Medi ambient

La Caixa, la Diputació i el Consorci del Ter milloren espais humits a Foixà

La Diputació de Girona, l'Obra Social La Caixa i el Consorci del Ter duen a terme des del juny diverses feines en zones humides incloses dins la Xarxa Natura 2000, Riberes del Baix Ter. L'import que s'hi destina és d'aproximadament 20.000 euros i permet millorar els hàbitats de ribera en els paratges de l'illa i els planters del terme municipal de Foixà.

Es tracta d'una finca pública d'unes 40 hectàrees de superfície, de la qual és titular l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Comprèn diversos hàbitats d'elevat interès comunitari, com ara omedes, basses permanents i basses temporànies mediterrànies. Actualment l'espai el gestiona el Consorci del Ter, gràcies a un conveni d'acord de custòdia de boscos fluvials amb l'ACA.

L'objectiu principal és la millora del bosc de ribera, amb l'eliminació de plantes invasores, i de les basses temporànies per alliberar-hi en un futur exemplars de tortuga d'estany (Emys orbicularis). Les actuacions es localitzen al nord del terme de Foixà, al límit amb el riu i vora la presa de Colomers. Donen feina a nou persones de la Fundació Onyar i serveixen, alhora, per a la retirada de deixalles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona