecció, sinó de valoració i de “marca identitària” d'un territori que ara pot trobar amb aquesta iniciativa un nou camí de promoció.

LA XIFRA

87
km² és
la superfície total d'aquesta unitat geogràfica, que inclou trossos de terme municipal d'onze pobles.

LA FRASE

Falta conscienciació sobre el valor del paisatge i de l'entorn. Això sí que no es pot deslocalitzar
Xavier Domingo
Alcalde de Nulles i promotor del projecte

Entre dos rius i integrada per onze municipis

La plana de secà està delimitada pels rius Francolí i Gaià i la integren els pobles de Cabra del Camp, Figuerola del Camp, el Pla de Santa Maria, Alió, Valls, Vila-rodona, Bràfim, Puigpelat, Vilabella , Nulles i Aiguamúrcia.

Volen crear un consorci que inclogui ens públics i privats

Més enllà de la llista de municipis que formen part de la plana de secà i dels sectors implicats, la voluntat és crear un consorci o organisme similar que integri les administracions públiques amb agents privats i societat civil per elaborar un pla estratègic de gestió i el futur model de desenvolupament de la plana. Traduït això vol dir que tothom s'involucri de manera proactiva en la gestió d'aquest patrimoni cultural i natural i en la seva promoció.

Encarregaran una diagnosi per saber què cal millorar

Les previsions que s'han marcat al calendari són constituir com més aviat millor l'associació que ha de representar i defensar els interessos de la societat civil dins el consorci i a finals d'estiu tenir fet el document tècnic que diagnostiqui què cal millorar. De moment, però, un estudi de la URV ja ha apuntat algunes de les potencialitats de la plana de secà, com ara crear una ruta per conèixer els cultius de secà o habilitar les barraques per dormir-hi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona