Medi ambient

Pioners en estalvi d'aigua

La UdG i el clúster Catalan Water Partnership fan un estudi pioner sobre el consum d'aigua en el sector turístic

S'hi analitza l'aplicació de noves tecnologies

Hi ha establiments amb un consum
de 420 litres
per persona i dia

L'hotel Samba de Lloret de Mar, els càmpings La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador i el Valldaro de Platja d'Aro són alguns dels exemples existents a Catalunya de bones pràctiques en el sector turístic català pel que fa a la gestió eficient del cicle de l'aigua. Aquestes són algunes de les moltes empreses que aposten per l'estalvi d'aigua, d'acord amb el moviment de sensibilització que s'ha engegat en el sector en els últims anys. Però encara cal avançar més.

I, en vista d'això, el clúster Catalan Water Partnership (CWP), conjuntament amb la Universitat de Girona (UdG) i amb el suport d'ACC10, ha dut a terme un estudi pioner a Catalunya per conèixer el consum d'aigua en els principals segments turístics, l'ús de tecnologies i tècniques d'estalvi i eficiència, i l'estalvi potencial que es podria aconseguir.

Segons aquest treball, El consum d'aigua i mesures d'estalvi hídric a Catalunya, l'aplicació de tecnologies d'eficiència hídrica pot arribar a suposar un estalvi d'aigua d'entre el 20% i el 30% en funció dels sectors. Segons les investigadores responsables d'aquest estudi, Rosa M. Fraguell i Anna Ribas, del departament de geografia de la UdG, l'ús eficient de l'aigua en el sector turístic català ha d'anar més enllà de les mesures ja habituals com ara rentar menys tovalloles i posar airejadors a les aixetes: “Cal començar a introduir tecnologies innovadores per aprofitar les aigües grises i pluvials, reduir les fuites i, especialment, millorar l'eficiència en el reg de jardins i l'ús de noves tecnologies en piscines i balnearis.”

Sistemes intel·ligents

Aspectes com ara el monitoratge i un control més acurat del consum d'aigua i els sistemes que en permeten una gestió més intel·ligent tenen un gran potencial d'aplicació. Així mateix, l'adequació de la normativa i els incentius públics per estalviar aigua, com s'ha fet en el Codi Tècnic de l'Edificació per a l'estalvi d'energia, poden afavorir la implantació de mesures més ambicioses en el moment de la construcció o la reforma integral dels establiments turístics, que és quan és més factible fer-ho.

L'estudi ha analitzat casos amb dades de consum d'aigua, mesures d'estalvi habituals i predisposició a aplicar noves mesures d'estalvi. Entre els segments analitzats, hi ha hotels, càmpings, cases rurals,
balnearis, camps de golf, i parcs aquàtics i temàtics de tot Catalunya.

25
instal·lacions
han estat objecte d'un estudi exhaus-tiu, si bé en total se n'han valorat una seixantena.
30
per cent
és l'estalvi d'aigua que es pot arribar a aconseguir en alguns establiments.
XAVIER AMORES

“Cal valorar les oportunitats que el sector turístic té a l'abast”

Quina és la finalitat de l'estudi?
Aquest és un estudi que fem des del Clúster Català de l'Aigua, format per empreses especialitzades en recerca sobre temes relacionats amb l'aigua de tot Catalunya. El que es volia era estudiar els problemes que té el sector, quines oportunitats pot tenir per aconseguir un estalvi d'aigua i també l'eficiència pel que fa a la seva qualitat.
Un sector turístic, per cert, estigmatitzat pel que fa al consum d'aigua.
Sí, és cert, si més no quant a la percepció que es té en els casos de sequera, però no s'ajustaria a la realitat. En tot cas, el turístic és un sector que consumeix aigua de manera important. Pensem que l'estalvi d'aigua en aquestes empreses també el presenten com un actiu a efectes de màrqueting, com un valor per captar clients que estan especialment conscienciats amb aquesta problemàtica.
Cada cas és una realitat diferent?
Sí, per això hem mirat de ser exhaustius al màxim. Pensi que el consum d'aigua s'encareix cada vegada més i que els requeriments de les administracions també són més exigents. No és el mateix un hotel rural que un hotel de costa, un parc aquàtic, un balneari, un càmping o un camp de golf, que són els establiments en què ens hem centrat. De moment hem deixat de banda ports esportius i estacions d'esquí, per exemple.
Quin ha estat el criteri?
És un estudi fet de casos. Perquè el sector turístic, i només a Catalunya, disposa de més de 6.000 establiments que reunirien característiques per a aquest estudi. Per això ens vam centrar en casos. Es van fer entrevistes i visites en profunditat. Es van visitar una seixantena d'establiments en total, dels quals el treball es va fer exhaustiu en uns 25. Pensem que en el cas dels balnearis hi ha empreses que en tenen uns quants i visitant-ne un ja es podia fer una extrapolació. Aquest també seria el cas d'una cadena d'hotels, perquè ja ens parlen de les seves problemàtiques com a grup. El treball s'ha fet extensiu al conjunt de Catalunya.
Cal continuar avançant?
Sí, cal avançar, i molt. Però també és cert que el sector està molt conscienciat de la necessitat d'estalviar aigua i s'estan fent millores importants en les instal·lacions. En alguns casos, però, cal una reforma gran.

Establiments de referència pel que fa a bones pràctiques

El treball, liderat per Rosa M. Fraguell i Anna Ribas, del departament de geografia de la UdG, ha recopilat dades d'una seixantena d'establiments representatius amb resultats ben diversos, des d'establiments amb un consum de més de 420 litres per persona i dia fins a establiments amb un consum quatre vegades inferior.

Alguns d'aquests allotjaments que són un exemple de bones pràctiques i que aposten per reduir el consum d'aigua els tenim molt a prop a les comarques gironines. Aquest és el cas, per exemple, de l'hotel Samba. En aquest hotel de Lloret de Mar hi ha en marxa un projecte europeu amb una durada de tres anys (Dem EAU Med), liderat per ICRA, Leitat i Adasa, tots tres del CWP. Conjuntament, té un pressupost de 5,9 milions d'euros per provar noves tecnologies d'estalvi d'aigua, juntament amb gairebé vint socis europeus. N'és un altre exemple el càmping Bassegoda a Albanyà, on dues empreses del CWP, ABM i Asepma, han implantat un sistema modular de depuració biològica d'alta eficiència. Aquesta mateixa empresa ha creat un sistema de depuració i reutilització d'aigües grises i aigües pluvials a l'hostal Empúries, que el 2013 va rebre el premi de turisme sostenible de Catalunya. En aquest establiment, el projecte el que fa és aprofitar les aigües grises que provenen de les dutxes i els lavabos i de les cisternes del WC juntament amb les aigües pluvials per reutilitzar-les en algunes zones verdes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona