Proposen crear una reserva marina per preservar el litoral de l'Ametlla de Mar

Crear una reserva marina per protegir la praderia de posidònia més extensa de la costa catalana i regenerar els seus estocs pesquers, així com restringir l'activitat urbanística a la zona terrestre són dues de les principals propostes plantejades pel pla de gestió del litoral de l'Ametlla de Mar, que ha redactat l'Obra Social de Caixa Catalunya. El document, lliurat ahir a l'Ajuntament, inclou aquests plantejaments dintre d'un paquet de deu propostes estratègiques de gestió. L'equip de govern de CiU considera que el pla avala la seva actuació i s'ha compromès a implementar les seves línies en el marc d'un procés de «diàleg» amb entitats locals i sectors econòmics implicats.

La reserva marina hauria de permetre protegir les 1.200 hectàrees de praderia de posidònia oceànica, la zona més extensa del litoral català. Es tractaria d'una reserva «cinc cops més gran que la de les illes Medes». Segons va detallar el tècnic de la Fundació Nereo, Guillem Mas, responsable de la redacció del pla, aquesta figura no només hauria de suposar preservar espècies protegides com ara la posidònia i la nacra, en la franja des de la costa fins a la línia batimètrica de profunditat dels 25 metres, sinó que al mateix temps hauria d'ajudar a regenerar els minvats estocs pesquers de la zona, que es regeneren i s'alimenten al seu abric. De fet, Mas va explicar que actualment la construcció d'infraestructures al mar, com ara piscifactories; la pesca d'arrossegament; la sobreexplotació dels recursos pesquers; l'ancoratge d'embarcacions en hàbitats sensibles, i la presència d'espècies invasores condicionen de manera important la preservació de l'hàbitat marí. És per això que el pla proposa crear zones d'ancoratge ecològic a les praderies per evitar els mètodes tradicionals que danyen la vegetació subaquàtica.

Reversió urbanística

En el document s'ha estudiat la situació actual de les zones naturals del litoral de l'Ametlla de Mar i el fons marí fins a 35 metres de fondària –en total, 3.578,25 hectàrees, 937,5 terrestres i la resta marines–, i s'han proposat actuacions en cadascun dels espais per fomentar una gestió i una conservació correctes. Així, al marge de la reserva marina, el pla proposa mesures com ara desqualificar urbanísticament terrenys potencialment urbanitzables per evitar posar en perill els valors del litoral terrestre, format per una costa majorment de cales rocoses i espadats. Aquesta regressió es planteja en els dos grans espais que encara no han resultat afectats per la massificació urbanística: la franja entre el port de l'Estany i el terme del Perelló i la que va del nucli de l'Ametlla de Mar al Torrent del Pi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona